El soci del Barça té dret a estar informat

Al Gran Jonquera Outlet, a sobre de botigues de roba i al costat d’un bufet lliure, la junta directiva del Barça va decidir dimarts els punts que els socis compromissaris votaran per tirar endavant les famoses palanques econòmiques en una assemblea telemàtica extraordinària. Es desconeix si algú va tastar l’Skuderoff, un batut en homenatge al propietari del centre comercial: el vicepresident de l’àrea social Antonio Escudero. Aquest cop la reunió itinerant no va tenir com a objectiu apropar-se al territori, sinó promocionar un negoci particular.

Però en fi, ens limitarem a dir que tot plegat va ser una bona anècdota berlanguiana, perquè el més greu no va ser això, ni que no hi hagués cap roda de premsa: el pitjor va ser la constatació que poden tornar a abocar els socis a decidir a cegues sobre temes molt transcendentals i arriscats per poder fer viable el club, arruïnat per Bartomeu i companyia.

La situació no és nova. La massa social del Barça s’està fent un tip d’aprovar qüestions determinants sense saber les condicions exactes del que vota. El xec en blanc no té aturador: els 1.500 milions de finançament de l’Espai Barça van rebre el vistiplau sense explicar oficialment de quina manera es vehicularia amb Goldman Sachs, la venda del 49% de Barça Studios es va aprovar sense que ningú n’oferís els detalls –i mai se n’ha tornat a saber res– i fa dos mesos es va donar llum verda al patrocini de Spotify sense informar de les xifres excusant-se en una clàusula de confidencialitat. Això sí, Joan Laporta va felicitar públicament Darrein Dein, el comissionista que va lucrar-se amb l’operació, i va demananr un aplaudiment pels esforços que havia fet. Què va embutxacar-se? Ho sap el president, però el soci no. I això ja no respon a les conseqüències de gestionar un llegat enverinat: això ja és una altra cosa.

Si no hi ha canvis, els compromissaris votaran, a 14 dies per al tancament de l’exercici econòmic, un llibre obert de possibilitats indefinides després de mesos i mesos de negociacions. Què estaran aprovant o rebutjant, doncs? No se sap ben bé, perquè a aquestes altures de la pel·lícula encara no està decidit internament. De la cessió del 10% dels ingressos dels drets televisius de què es parlava inicialment amb CVC, ara es plantejarà un 25%. Com es farà això? Amb qui? Què hi guanyarà i què hi perdrà el Barça del futur? Les preguntes sense resposta augmenten al mateix temps que ho fa el carro d’ingressos que l’entitat deixarà de tenir de manera sostinguda per salvar la polaroid del present.