Sobreviure en territori hostil

BarcelonaAnoeta s’ha convertit durant l’últim lustre en el territori futbolístic més hostil de tot Espanya per al Barça. Fa pràcticament una dècada que el conjunt català no guanya a Sant Sebastià. De fet, el millor equip de la història, ja sigui amb Pep Guardiola o Luis Enrique a la banqueta, no ha aconseguit sumar els tres punts en la seva visita a l’estadi de la Reial Societat. Amb altres paraules, Leo Messi només ha vist guanyar el Barça una vegada a Sant Sebastià, l’any 2007. I jugadors com Sergio Busquets mai hi han guanyat. Gerard Piqué, en canvi, ha celebrat una victòria des de la banqueta d’Anoeta, però ho va fer vestint el xandall del Saragossa.

En aquest advers escenari, per tant, el Barça haurà de sobreviure demà. No hi ha marge d’error, ja que una nova ensopegada, lligada a un triomf del Reial Madrid contra l’Sporting de Gijón, podria situar els catalans a 7 punts de distància dels blancs a només una setmana del clàssic del Camp Nou. Tot i que falta molta Lliga, el vestidor és conscient que punxar demà seria posar en safata el campionat als homes de Zidane.

Precedents gens optimistes

En les últimes 7 visites a Sant Sebastià el Barça ha sigut incapaç de guanyar: sis partits de Lliga i un de Copa. I això que fins a dues vegades l’equip blaugrana s’havia avançat per 0 a 2 al marcador. El primer cop, amb Guardiola, la Reial va aconseguir igualar, i la temporada 2012-2013, amb Tito Vilanova, els locals van capgirar l’electrònic per acabar imposant-se 3 a 2 amb un gol final d’Imanol Agirretxe.

Però no es tracta només d’una malastrugança passatgera, inherent a la millor generació de futbolistes de la història del Barça. Històricament les visites a Atocha primer i després a Anoeta han acostumat a acabar malament per als blaugranes. És el pitjor camp d’Espanya, d’entre els històrics, després del Santiago Bernabéu. El Barça només ha guanyat jugant com a visitant 1 de cada 4 partits disputats contra la Reial Societat. Un percentatge lleugerament superior a l’aconseguit contra el Madrid: en el 22% dels duels a la Castellana la balança s’ha decantat del costat català. Lluny queden, per exemple, els números del derbi contra l’Espanyol i del València, amb un 37% i 40% de victòries culers respectivament.

La pitjor ratxa

Entre els anys 1958 i 1977 el Barça va encadenar 14 partits consecutius sense sumar els dos punts a Atocha. Era l’època negra dels catalans, que havien deixat enrere l’etapa d’esplendor de l’equip de les Cinc Copes que va regnar a Europa a principis dels 50. De fet, la millor ratxa va arribar just després dels anys d’or de Ladislau Kubala, ja que entre el 1953 i el 1958 es van aconseguir cinc victòries en sis partits.

Als anys 90 Sant Sebastià va tornar-se a convertir en territori hostil. Fins i tot el Dream Team de Johan Cruyff, en els quatre anys gloriosos entre el 90 i el 94, no va saber guanyar quan visitava els txuri-urdin. Amb l’holandès el Barça sempre va marcar a Atocha, però, durant els quatre anys de títols consecutius, mai va poder celebrar el triomf.

La primera raó d’aquesta dificultat que troben els blaugranes cada vegada que es desplacen fins al País Basc és ben simple. “La Reial juga molt bé a futbol”, resumeix l’extècnic blanc-i-blau Jabo Irureta. “Els agrada portar la iniciativa del joc, és un equip que se supera quan juga a Anoeta”, afegeix Irureta, que l’any 1997 va derrotar el Barça assegut a la banqueta de la Reial Societat. Per al veterà entrenador d’Irun, hi ha també un component “emocional” molt gran, ja que el públic local dóna suport al seu equip “més” que en altres partits contra equips grans. Una qüestió que també destaca Alberto López, que va defensar la porteria basca durant 13 anys: “Per les dimensions del terreny de joc i com està la gespa, hauria de ser un camp propici per al Barça, però la motivació dels jugadors locals per batre un rival com el Barça ho capgira, són partits especials”. A més, afegeix, “a vegades, com passa aquest any i ha passat recentment, el partit coincideix amb un calendari carregat per al Barça, que ve de competicions europees i això pesa”.

El gran detonant del triplet

Però, en l’imaginari culer més immediat, Anoeta s’ha convertit també en un escenari cabdal per entendre la història recent del club. El 4 de gener del 2015 el Barça de Luis Enrique va tocar fons. Messi, que va sortir des de la banqueta, va enfrontar-se amb el tècnic asturià l’endemà del partit. Els esdeveniments es van precipitar. El director esportiu, Andoni Zubizarreta, va ser cessat per les declaracions que va fer a la llotja de l’estadi basc. Josep Maria Bartomeu va convocar eleccions per a l’estiu. Una sacsejada terrible a la institució, que semblava que avançava sense rumb, però que va acabar només sis mesos més tard amb un triplet. El Barça ho va guanyar tot. Anoeta va ser el detonant perquè les peces s’alineessin.

Aquest any la situació és més límit. El Barça ha de sumar els tres punts per no despenjar-se al campionat, i ho ha de fer contra un equip, el d’Eusebio Sacristán, que és ara mateix cinquè, a només quatre punts dels culers. Un repte més per a la millor generació de jugadors del Barça. Un repte encara pendent.