Sisena final consecutiva d’un equip acostumat a guanyar a Madrid

Enviat especial a MadridQuan el murcià Sánchez Martínez va xiular el penal que acabaria amb Suárez marcant el tercer, centenars de persones van aixecar el cul de la cadira i van abandonar el Santiago Bernabéu. I quan eren al carrer, de fons els arribaven els càntics burletes dels aficionats culers presents en un estadi on històricament el Barça solia patir. Ara hi ha guanyat en quatre de les últimes cinc visites. El Bernabéu ja no espanta, ben al contrari. Si fins el 2003 el Barça havia guanyat 13 de 74 partits a l’estadi madridista, des de llavors han sigut 12 triomfs en 22 partits. Tendència a l’alça. Homes com Messi, per exemple, han guanyat 11 cops en aquest estadi. “Si no s’ha fet el millor dels partits i hem guanyat 0-3, imagina’t. Aquest febrer era complicat. Si es pot treure un resultat positiu dissabte, serà una manera de demostrar com competeix aquest equip”, deia eufòric Gerard Piqué. El defensa no es va poder estar d’enviar un missatge a Solari, que fa poc es va queixar del calendari: “Ens toca tornar aquí dissabte, coses del calendari”.

El triomf blaugrana es va convertir en un àpat que no van pair bé alguns madridistes, que, girats cap a la llotja, van cantar “Florentino dimisión”. Va ser pocs, però hi eren. Altres van preferir criticar Solari, a qui van dir que fes les maletes, mentre que Bale era xiulat cada cop que tocava la pilota. La trencadissa que va fer el Barça va ser de les que fan mal. I dissabte es repeteix el partit, ara a la Lliga. Un partit en què l’equip blaugrana té una oportunitat d’or per capgirar del tot l’historial del clàssic. Els dos clubs s’han enfrontat 241 vegades en partits oficials, i ara mateix 51 duels han acabat empatats, 95 amb triomf blanc i 95 més amb triomf blaugrana. Si dissabte arriba un nou triomf, el Barça dominarà l’historial per primer cop des de l’any 1932. A l’Argentina, quan un equip domina l’historial contra un rival, se sol dir que exerceix una “paternitat”. Dissabte, el Barça pot tornar a ser el pare, i el Madrid, el fill.

I de pas, el Barça aspira al triplet gràcies a la sisena final de Copa consecutiva d’un equip que buscarà ser el primer d’Europa capaç de guanyar cinc Copes consecutives. “Per a nosaltres significa molt poder arribar a la final. Aquesta victòria ja forma part del passat, però; ara toca pensar en el partit de dissabte”, deia tot ambició Ter Stegen. “Sempre agrada poder fer història. Poder arribar a una nova final és increïble, demostra el caràcter d’aquest equip”, afegia Gerard Piqué, que va afegir: “Si vols arribar a una final cal anar eliminant grans equips, com el Sevilla o el Madrid. Sempre agrada poder venir aquí i endur-se el triomf”. Si fa uns anys el Barça va superar l’Athletic de Bilbao com el club amb més copes, no s’ha aturat i ha seguit sumant títols. I fa de la millor manera, guanyant a l’estadi del Bernabéu. “És un dia de gran felicitat, en primer lloc per la posada en llibertat de Sandro Rosell i en segon lloc per aquest triomf. Cal valorar el que ha fet l’equip, és una nova final, i ho hem aconseguit guanyant l’eliminatòria al camp del Madrid”, va dir un Josep Maria Bartomeu que va veure el partit en un lloc privilegiat: al costat de Florentino.