I si Miralem Pjanic per fi es converteix en un fitxatge útil?

BarcelonaEl fitxatge de Miralem Pjanic pel Barça l'estiu passat tenia dues lectures tan complementàries com òbvies. La primera és que la seva incorporació s'explica en bona part per les filigranes entre l'entitat blaugrana i el Juventus per intercanviar dos futbolistes en una operació taxada en el que darrerament s'anomena "enginyeria financera" a Can Barça. En resum: Arthur, de 24 anys, va fer les maletes cap a Torí a canvi de 72 milions d'euros i Pjanic, de 30 anys, va arribar a Barcelona a canvi de 60. La segona és que el Barça despatxava Arthur, que, malgrat tenir un futur prometedor i unes condicions que semblaven idònies per jugar al Barça, no va convèncer en la seva etapa com a blaugrana, i al seu lloc arribava un migcampista contrastat i amb una llarga experiència al futbol d'elit europeu.

Però fins al partit contra el Valladolid, d'aquest futbolista que va començar a brillar com a mitjapunta i que va ser reconvertit en un migcentre excel·lent no se n'havien tingut notícies al Barça. El canvi de sistema de Ronald Koeman, sorprenent amb un esquema de tres centrals que fins que no es va veure plasmat damunt la gespa semblava una broma de mal gust, va beneficiar tot l'equip al Nuevo José Zorrilla, però especialment un Pjanic que reclama la seva quota de protagonisme.

Malgrat que convé no perdre la perspectiva que el rival de dimarts dels blaugranes era el Valladolid, un conjunt immers en la lluita per no perdre la categoria, el triomf a Pucela permet fer una anàlisi positiva i constructiva del plantejament escollit pel tècnic neerlandès. A banda de sumar tres punts a domicili després de quatre visites sense fer-ho, una dada que demostra l'evident irregularitat del Barça en aquesta Lliga, alinear d'inici Ronald Araujo, Óscar Mingueza i Clément Lenglet –que tornava a l'onze després de dues suplències seguides contra la Reial Societat i el València– va permetre veure la millor versió de Pjanic i gaudir d'un Frenkie De Jong alliberat. En les últimes variacions de sistema de Koeman es veu l'exjugador de l'Ajax trepitjant molta més àrea rival –contra la Reial Societat va marcar el seu primer gol del curs.

Contra el Valladolid no va veure porteria, però el sistema de tres centrals va permetre reduir les responsabilitats defensives del migcampista neerlandès. Quan el Barça s'havia de replegar en cas que el conjunt val·lisoletà pogués sortir al contraatac, la suma de Pjanic –més endarrerit que l'ex de l'Ajax– i els tres centrals donava més solidesa defensiva als blaugranes. D'aquesta manera, l'equip estava més protegit amb les pujades de De Jong quan intervenia en la construcció ofensiva, sovint allunyant-se de la zona de tres quarts per no fer-se nosa amb Messi i Pedri i buscant l'espai fins i tot caient en zones més properes a la banda.

En aquest context, Pjanic es va encarregar de temporitzar la sortida de joc blaugrana i alhora es va fer un fart de recuperar pilotes. Àgil en la distribució i intel·ligent en les accions defensives, el migcampista bosnià va signar el que segurament és el seu partit més complet com a blaugrana. En total, l'ex del Juventus va recuperar 10 pilotes, va estar en contacte amb la pilota 123 vegades i va ser el futbolista blaugrana que va completar més passades, amb 110 (Messi va el segon jugador del Barça que en va fer més, 84). De les 110 passades, només en va fallar quatre (96% de precisió) i 65 les va fer en camp rival. A més, Pjanic va servir 29 passades a Messi i en va rebre 19 de l'argentí. Amb tot, el bosnià va fer oblidar l'absència a l'onze d'un Sergio Busquets que veu com Pjanic, si es manté en aquest nivell, li pot arrabassar el lloc.

Jordi Alba, el menys beneficiat

Si hi va haver un futbolista que va veure limitat el seu protagonisme amb el sistema de tres centrals, va ser Jordi Alba. El fet de jugar sense extrems i que tota la responsabilitat ofensiva a les bandes caigués en els laterals va limitar el factor sorpresa de les pujades del lateral de l'Hospitalet. Sense un extrem per davant seu que fixés el lateral rival, Alba va veure molt reduïdes les seves arribades per la banda esquerra. No és que Messi no el busqués com fa sovint, però el lateral català, en lloc d'aparèixer als llocs d'atac, ja hi estava instal·lat, cosa que facilitava la vigilància defensiva.

En canvi, Sergiño Dest sí que va aconseguir tenir més presència, ja que una de les seves principals virtuts és encarar al rival i jugar-se-la en l'un contra un. De fet, Dest va servir l'assistència del segon gol blaugrana a Braithwaite, però en aquella jugada Messi va atreure fins a quatre defensors del Valladolid, entre els quals el responsable de marcar Dest, abans d'habilitar al lateral blaugrana.