Que sigui l'última vegada: els apunts en fred de l'eliminació del Barça a la Champions
El futbol demana temps i l'equip blaugrana ha tornat a caure a Europa, víctima del mal joc, de les presses i d'un discurs grandiloqüent
BarcelonaEl Barça s'ha quedat sense la Champions League. El miracle a Milà no va passar i el Barça, enfonsat, va plorar encara més fort després de perdre estrepitosament contra un Bayern senzillament superior. A continuació, uns apunts en fred d'una eliminació per reflexionar.
No hi ha marge. Malgrat l'alè presencial de més de 80.000 culers, el de Xavi va ser un equip ensopit i sense ànima que, matemàticament fora, va tornar a caure contra el seu botxí europeu preferit. La darrera desfeta en mans dels bavaresos (0-15 de còmput des del fatídic 2-8) va aprofundir en la decepció blaugrana, que és decepció (i de les grosses), però no un fracàs. M'explico: l'equip ha competit en un grup duríssim quan, malgrat les palanques i els fitxatges, encara estava tendre per a grans empreses. El futbol vol temps i el Barça, urgit per un discurs grandiloqüent, ha tingut tanta mala sort (les lesions, els àrbitres...) com pressa. Ja abans del sorteig de la Champions, l'objectiu de la temporada era la Lliga. No es pot escapar.
A tastar l'Europa League. La Lliga, que dura fins al maig i s'allarga 38 jornades, és una obligació. I a la Champions no es permetran més eliminacions abans d'hora. Aquesta hauria de ser l'última. Al 100%. L'alternativa fa massa pudor de milanització. Dit això, el partit del Barça amb el Bayern va ser indigne. Cap xut a porta, zero, de l'equip català davant dels alemanys, que compareixien sense Neuer, Sané o Lucas Hernández i que ja havien fet la feina. Lamentable horitzó per a Lewandowski, obligat a tastar l'Europa League, i ocasió desaprofitada per homes com Kessie, pèssim substitut de Gavi, i Bellerín, que va fer bo el bescantat Sergi Roberto.
Com a mínim fins al 2024. Pensant en perspectiva, la desfeta contra el Bayern fa que el Camp Nou s'acomiadi de la Lliga de Campions masculina fins d'aquí dos anys. L'himne de la màxima competició sonarà el curs que ve a Montjuïc i, amb el calendari de l'Espai Barça a la mà, pel cap baix no retornarà a Arístides Maillol fins al setembre del 2024. Queda tantíssim que igual per aquelles dates parlarem de Superlliga i no de Champions. Segons com, potser aquest és el camí més curt perquè el torneig que tots coneixem, el de la UEFA, deixi de generar frustracions. Ai si el timing que maneguen Florentino i Laporta, impulsors del projecte, s'acompleix...
Comptador aturat en 129 partits. Seguim amb les últimes vegades. Torn ara per a la que es desprèn del contracte de Busquets, que finalitza el pròxim 30 de juny. El migcampista de Badia, titular en la complanta davant del Bayern, va tornar a pagar el desgovern col·lectiu amb mostres de decadència individual. Si no ajorna els seus plans a Miami, el seu comptador a la Champions, un títol que ha aixecat tres vegades (2009, 2011 i 2015), quedarà aturat en els 129 partits, els 4 gols i un 60% de victòries. Uns números excel·lents, sí, però tacats de vergonya els últims anys (Roma, Liverpool, Lisboa...). Per cert, Rúben Neves i Zubimendi, els dos jugadors que més fort sonen per rellevar el capità, són verges en la màxima competició.