L’últim servei de Robert al Barça

BarcelonaEl millor remei, viatjar per Europa mirant partits de futbol. És la medicina que es va autoimposar Robert Fernández després d’un estiu duríssim des del unt de vista personal. El secretari tècnic va tornar a la dinàmica dels últims dos anys, saltar d’estadi en estadi, per conèixer nous jugadors i confirmar les evolucions dels futbolistes pels quals el Barça té un interès. Fins al punt que Robert s’ha perdut algun dels partits de l’equip d’Ernesto Valverde, com el de l’Atlètic de Madrid o els de Champions.

Robert té clar que el 30 de juny del 2018 acabarà el seu contracte amb el Barça. No el renovaran; es va salvar pels pèls aquest estiu gràcies sobretot als resultats de l’equip i a la bona actuació de Semedo, Deulofeu i Paulinho. De fet, l’escenari més probable és que el club anunciï el seu substitut abans d’acabar aquesta temporada i, d’aquesta manera, donar temps suficient al nou secretari tècnic per activar les operacions necessàries de l’estiu que ve. En aquest sentit, el Barça porta temps buscant el nom adient per rellevar Robert, una figura que haurà de tenir sintonia amb Pep Segura, l’home fort del futbol després de la reestructuració del juliol.

Però ¿té sentit, la feina de Robert durant aquesta temporada, si ell finalment queda apartat de la planificació de l’estiu que ve? S’haurien de fer els canvis abans? Al Barça asseguren que tots els informes que es van fent aquest any són un llegat per al club, per als que entrin més endavant. A més, hi ha la finestra oberta del mercat d’hivern, el que pot ser l’últim servei de Robert al Barça. Però no serà fàcil. Ara mateix, als despatxos del Camp Nou són poc optimistes pel que fa a poder millorar la plantilla al gener. Qualsevol operació està supeditada a unes sortides prèvies. Dit d’una altra manera, si no se’n va ningú, no entra ningú. Almenys, aquesta és la consigna actual entre els responsables esportius del Barça. I, com admeten les fonts culers, trobar sortides al mercat d’hivern no és gens fàcil.

El primer nom que entra en escena quan es parla de canvis és el d’Arda Turan. El turc té una fitxa altíssima, per sobre dels 10 milions anuals, i això tira enrere qualsevol pretendent. Ja va passar a l’estiu: la millor oferta per desprendre’s d’Arda va ser del Galatasaray. I no era un traspàs, sinó una cessió en la qual els blaugranes encara havien de fer-se càrrec d’una part de la fitxa.

Altres futbolistes que el Barça ha col·locat en el mercat són Thomas Vermaelen, Aleix Vidal i Paco Alcácer. Aquest últim, juntament amb André Gomes i Lucas Digne, passen un examen aquesta temporada. És la seva última oportunitat per demostrar que valen per al Barça. Són joves, i el Barça creu que pot recuperar part de la inversió que va fer fa dos estius. S’hauran amortitzat dues temporades del seu contracte i, per tant, per no tenir pèrdues comptables, el club haurà de vendre’ls per un preu elevat, no regalar-los. En el cas d’Alcácer, al Barça admeten que Valverde no confia en ell. El canvi d’entrenador l’ha perjudicat: Luis Enrique el volia, a Valverde no el convenç un jugador de les seves característiques.

En diferent situació es troba el portuguès André Gomes, que ha tingut minuts importants -tot i que pocs- aquesta temporada. De fet, la seva titularitat contra l’Atlètic de Madrid l’havia pensada Valverde molts dies abans del duel contra els matalassers. En qualsevol cas, tant Alcácer com Digne i Gomes s’han de guanyar un lloc a la plantilla, han de fer un pas endavant. Les decisions sobre el seu futur es prendran també en relació a l’evolució de jugadors del filial com Carles Aleñá o Marc Cucurella. Si aquests maduren, ocuparan el lloc dels que ara es troben en la corda fluixa. Vermaelen i Vidal, en canvi, són a la rampa de sortida passi el que passi, però costa trobar-los destí.