BarcelonaPermeteu-me ser una mica dolent. Quan mires aquest Barça ple de cares joves i després penses en jugadors com Lewandowski o Iñigo Martínez, semblen els avis de la plantilla. Permeteu-me jugar amb la paraula avi, ja que un servidor és encara més gran que Lewandowski i Iñigo Martínez, i accepto ser anomenat així. Cal riure's d'un mateix, sempre. Aquest article, de fet, no vol fer res més que lloar els veterans de la plantilla. Passen les setmanes i el Barça de Flick segueix elevant-se, guanyant i agradant, engreixant els somnis dels seus aficionats. Un equip que goleja i encomana alegria. I on, com és normal, la major part dels elogis se'ls enduen aquests jovenets que han demostrat de nou a tot el món que a La Masia s'hi formen els millors futbolistes.
Un equip amb Lamine i Cubarsí convertits en puntals, quan encara són menors d'edat. Amb Pedri, Casadó, Fermín i Balde enamorant, amb 21 anyets. Amb Gavi llest per tornar a ser titular si cal, amb 20 anys. I altres nois de la casa a la banqueta. Costa recordar un equip tan jove jugant a un nivell com aquest, així que, un cop i un altre, lloem la joventut del Barça. Però què en seria, d'aquest equip, sense els seus avis? Explicava Pedri aquests dies que Flick castiga els jugadors que arriben tard als entrenaments o xerrades sense fer-los jugar, com li va passar un dia a Kounde. Cal trobar l'equilibri entre disciplina i bon ambient, en un vestidor. I aquí és clau el paper dels veterans. Si els joves comparteixen vestidor amb veterans extremadament professionals, és un bon exemple. Els jugadors amb més experiència, Lewandowski, Iñigo i Ter Stegen, són jugadors coneguts per cuidar-se molt, per treballar fort, per ser disciplinats, sense fer parlar per escàndols a la seva vida privada. Els exemples que calen en un vestidor. Són perfeccionistes i crítics, com el defensa basc va evidenciar després del partit de Belgrad, emprenyat per haver concedit un segon gol. Raphinha també té aquesta ètica de treball, però a més encara és prou jove.
No es pot entendre aquest Barça sense els seus avis. I faig servir aquesta paraula amb tot l'amor possible, perquè què seria del club sense els avis? Els avis i àvies que han transmès la passió a fills i nets, que han fet amb les seves mans bufandes blaugrana de llana i han mostrat velles fotos de Kubala. Els avis, com aquell dibuix de Valentí Castanys per representar el barcelonisme. L'èxit del Barça està en això: en una estàtua de l'avi al costat de la vella Masia: experiència i joventut treballant plegats.
