Ja se n'ha de tenir ganes, per anul·lar aquest gol: els apunts en calent del Granada-Barça

BarcelonaEn un Barça de circumstàncies, ple de joves, el darrer representant de la vella guàrdia, Sergi Roberto (31 anys), ha sortit al rescat per salvar un punt que no dissimula que l'equip troba massa a faltar els lesionats.

El got mig ple i els àrbitres. Després de la victòria soferta a Porto (0-1), Xavi va dir que el Barça és "el club més complicat del món", donant a entendre que la crítica és molt més exagerada que en qualsevol altre equip, i que s'havia de veure "el got mig ple". Si bé és una veritat com un temple que l'equip està molt condicionat per les baixes, també ho és que encara no ha aconseguit demostrar ni la "personalitat" ni el "bon joc" que el tècnic reclama gairebé en cada roda de premsa. Empats a Getafe, Mallorca i Granada. És més difícil veure, així, el got mig ple. La millor part, no haver perdut. Una decisió arbitral incomprensible anul·lant el gol in extremis de João Félix per un fora de joc agafat en pinces de Ferran Torres tampoc va ajudar.

De la valentia al desordre. Amb les baixes destacades de Lewandowski, De Jong, Raphinha i Pedri, Xavi va ser valent amb un onze molt ofensiu i molt jove. La mitjana d'edat de l'equip inicial era de 23 anys, amb quatre jugadors amb 20 anys o menys. Entre ells, el golejador de rècord Lamine Yamal. Xavi va deixar jugadors com Romeu i Roberto a la banqueta i va apostar per Fermín López. Un plantejament valent, però embrutat pels errors i les nombroses imprecisions. Per molt que el gol de l'empat l'hagi signat Roberto, és una alenada d'aire fresc rebaixar la mitjana d'edat d'un equip que quan va encaixar el 2-8 del Bayern superava els 30 anys, la més alta llavors de la Champions.

Ronald Araujo i l'ànima de davanter. En un equip liderat pels joves, l'uruguaià s'erigeix en el líder de la nova fornada de jugadors del present i, sobretot, del futur. Araujo és, probablement, el futbolista més dotat físicament del Barça, però alhora se l'ha de cuidar perquè pateix sovint de lesions musculars. La lesió de Kounde el va fer entrar abans d'hora en un partit en què a l'Excel dels tècnics estava marcat que descansés. Amb la davantera encallada, un revers i un xut seu fregant el pal van ser de les millors ocasions al segon temps. Mal senyal si un central que havia de descansar és qui fa una de les millors accions de gol.

El gran gest d'Areola. Més enllà de l'univers Barça, convé destacar d'aquest diumenge un gest preciós del porter francès del West Ham, Alphonse Areola. Abans de sortir a jugar contra el Newcastle, els dos equips van sortir acompanyats per un grup de nens, que van agafats de la mà dels futbolistes, com passa en molts partits arreu d'Europa. El nen que acompanyava Areola té autisme i assisteix al futbol amb uns auriculars especials per ometre el soroll. Perquè no passés vergonya, Areola també va sortir amb aquests auriculars.