Sergi Roberto és com la ceba; Kessie, com el pebrot: els apunts en calent del Barça-Madrid

BarcelonaEl Barça celebra la Lliga als morros del Madrid després d'un triomf emotiu, dels que agraden, en l'últim minut. Un 2 a 1 que posa la Lliga en xinès als merengues. A continuació, uns apunts en calent.

La justícia es construeix jugant bé. Amb la victòria èpica contra l'etern rival, el Barça té la Lliga molt més encarada que dissabte. Convenia una sentència així perquè l'astènia primaveral sol deixar estabornit l'equip blaugrana (recordin les temporades anteriors) i algun punt, tenint en compte com està la lluita pel descens, segur que es perdrà pel camí. Si no hi ha una hecatombe a l'abril i al maig, serà la primera Lliga que Xavi i Laporta (entrenador i president) celebraran plegats. Una obligació, considerant la pressió econòmica que suporta el club, i un fantàstic punt de partida per assolir a la gespa la calma que, pel cas Negreira, faltarà a la llotja i als despatxos. La d'aquest diumenge, a més, és una victòria merescuda, basada en la passió i el bon joc malgrat la baixa de Pedri. Bravo a tothom.

No deu ser tan dolent. Va ser la gran sorpresa de l'alineació de Xavi i les xarxes socials van bullir de seguida. Sergi Roberto desespera un sector important del barcelonisme i s'ha acostumat a ser blanc de les crítiques. Però els tècnics hi confien i a la directiva agraeixen la seva predisposició a jugar a meitat de preu. Per això ha renovat per una temporada més i, discret fins a l'avorriment, acaba colant-se a l'onze de partits tan importants com el clàssic. Silenciós i polivalent, ja porta quatre gols en aquesta Lliga, un més que Ansu Fati i dos més que Ferran Torres (LOL). L'últim li va marcar a Courtois en una jugada típica d'interior amb arribada. El reusenc és un bàsic imprescindible; com la ceba en qualsevol cuina mínimament digna. I Kessie, heroi sobrevingut, com el pebrot vermell i saborós.

Com si li haguessin engegat un tret. A falta de davanters més inspirats que els actuals Benzema i Lewandowski, la prèvia del Barça-Madrid va assenyalar el duel individual entre Vinícius i Araujo com el més apassionant. El central blaugrana juga de lateral dret només quan l'extrem madridista amenaça per la banda i, fins ara, sempre n'havia sortit guanyador. En canvi, en el clàssic d'aquest diumenge la pugna es va igualar en la jugada menys esperada. Impotent en el regat, Vinícius va cantar una petita victòria centrant al cap d'Araujo, que, sense voler, va dirigir la bola a la xarxa d'un Ter Stegen que es va quedar palplantat com si hagués rebut una bala al pit. No ens espantis, Marc!

Compte amb les celebracions, Marco. Kessie, després d'una jugada magnífica tramada per Lewandowski i Balde a la banda esquerra, va ficar-se la parròquia a la butxaca amb un gol agònic que remuntava el marcador i deixava el Madrid a la lona. La rúbrica de l'ivorià va arribar en una acció aïllada a la contra, amb el rival descol·locat per la urgència i la diana anul·lada a Asensio, que significava l'1-2, per un fora de joc mil·limètric ben detectat pel VAR. Pensant que seria legal, el mallorquí la va celebrar mirant a la graderia i assenyalant-se l'escut madridista, just ara que es parla d'un possible fitxatge pel Barça l'estiu que ve. Compte amb aquests gestos, Marco, no fos cas que Florentino mantingui l'oferta de renovació a la baixa i Jorge Mendes, amo del teu futur, tingui interès per enviar-te a Barcelona.