La segona posició arriba entre badalls (0-0)

BarcelonaEl Barça és tan curiós que aquesta temporada acaba pensant amb cert optimisme sobre el futur malgrat que els últims partits s’han convertit en una petita tortura, com tenir una espina clavada a la planta del peu. L’equip de Xavi acabarà la Lliga segon, només per darrere del Madrid d’Ancelotti, però poca cosa es recordarà d’uns últims partits sense grapa, sense energia, sense bellesa. Veient com alguns jugadors es feien amonestar en l'últim partit contra el Celta, ja es podia imaginar que el partit de Getafe (0-0) tindria menys ritme que aquells amistosos que el Dream Team de Cruyff jugava contra equips neerlandesos amateurs als anys 90. L'objectiu s'ha assolit, però la forma de fer-ho en aquest partit és de les que et taca la imatge, sense l'ambició que hauria de tenir el Barça. Poca cosa es va salvar, més enllà de certs detalls d’un Riqui que, en el fons, sap que ha perdut tota una nova temporada.

Solen ser jornades estranyes, aquestes. Quan tu jas has entregat tots els treballs i aprovat els exàmens, però els altres no. El Barça ha tancat amb bona nota, malgrat tot. L’objectiu era la Champions i es jugarà la Champions, amb la segona posició al sac. Amb la plaga bíblica de lesions, els problemes econòmics, canvis de tècnic, ser segon era un objectiu que tothom signava, quan Koeman era el tècnic. Un excés d’eufòria després de guanyar al Bernabéu, però, va fer fer volar coloms a tothom. En lloc de viure-ho com a senyal que arribarà aviat el bon temps, aquella golejada es va entendre com el partit on se certificava el retorn entre els grans. Cal paciència, Roma no es va construir en un sol dia. El renaixement necessita temps. I aquest estiu Xavi tindrà temps. 

El partit de Getafe, de fet, era això. Un partit per veure jugadors, per intentar treure conclusions, ja que la feina la té feta, el Barça. Xavi havia d’improvisar especialment una defensa convertida en el taló d’Aquil·les d’un equip sense Araujo, recuperat del cop al cap que va rebre contra el Celta, però mirant el partit per televisió per precaució. Sense Eric, sancionat, ni Piqué, lesionat, el Barça va sortir a l’arena del Coliseum de Getafe amb una defensa agafada amb pinces, amb el jove Balde a un titular. I Umtiti, suplent de nou. Ni així juga, el francès. Sort que el Getafe sabia que amb un punt en tenia prou per seguir a Primera i tampoc va jugar gaire dur, més enllà d’algunes contres. El resultat era un partit convertit en una pèrdua de temps per a gairebé tothom. Només Riqui Puig, el dia que per fi era titular, semblava voler aprofitar-ho per deixar detalls del seu talent, innegable, tot i que no aconseguia encendre els ànims d’un equip que acaba la temporada més fos mentalment que un professor d’escola encarregat d’ensenyar alumnes massa entremaliats. Al Barça li calen vacances. Li calen canvis.

Ferran, perdut

A Getafe tampoc arribava el gol. L’arribada d’Aubameyang ha provocat que la manca d’efectivitat sembli un record en blanc i negre, però a Getafe Aubameyang tampoc va tenir el dia al costat d’un Ferran intocable i Memphis. Tots tres sempre estaven rodejats de massa defenses rivals. A Ferran, malgrat intentar-ho, res li surt. També necessita vacances.

El Barça entenia la possessió més com una eina per protegir la seva feble defensa que per arriscar per fer caure morts. El resultat, un partit d’aquells en què passen poques coses, mentre que a la resta de partits passava de tot. El Getafe de tant en tant mossegava amb alguna cursa d’Unal, però Mingueza i Lenglet se’n van sortir prou bé. A l’altra porteria, poca cosa. El partit semblava un pacte entre cavallers per treure un punt per banda, i aconseguir així assolir els dos objectius: quedar-se a Primera uns i ser segons els altres, sense prendre mal. La víctima del pacte va ser l’espectacle, tot i que de tant en tant algun jugador amb amor propi intentava trencar l’equilibri sense gaire sort. Ni tan sols Ansu, que va gaudir de 30 minuts, va poder fer servir els seus poders màgics per salvar un partit on, per acabar-ho d’adobar, Memphis va acabar lesionat. Xavi va apostar per l’espigat Luuk de Jong, l’home dels gols salvadors, però tampoc ell va poder evitar un destí que ja estava escrit, el de l’empat a Getafe. Xavi Hernández va donar minuts al jove Màrmol, i va deixar Dembélé sense ni un sol minut de joc. Coses de la vida, una gran notícia, la segona posició, va arribar en un partit per oblidar. Ja falta poc per acabar la temporada, per sort.