El salt endavant d'Eric Garcia, el central calculador

BarcelonaQuan encara no havia debutat amb el primer equip del Manchester City, Eric Garcia ja es formava per ser entrenador, ajudant i aprenent amb els tècnics de l'acadèmia del club citizen. La seva inquietud pel futbol va molt més enllà del seu rol com a jugador. Abans d'abandonar el planter del Barça per anar a la ciutat anglesa en un viatge d'anada i tornada, havia sigut capità de tots els equips de la base en què havia participat. Els seus formadors en parlen molt bé, així com els entrenadors que ha tingut darrerament. Pep Guardiola dedicava tota mena d'elogis a Eric i volia que es quedés a Manchester, però el central de Martorell sempre ha sigut del Barça i el seu desig va ser ferm: no renovar amb el conjunt anglès, exhaurir el contracte, no fer cas dels cants de sirena del PSG –que tal com va informar l'ARA van existir– i tornar a casa.

La seva primera temporada va estar marcada per un rendiment irregular, com tot l'equip en general en un any de transició que va començar amb Ronald Koeman i va acabar amb Xavi Hernández intentant reconduir un conjunt ple de mancances. Això ja és aigua passada, l'equip s'ha reforçat i Eric ha arrencat la temporada a un gran nivell. Ha jugat tots els minuts possibles a la Lliga malgrat tenir més competència. A la pretemporada va deixar molt bones sensacions fent, sobretot, tàndem amb el nouvingut Andreas Christensen. Una tònica que ha continuat en l'inici de la competició oficial. El defensor de Martorell és el blaugrana que més passades ha servit (189, amb un percentatge d'encert del 92%), dues més que Pedri, i el segon jugador del Barça que més pilotes ha recuperat (17), només superat per Busquets (18).

Amb només 21 anys, Eric s'ha guanyat de moment la titularitat, si bé és cert que Jules Kounde no va ser inscrit fins a la tercera jornada i que les urgències al lateral dret han fet moure el jugador francès a la banda, així com Ronald Araujo. El fet que sigui tan jove fa que des del cos tècnic s'insisteixi que "està en formació", alhora que en destaquen la "maduresa" i una condició imprescindible en qualsevol futbolista: "Ha guanyat confiança". La maduresa no és un terme fútil, perquè des de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí consideren Eric Garcia un futbolista molt més madur per l'edat que té, com també passa amb Pedri. De la nova generació de joves blaugranes, són els dos jugadors amb una mentalitat més veterana pel que fa a la lectura i la comprensió del joc.

De fet, ja quan jugava al City al central li agradava analitzar abans dels partits l'escalfament dels rivals, per tenir pistes de com seria el plantejament de l'equip al qual s'enfrontaria. Alhora, és un jugador a qui li agrada parlar amb els companys i endreçar l'equip dins el terreny de joc, tal com confessava ell mateix en una entrevista a The Athletic. "Quan era petit, ja anava a veure els equips rivals per analitzar el davanter que es trobaria la setmana següent", recordava en conversa amb l'ARA Franc Artiga, que el va entrenar quan tots dos militaven al planter blaugrana. “Quan es critica l'Eric no es té en compte la seva joventut. La gestió de l’aspecte defensiu també depèn de l’experiència. A mesura que en vagi adquirint contrarestarà amb l'anticipació la falta de contundència en les disputes”, argumentava l'entrador de Cambrils.

Treball físic específic

A més, Eric Garcia és un futbolista que es cuida amb cura i gran professionalitat, malgrat la joventut, expliquen fonts del club a l'ARA. Mentre que a altres companys les rutines recomanades de gimnàs els poden fer més mandra, ell s'hi aplica i no negocia aquesta part que l'ajuda a complementar la seva fortalesa física. També és un jugador que coneix molt bé el seu cos i quan nota que pot tenir alguna molèstia o problema físic ho sap detectar a temps i comunicar-ho als responsables mèdics pertinents. Maduresa, guanyar confiança, una lectura del joc privilegiada, haver-se format al Barça i al Manchester City, treball i rutines saludables són les principals claus amb què, als seus 21 anys, Eric ha convençut Xavi per tenir un rol important en la plantilla i començar a oblidar Gerard Piqué, que ha passat de jugar-ho tot a veure l'equip des de la banqueta.