"S'ha de vendre a borsa un terç del club": les veus del barcelonisme fan el seu diagnòstic

BarcelonaQuins reptes de futur té el Barça? És un problema de gestió o de model de propietat? Quins encerts i errors ha comès la junta de Joan Laporta a l'hora d'intentar redreçar el rumb de l'entitat? Diverses veus de l'entorn blaugrana analitzen la situació que viu el club avui.

Eduard Romeu, vicepresident econòmic del Barça

"Quan vam arribar, el club estava en una situació de fallida per la impossibilitat que hi havia d’atendre compromisos com les nòmines i les fitxes dels jugadors. Hi havia un deute desmesurat, un desequilibri patrimonial amb uns fons propis negatius d’uns 500 milions. Teníem pèrdues recurrents de més de 200 milions des de feia vuit exercicis. I a sobre un planter envellit totalment blindat amb fitxes prohibitives i contractes llargs. Vam començar a reestructurar el deute a deu anys, amb un calendari de devolució assumible. Es van posar al dia els compromisos del club i es va reduir la massa salarial: ara tenim una plantilla rejovenida i amb fitxes raonables. A més, hem iniciat l’Espai Barça, hem recuperat la il·lusió del barcelonisme i hem assolit rècord d’ingressos per patrocinis i situat al màxim el valor de la marca Barça. I ho hem fet sense demanar un sol euro als legítims propietaris del club, als socis. A mitjà termini, el retorn al nostre estadi ens ha de permetre un increment d’ingressos ordinaris i també esperem un increment d’ingressos amb la sentència, que esperem favorable, de la Superlliga".

Víctor Font, excandidat a les eleccions del Barça

"Econòmicament estem pitjor que quan va entrar Laporta. S’han perdut més de mil milions en el negoci ordinari en tres anys. De fet, el club porta sis anys amb pèrdues ordinàries, però les han emmascarat amb venda de patrimoni i jugadors. El pacient segueix a l’UCI, només li han donat calmants. El Barça no té un problema de model de propietat, sinó de gestió. El nivell de despesa és espectacular. La massa salarial la temporada 2017-18 va augmentar fins als 639 milions, però aquest últim exercici va pujar fins als 676. Està clar que hi havia una herència enverinada, però ara també s’han fet contractes ascendents".

Toni Freixa, excandidat a les eleccions del Barça

"El Barça té dos problemes molt greus: pèrdues estructurals i incapacitat per retornar un deute elevadíssim. Aquests dos problemes s’agreugen perquè no tens un equip guanyador ni figures mundials, i això fa que la capacitat de generar ingressos no creixi, i tota l’estratègia per capgirar la situació està centrada en l’explotació de l’estadi amb un pla de negoci on el paper ho aguanta tot. A més, no oblidem que amb les palanques, el 25% dels ingressos d’explotació dels drets audiovisuals dels pròxims 25 anys ja no els cobrarem nosaltres. El panorama en 2-3 anys encara no serà desolador perquè els creditors potser encara confien en l’Espai Barça, però per al 2030 hi ha molt risc de perdre el club".

Jaume Roures, fundador de Mediapro

"El model de propietat s’ha de perfeccionar, sense que els socis perdin el control del club a través d’una fundació o similar, i vendre a borsa un terç de l’entitat. D’aquesta manera s’eliminaria el deute i els dirigents estarien obligats a una gestió controlada i transparent".

Joan B. Casas, president de la comissió econòmica del Barça

"La comissió econòmica va ser conscient des del primer moment de la delicada situació del club. El panorama, realment preocupant, es concretava en una situació de fallida amb uns fons propis negatius de 450 milions i una enorme dificultat per redreçar-la si no s'aconseguia equilibrar l'explotació. Per a la comissió, era evident que amb un EBITDA negatiu, un dèficit d'explotació al voltant dels 150 milions des del 2017 i un fort desequilibri patrimonial no era possible encarar el futur i mantenir el club en l'elit mundial. Aquest futur es concreta en la inversió de l'Espai Barça: era evident que obtenir el finançament necessari de 1.500 milions amb la situació patrimonial descrita i el mandat de l'assemblea no era fàcil. En aquests moments, entenem que aquests objectius raonablement s'han assolit, cosa que permet en conseqüència una visió més esperançadora del futur del club".

Susana Monje, exvicepresidenta econòmica del Barça

"La gran preocupació és la poca capacitat per generar beneficis ordinaris, cosa que ha portat el club a vendre actius: les famoses palanques. Seria necessària una reducció de despeses, tant pel que fa al personal esportiu com el no esportiu, com despeses de gestió. És cert que la pandèmia i la marxa de Messi han obligat a certs ajustos: aquest proper exercici s'haurà de veure si les polítiques anunciades d'austeritat són reals".

Marc Ciria, expert en l'economia blaugrana

"Cinc aspectes importants a destacar. El primer, el refinançament del deute a deu anys va ser positiu, va ser un bon moviment reestructurar-lo. El segon punt va ser el canvi de l'estructura executiva amb la marxa de Reverter i el seu equip, que va fer perdre el pla estratègic que s'havia fixat a mitjà termini. En tercer lloc, el tancament del primer balanç, amb gairebé 500 milions de pèrdues: es va voler fer net, una decisió que té sentit si tens un ingrés futur, que havia de ser la Superlliga, però això no va arribar i es va perdre Leo Messi. Quart aspecte: el club no va ser capaç de rebaixar la massa salarial amb mesures impopulars, va faltar determinació. La venda d’actius financers, com els drets televisius, era necessària i té una part positiva davant dels creditors, però atenció amb la venda d’actius industrials, com BLM o Barça Studios: seria un error desprendre-se'n. I cinc, s'han perdut 700 milions en tres anys i ens hem precipitat amb l’exili a Montjuïc perquè s’hauria d’haver fet després de reequilibrar el balanç. Per tot plegat, el Barça avui no és un club sostenible ni viable i s’ho juga tot a dues claus: reduir despeses per més de 300 milions aquest exercici i que el pla de negoci de l’Espai Barça es compleixi. Si no s’aconsegueix, el Barça haurà de vendre actius estratègics o optar per una conversió d’una part del club, que seria el més indesitjable pel que fa a la història i el relat".

Albert Deulofeu, economista

"Des d'una perspectiva econòmica, la decisió d'anticipar riquesa futura amb la venda d'actius a tercers era inevitable a causa de la gravetat de la situació. I la possibilitat de fer-ho demostra la potència de la marca Barça, és a dir, la capacitat de generar ingressos a futur. El model de gestió està molt condicionat al model de propietat, i en aquest sentit el Barça té més problemes per fixar una estratègia de club a mitjà i llarg termini i per fer una gestió professional. Caldria obrir un debat i explorar models híbrids (Bayern Munic) que permetin millorar el model de gestió amb més estabilitat, més professionalització i més mecanismes de control, sense que els socis perdin el control del club".