Amb elles sí que s'hi pot comptar

BarcelonaFa una setmana, després de la Setmana Tràgica de l'equip masculí i de la derrota del femení a Montjuïc, un amic culer em va dir "És que si no podem ni confiar en elles ja podem plegar". A Londres les jugadores van confirmar que sí, que s'hi pot confiar perfectament, després de remuntar, guanyar el Chelsea i classificar-se per a la final de Bilbao del pròxim 25 de maig, la cinquena en la seva història i ni més ni menys que la quarta consecutiva. Una fita que serà recordada per una generació que s'està acostumant a veure un èxit rere un altre d'un equip llegendari.

El partit no va ser brillant, però sí intens i vibrant. Al primer gol d'Aitana al minut 25' hi va respondre el Chelsea amb una pilota al travesser de Leopolz i un xut de Macario en què Cata Coll es va lluir. A la segona part el Barça va arrencar bé, assetjant l'àrea de les angleses, però Nüsken va estavellar la pilota al pal al 57'. Just després va arribar la jugada decisiva del partit: Buchanan va veure la segona groga en quatre minuts després d'atropellar primer Salma Paralluelo i després Patri Guijarro. Amb una menys, el Chelsea no va tenir cap més remei que tirar enrere fins que Carter va empènyer Aitana dins de l'àrea i Rolfo va marcar el segon de penal quan faltaven 15 minuts per al final del matx. Les d'Emma Hayes van treure forces d'on van poder i a les blaugranes els van entrar els nervis, així que van cometre imprecisions i van patir més del compte, però hi va haver final feliç en un Stamford Bridge ple fins a la bandera per primera vegada en un partit de futbol femení. Aquests són els fets, però l'emoció de veure-les una altra vegada en una final és difícil d'explicar.

Les alegries a la casa les està donant el futbol femení, així que és el moment idoni perquè el club es posi les piles i per recordar que fa dos dies van fer la roda de premsa de Laporta i Xavi just quan es presentava un acord únic de Vueling amb l'equip femení com a protagonista. Són detalls que no es poden passar per alt. No calia. Cal cuidar-les, cal mimar-les. No són el segon plat, sinó el principal, i a la final de Bilbao s'hi apuntaran tots els que dijous estaven asseguts a la primera fila aplaudint el presi i no li van dir, perquè segurament ni se'n van adonar, que elles també hi són i que són les úniques que ho poden guanyar tot.