S'hi atrevirà el soci del Barça?

El Barça viu un moment crucial per a la seva història. No només per saber si guanyarà algun títol la temporada que ve, sinó també perquè està en joc la seva supervivència. Fa dos anys i mig la directiva de Joan Laporta, que va agafar un club ofegat econòmicament, va decidir invertir en la plantilla per intentar capgirar la dinàmica, injectant vitalitat i alegria en un club decadent, i d’aquesta manera estimular totes les àrees de l’entitat.

El Barça va hipotecar part dels seus actius futurs per ser competitiu i engegar un segon cercle virtuós. Abans que Laporta decidís optar per aquesta via, el debat era entre els que pretenien una gestió més austera, aparcant qualsevol fitxatge milionari –també pagar sous fora de mercat–, i els que consideraven que l’única sortida era invertir en talent: endeutar-se més, però aconseguir que l’engranatge girés.

Tres temporades després, quan al juny toqui fer balanç, el Barça es trobarà en una situació molt semblant, però fins i tot més al límit, perquè ja no es disposa dels actius que s’han anat consumint. I l’equip campió que s’havia de construir no és tal. La majoria dels fitxatges que han arribat no són futbolistes diferencials per vertebrar al seu voltant un bloc campió.

En aquests tres anys s’ha guanyat una Lliga, que no és poc, però la sensació és que el projecte no ha evolucionat. L’edifici està en construcció, però li manquen els fonaments. I Xavi, a sobre, acabarà marxant al juny. Això suposarà tornar a començar un enèsim projecte. I una altra vegada sorgirà el debat. Ara bé, tal com està la institució, el Barça pot assumir una nova inversió milionària?

Crec que ha arribat el moment de prioritzar la institució per salvaguardar-la. Pensar a mitjà termini. Vendre futbolistes que no han demostrat ser diferencials i aferrar-se a La Masia. Si això suposa passar uns anys patint, endavant. Hi ha molt de talent a la base. Fort, Cubarsí, Yamal, Gavi, Balde, Fermín, Guiu... són futbolistes que han demostrat que poden donar la cara i competir. Toca cuidar-los. Donar-los galons. Acompanyar-los. Ensenyar-los. Han de ser el centre del projecte per intentar construir alguna cosa a tres o quatre anys vista. I, mentrestant, recuperar el club econòmicament, patrimonialment i també socialment.

Amb aquests xavals i un grup de veterans que assumeixin les condicions salarials d’un club ofegat, el Barça té prou talent per continuar classificant-se per a la Champions i ser competitiu. Això sí, cal un entrenador que hi cregui de veritat. Assumiria el soci aquest projecte? Assumiria saber que potser no es guanyarà res en tres anys?