Per què s'ha encallat la trampa del fora de joc del Barça?

BarcelonaEntre setmana el Barça havia deixat el Mallorca onze vegades en fora de joc. Un més, dotze, van ser assenyalats al Reial Madrid en el famós 0 a 4 al Bernabéu del mes d'octubre. La brillant coordinació de la línia defensiva, i sobretot la seva altura, han sigut senyes d'identitat del Barça de Hansi Flick durant aquests primers mesos de competició. Això ha servit per fer caure incomptables vegades els davanters de l'equip contrari en fora de joc, i provocar la desesperació dels contrincants. Però aquests mateixos rivals ja han tingut temps d'estudiar el parany de Flick i sembla que han trobat l'antídot. ¿És realment així o el Barça està fent pitjor les coses i, per tant, la trampa del fora de joc ja no funciona sempre amb la mateixa eficiència?

No només el Betis, sinó equips com el Celta, la Reial Societat, el Bayern o fins i tot l'Espanyol, amb independència del resultat final, han provat de superar la línia alta del Barça amb arguments similars. Bàsicament, canvis d'orientació per atacar el costat dèbil (aquell on no s'està desenvolupant el joc amb pilota) i entrades de jugadors de segona línia. Els rivals ara intenten atacar per onades, de manera més sinuosa i menys frontal, com per exemple ho va fer el Madrid, precipitat i frustrat, en el clàssic d'aquesta primera volta a la Lliga (0-4).

Els denominadors comuns hi són, però cada rival que ha complicat la vida al Barça de Flick ha sabut matisar la seva proposta. El Betis, per exemple, va trobar una porta oberta a l'esquena de Kounde. El conjunt andalús, a més, va canviar del tot la seva pressió al descans. Durant la primera meitat va plantar una línia de quatre jugadors que flotava davant els defenses blaugrana. Era una línia que, malgrat la nodrida presència d'efectius, volia ser estreta per dificultar les connexions amb els migcampistes interiors del Barça. No va sortir bé i el Betis va començar la segona part anant a buscar els jugadors de Flick que fan la sortida de tres: Lo Celso tapava Iñigo, Vitor Roque saltava sobre Cubarsí i Abde feia el mateix amb Kounde. I el Barça es va encallar. No era la primera vegada que passava i és una cosa urgent a millorar.

La sortida de pilota davant la pressió agressiva del rival ha de ser més rica i precisa. En aquestes circumstàncies el Barça l'acaba rifant, i quan la pilota va de pressa cap endavant sovint també torna a tot drap cap a la teva meitat del camp. Així és molt difícil instal·lar-te en terreny contrari, allargar la seqüència de passades allà i, com a resultat de tot això, fer una bona pressió alta després de perdre la pilota. En aquest escenari, l'equip es veu descosit i exposat als duels. El rival amb pilota troba temps i espai per controlar, aixecar el cap i fer la passada profunda als companys que entren de segona línia. Així doncs, la defensa alta queda completament despullada.

Que la tàctica del fora de joc no estigui funcionant com fa unes setmanes no és només un problema dels quatre defenses. És un tema col·lectiu. Cal millorar la sortida de pilota, trobar la manera de sentir-se dominant amb ella i, un cop en camp contrari, cuidar-la i moure-la amb sentit per enfonsar el rival. Així, quan la perdis, podràs aplicar una bona pressió. Quan això passi, la línia defensiva alta es tornarà a sentir més abrigada.

Tot plegat seria de gran importància en el partit d'aquest dimecres a Dortmund. Si el Barça vol ser fidel a la seva idea de joc, necessitarà millorar amb pilota perquè defensar tan amunt i amb tanta valentia tingui sentit. Si no ho fa, el conjunt alemany té bons passadors per activar a l'espai jugadors com Jamie Gittens, un punyal a la banda que buscarà les pessigolles a l'esquena de Kounde.

Un "novembre de merda" que amenaça també el desembre