S'acaba el cas Neymar 2: el jugador, Rosell i Bartomeu són absolts
L'Audiència de Barcelona considera que no són culpables de corrupció i estafa
BarcelonaTenint en compte com havia anat el judici, i sobretot el gir de guió en la penúltima jornada, tot feia preveure que el cas Neymar-DIS acabaria amb una absolució. Finalment, aquesta ha estat la resolució de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, que ha considerat que Neymar, Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, el Barça i el Santos no són culpables de corrupció entre particulars i estafa.
El cas, conegut popularment com a Neymar DIS (o Neymar 2, perquè abans ja n'hi havia hagut un altre), havia d'esclarir si el Barça, el jugador i el Santos –el seu club d'origen– s'havien posat d'acord per amagar les xifres reals del fitxatge del jugador per al conjunt blaugrana el 2013. Una suposada conxorxa que hauria evitat que DIS –el fons brasiler que tenia un 40% dels drets federatius el futbolista– cobrés menys del que li pertocava. Però el tribunal que ha presidit José Manuel del Amo Sánchez no ho ha considerat així i n'ha acabat dictaminant l'absolució.
Va ser un judici rocambolesc, amb molt d'interès mediàtic per la presència de Neymar, i, a la vegada, polèmic per les anades i vingudes del jugador, que va tenir permís per marxar el primer dia, que va arribar tard el segon i que va viure la resta de jornades des de París, delegant el cas a la seva advocada. Però, sobretot, el judici va estar marcat pel canvi de postura del fiscal: va passar de demanar inicialment entre dos i cinc anys de presó als acusats a retirar els càrrecs. Així, quedava només en peu l'acusació particular, que també ha estat declinada per l'Audiència de Barcelona.
Poden haver-hi irregularitats en el cas Neymar, però no un delicte penal
De fet, en les seves conclusions, el ministeri públic argumentava que el fitxatge de Neymar pel Barça era molt discutible, des d'un punt de vista legal, i assegurava que s'havien infringit codis ètics i normatives futbolístiques. Ara bé, també deixava clar que aquestes possibles irregularitats que detectava no podien ser, en cap cas, motiu per demanar penes de presó.
El conflicte amb DIS va arrencar uns mesos després que es tanqués el fitxatge de Neymar pel Barça, el 2013. El jugador havia signat, dos anys abans, un acord amb el conjunt blaugrana i faltava només tancar l'operació amb el Santos. El club brasiler i el fons DIS compartien els drets federatius del jugador. Tancat el traspàs, DIS va cobrar 6,8 milions, el 40% dels 17,1 que va abonar el Barça al Santos. Ara bé, amb el temps va transcendir que hi havia un seguit de contractes paral·lels. Per exemple, que el Barça, aleshores presidit per Sandro Rosell i que tenia Josep Maria Bartomeu de vicepresident esportiu, havia pagat 7,9 milions addicionals per tenir el dret preferencial per tres futbolistes –que mai acabaria executant–. O que s'havien abonat un total de 60 milions a N&N, l'empresa de representació del jugador que regentaven els seus pares, per completar l'arribada de Neymar al Camp Nou.
El tribunal no accepta les peticions de DIS
Arribats a aquest punt, DIS va sumar totes les quantitats, va considerar que el cost total de l'operació havia estat infinitament superior als 17,1 oficials i va reclamar la seva part del pastís. Durant el judici, aquest fons va insistir en la seva tesi. Al seu torn, Rosell, Bartomeu, el Santos i el jugador asseguraven que s'estaven barrejant naps amb cols i que una cosa no tenia res a veure amb l'altra. El tribunal ha fet cas al fiscal i ha considerat que no hi havia cap delicte penal en aquesta operació.
De fet, els acusats van basar la seva defensa en rentar-se les mans. Rosell, Bartomeu i el Barça –que també estava acusat com a persona jurídica– van dir que no sabien res de DIS i que això era cosa del Santos. El club brasiler també va diferenciar entre els drets federatius –pels quals ja va abonar els diners pertinents al fons d'inversió– i les altres operacions que havia fet amb el Barça. I tant el jugador com els seus pares aclarien que ells no tenien res a veure amb DIS i que això era cosa del club brasiler.
La sentència no considera provat que "una de les finalitats dels negocis concertats per assegurar el fitxatge de Neymar pel Barça va ser la de defraudar les expectatives de guanys de DIS". Per tant, i pel que fa al delicte de corrupció entre particulars, considera que DIS "pot ser perjudicada civil, però no subjecte passiu del delicte entès com a víctima o perjudicada directa". I pel que fa a l'estafa, el text argumenta que, "forçosament, els contractes que diuen ser simulats haurien d'estar dirigits a perjudicar DIS", per la qual cosa "si no hi ha contracte simulat no hi ha delicte". Per acabar, no considera que hi hagi indicis de "suborn" perquè Neymar fitxés pel Barça.
S'acaben els conflictes judicials entre el Barça i Neymar
Amb la incògnita de si DIS presentarà recurs a la sentència, el text pot suposar la fi de tots els conflictes judicials que han tingut el Barça i Neymar de protagonistes. El primer cas, el Neymar I, va ser el que va posar sobre la taula aquests contractes paral·lels entre el club català i el Santos, derivats del fitxatge del 2013. En aquella ocasió, el Barça va acceptar una condemna i una multa, mentre s'exonerava Rosell i Bartomeu. L'últim conflicte judicial era de quan Neymar va marxar del Barça i va reclamar cobrar una gratificació que li devien. El cas, tancat el 2021, va acabar amb un pacte entre les parts.