Una ruta britànica per arribar al Wanda

BarcelonaEn 50 minuts pots arribar de l'estadi d'Old Trafford, a Manchester, al d'Anfield Road, a Liverpool. 50 minuts quan no hi ha partit, perquè els dies que roda la pilota t'hi pots passar hores per culpa dels embussos. Menys d'una hora, menys de 80 quilòmetres entre dos dels escenaris més llegendaris del futbol europeu, dos estadis que poden ser recordats en el periple del Barça cap a la seva sisena Lliga de Campions. En un sorteig en què la sort no va fer la punyeta a l'equip d'Ernesto Valverde, el Barça va quedar aparellat amb el Manchester United als quarts de final. I, si no falla, a les semifinals hauria de tornar al nord-oest d'Anglaterra per visitar el Liverpool, rival del Porto.

Manchester i Liverpool, dues ciutats veïnes enfrontades per una rivalitat que gira al voltant d'una pilota. De fet, una possible final l'1 de juny seria entre el Barça i un altre veí d'aquesta zona, el Manchester City de Pep Guardiola. "Hem de respectar molt el Manchester United. És un equip històric i a casa seva pressiona molt. Però soc bastant optimista i, si fem bé les coses, tenim moltes possibilitats de continuar endavant", va dir Guillermo Amor en nom d'un Barça satisfet, de portes endins, i prudent, en els discursos oficials. El Barça no volia ni el City ni la Juve ni el Liverpool. I en el sorteig dos d'aquests equips van quedar a la part oposada del quadre, perquè aquest any també s'hi decidien les semifinals. D'una banda, el Manchester City de Guardiola jugarà un duel britànic contra el Tottenham Hotspur de Mauricio Pochettino. I qui guanyi s'haurà de trobar amb la Juve de Cristiano Ronaldo o l'Ajax. El Barça, per la seva part, jugaria una hipotètica semifinal amb la tornada fora, ja sigui a Anfield o Do Dragão. Al sorteig també li va tocar jugar els quarts de final amb la tornada a fora, però, com que la UEFA no permet que en dos dies es juguin dos partits a la mateixa ciutat, en aquest cas Manchester, es va canviar l'ordre dels partits de l'eliminatòria del Barça i finalment l'anada serà a Old Trafford, el dimecres 10 d'abril, i la tornada el dimarts 16 d'abril al Camp Nou.

Cap triomf a Old Trafford

"Em sembla que no hem guanyat mai a Old Trafford. Tant de bo traguem un bon resultat per a la tornada", deia Amor. I ho deia bé. Old Trafford és un dels escenaris on el Barça ha tret, com a molt, dos empats (1994 i 1998); amb dues derrotes, el 1984 i el 2008, quan va jugar per últim cop a l'estadi dels 'red devils', en la tornada d'unes semifinals que es van decidir amb un gol de Paul Scholes. Des de llavors, però, els dos conjunts s'han trobat dos cops, en dues finals, a Roma i Wembley, sempre amb triomf blaugrana. Dues finals que van capgirar l'historial entre dos dels clubs amb més aficionats arreu del món. De fet, al Barça s'admet que part de l'estratègia comercial, com el fet de tenir una oficina a Àsia, s'ha copiat del Manchester United, un club que no ha deixat de facturar diners malgrat encadenar uns quants anys de penúries. Des que es va jubilar Alex Ferguson, ni Van Gaal ni Moyes ni Mourinho han aixecat la moral dels seus aficionats.

Però el 19 de desembre del 2018 la directiva del club, controlat des de l'any 2005 pel magnat nord-americà Malcolm Glazer, va decidir contractar l'exjugador del club Ole Gunnar Solskjaer per ocupar el lloc que deixava José Mourinho, acomiadat després de deixar el vestidor revoltat contra la seva gestió, amb l'equip a la meitat de la classificació. Solskjaer era l'entrenador del Molde de Noruega, però com que la lliga d'aquest país no comença fins a l'abril, va rebre permís per fer-se càrrec del United durant uns mesos. Ni ell mateix s'esperava fer-ho tan bé. En poques setmanes el Manchester United es va enfilar fins a la quarta posició de la classificació –ara ha caigut a la cinquena després de perdre al camp de l'Arsenal–, ha arribat als quarts de final de la Copa anglesa eliminant el Chelsea i, sobretot, s'ha desfet del PSG a la Champions malgrat perdre l'anada per 0-2 i afrontar la tornada amb tantes baixes que a la segona part va fer jugar futbolistes del filial com Chong o Greenwood. Un triomf afortunat, ja que el PSG va desaprofitar moltes ocasions, que va servir al United per sentir-se protagonista a la Champions per primer cop en uns quants anys.

La revolució noruega

Solskjaer ha permès als aficionats del Manchester United recuperar l'orgull i de passada ha connectat amb la tradició guanyadora de Sir Alex Ferguson, ja que el noruec va ser l'autor del gol de la victòria del Manchester United a la final de la Champions de l'any 1999 contra el Bayern, precisament al Camp Nou, un estadi estimat pels aficionats del club des que van endur-se aquella final amb dos gols en el temps de descompte.

De fet, Solskjaer va parlar més d'aquell partit del 1999 que no pas del Barça quan va saber el resultat del sorteig. "Tinc molts missatges d'amics que em diuen que just 20 anys després es torna a Barcelona. I jo portava el dorsal 20. Va ser la millor nit de la meva vida, el partit més especial. Intentar derrotar el Barça serà dur, tot i que és un repte que ens agrada", va explicar el tècnic escandinau, que oficialment encara està destinat a abandonar el club per tornar al Molde entre els quarts de final i les semifinals. El United, però, ja negocia amb el Molde quedar-se amb un tècnic fidel a la tradició britànica: joc físic, intensitat, contraatacs i domini de la pilota aturada.

El United té molt de talent, però falla especialment en una defensa que obliga el porter David de Gea a fer molta feina. L'exporter de l'Atlètic és una de les grans estrelles d'un equip que té bons davanters a la banqueta però que juga amb centrals com Smalling, Bailly i Nilsson. Al mig del camp, la feina fosca la sol fer un Matic lesionat, últimament, fet que ha donat minuts al jove escocès McTominay, amb Ander Herrera, que també surt de lesió, i Pogba acompanyant-lo. A dalt, Mata pot jugar per darrere dels puntes o caient en banda, amb Rashford, Lukaku, Martial i Alexis Sánchez lluitant per ser titulars. Rashford, el jove de la casa convertit en heroi a Old Trafford, sol ser titular sempre, amb Solskjaer provant últimament de fer-lo jugar alhora amb el belga Lukaku.

Un United que reneix, però que no surt com a favorit contra un Barça que sembla destinat a topar amb el Liverpool a les semifinals. Un Liverpool subcampió de la Champions l'any passat gràcies a l'encert d'un tècnic, Jürgen Klopp, que intentarà evitar que el Barça arribi al Wanda Metropolitano després de jugar en dos dels grans temples del futbol britànic.