Riqui Puig necessita classes de repàs: els apunts en calent del Barça-Betis
Va tenir 60 minuts per demostrar que té un lloc al Barça de Xavi, que pot recuperar el terreny que li han menjat Pedri, Gavi i Nico
BarcelonaPrimera derrota del Barça de Xavi Hernández. Després d'una actuació insuficient contra el Betis, els blaugranes van caure a la Lliga i confirmen que l'objectiu més realista del curs passa per quedar entre els quatre primers classificats. A continuació, els apunts en calent del partit.
El preu de les rotacions. Xavi va fer canvis pensant en Munic. Comprensible. A Alemanya, només val el triomf per no dependre del Benfica-Dinamo en la lluita per seguir a la Champions. Fruit d'aquesta urgència europea, i també de la necessitat de treure's de sobre la seva fitxa per sortir al mercat d'hivern, Coutinho va ser titular a la Lliga. Està bé que el Barça vulgui exhibir-lo per veure si algú pica. Però compte, perquè si el preu de les rotacions és, com va passar contra el Betis, convertir Araujo en el millor blaugrana, potser qui desperta l'interès d'un club anglès de torn és l'uruguaià, que té un sou baix i acaba contracte el 2023. I això no interessa.
Deures per a Riqui. Gavi va quedar estabornit a la primera part i Riqui Puig, que s'havia quedat a la banqueta una altra vegada, va entrar per substituir-lo. Una hora de partit per al vallesà, justament el que Koeman sempre li havia negat. 60 minuts per demostrar que té un lloc al Barça de Xavi, que pot recuperar el terreny que li han menjat Pedri, Gavi i Nico. La teoria il·lusionava el Camp Nou. En canvi, la pràctica posa deures a Riqui, més obsessionat per demanar-la al peu i tirar-se a sobre del posseïdor de la pilota que per trobar la posició ideal per rebre en situació d'avantatge. Seria interessant que repesqués vídeos d'Iniesta. O que vegi com es comporten interiors com Canales, decisiu en el gol que va desequilibrar el matx.
Nivell d'Europa League. El Betis venia de quatre victòries seguides i es va imposar al Camp Nou sense necessitar fer un gran partit. En va tenir prou amb seguir l'ordre imposat pel seu entrenador, el gat vell Pellegrini, i esperar el moment de desesperació del Barça per matar-lo en un contracop. Orfe de gol i justet de recursos, l'equip blaugrana ha d'assumir que la temporada és de transició. De transició cap al punt de maduració que cal per poder tornar a competir amb els millors d'Europa, la qual cosa no significa comprar l'"És el que hi ha" de Koeman. Guanyar a Munic dimecres és una missió quasi impossible. I tampoc serà fàcil entrar a la pròxima Champions amb rivals com el Betis, la Reial Societat o el Sevilla. Per tant, un recordatori: potser s'hauria de començar a veure l'Europa League com un camí versemblant per retornar a la màxima competició.
Impossible castigar Dembélé. Per si hi havia dubtes, el Barça no es pot permetre deixar a la graderia Dembélé encara que, a instàncies del seu agent, jugui a fet i amagar amb la seva renovació. El pla que es va seguir amb Ilaix Moriba no pot valer per a l'extrem francès, que avui dia és l'únic blaugrana sa capaç d'aportar desequilibri en atac. És cert que els de Xavi van perdre contra el Betis amb el Mosquit a la gespa, però també que només ell va suposar l'única amenaça seriosa per a la defensa andalusa. El Barça post-Messi emana debilitat quan s'agafa a Dembélé, un jugador que està més fora que dins i que sap que, mentre el físic li respongui, el temps i la butxaca li jugaran a favor. I no necessàriament per seguir al Camp Nou.