Retrobar-se amb l’ambició
BarcelonaÉs raonable, en setmanes com aquesta carregades amb dos partits gruixuts, que els culers es preguntin quina cita és més important. I aquest cop la resposta és que totes dues. Perquè aquest Barça en creixement, però encara en bolquers, no està en condicions de permetre’s triar. Ve a tomb la reflexió després que Xavi reconegués que la diferència entre l’empat contra el Galatasaray i la victòria sobre l'Osasuna tenia a veure amb factors que depenen més de la mentalitat, com la intensitat, que no pas amb els estrictament futbolístics; o després que Eric acceptés que no poder marcar un gol als turcs els havia de servir per espavilar-se i esvair la relaxació posterior a la incipient bonança. Que darrerament el Barça hagi tornat a agradar i a agradar-se, després d’haver-s’ho passat molt malament, no pot servir de coartada per recrear-s’hi com si ja haguessin aconseguit alguna cosa. És setmana d'exàmens i s’han d’aprovar.
El primer, el de dijous al camp del Galatasaray, no té retop: llevat que ho vulguis fiar a la sort dels penals, s’ha de guanyar per avançar en una competició que no emociona però que no es pot menysprear. N’hi haurà prou que els de Xavi, superiors en tot als de Domènec Torrent, estiguin com a mínim igual d’endollats al partit que els turcs.
En canvi, el de diumenge al Bernabéu no permetrà guanyar la Lliga però pot ser tan rellevant com aquell del 2003, aleshores amb Xavi al camp i vestit de golejador, que va actuar com a anunci del canvi de cicle que venia. I aquest, com aquell, el Barça s’ha d’exigir guanyar-lo.
Primer perquè ha perdut els últims cinc clàssics i no en guanya cap des de fa tres anys, però sobretot per desactivar aquesta sensació –real– de superioritat que desprenen els blancs. Per esvair aquesta sensació –també real– que el Barça ha de buscar reforços ignots perquè té la cartera en negatiu mentre que els blancs es plantegen una segona galàxia ajuntant Mbappé i Haaland.
Per més que els d’Ancelotti arribin al clàssic en bona ratxa de resultats i amb la moral pels núvols després d’acarnissar-se amb el PSG, el Barça de Xavi ha escurçat el desavantatge futbolístic fins al punt de poder tornar a mirar de fit a fit l’etern rival. Si ja n’hi ha prou amb fer el sorpasso ho veurem al camp, però en una temporada destinada a la transició i la supervivència, no es pot desaprofitar l’ocasió de ser ambiciosos. En aquest cas, guanyar al Bernabéu no valdrà un títol, ni millorarà les finances, però seria una necessària injecció d’autoestima.
