Retrats familiars que fereixen a Europa: els apunts en calent del Barça-Inter

BarcelonaEmpat i gràcies del Barça al Camp Nou contra l'Inter de Milà. El marcador (3-3) complica molt el futur de l'equip blaugrana a la Champions. A continuació, uns apunts en calent del partit.

Reordenar prioritats. Encara que el grup sigui el més difícil de la competició, que el Barça tingui un peu a l'Europa League a dues jornades perquè s'acabi la lligueta de la Champions és molt dur. La classificació depèn d'un Inter que ha sigut millor en 180 minuts, d'un Bayern dominador i amb ganes de seguir aixafant el Barça i d'un equip blaugrana que, malgrat les palanques, la despesa elevada i les ganes d'abandonar el desert per la via ràpida, fa figa en les situacions límit. Per tant, el marge d'èxit en els sis punts que queden en joc és força baix. No s'han fet els deures quan tocava i ara dependre de tercers no és digne de totes les expectatives dipositades en l'equip. La decepció que pot consumar-se d'aquí dues setmanes és majúscula. Però el clàssic de diumenge és una fantàstica oportunitat per girar full i recordar que la Lliga ja era a principis de curs la primeríssima prioritat de la campanya.

Errades doloroses i simptomàtiques. Afavorit per les lesions d'Araujo i Christensen, Piqué va abandonar l'ostracisme amb què va començar el curs i es va colar en l'alineació d'un partit europeu de caixa o faixa. El barceloní tenia l'oportunitat de reivindicar el seu llegat en un d'aquells escenaris que tantes vegades ha sabut resoldre gràcies al seu extraordinari domini de l'ofici de marcador. Però el futbol és tan cruel i capritxós que va portar-lo a cometre una errada infantil i alhora terrorífica per servir en safata el gol de l'empat a Barella, punt de partida del melodrama que el Camp Nou més ple de la postpandèmia va patir durant la segona part. Menys visible, però igualment feridora, va ser la pèrdua de Busquets en l'1-2 d'un genial Lautaro. Els veterans del Barça, retratats altre cop.

Sense fer soroll. Tot i la desfeta, aplaudirem la lectura de partit de Sergi Roberto. Si el comodí de Reus continua a la plantilla del Barça és quasi exclusivament per la insistència de Xavi, que el va fer servir com a quart home a la medul·lar per ajudar en la construcció, trobar forats en la teranyina d'Inzaghi i trepitjar l'àrea amb possibilitats fer pupa a l'oponent. Aquesta clau de volta en relació a l'anada al Meazza va valer el gol de Dembélé abans del descans. El francès va ser el beneficiari d'una bona assistència que Roberto va poder executar fruit de la seva privilegiada visió dels espais. Ara entenem per què l'entrenador el veu més al mig del camp que no pas al lateral dret, on espera Kounde amb candeletes.

El porter, tu. Xavi esperava que l'Inter pensés només en defensar-se a camp propi i els neroazzurri van saber explotar els espais a l'esquena del Barça amb una voracitat tremenda. De fet, amb el comptador d'ocasions a la mà, la victòria visitant hauria sigut el més just en aquest partit de bogeria a la fase de grups de la Champions. Els gols de Lewandowski van deixar el Barça amb un bri d'esperança a la màxima competició, però sobretot les aturades de Ter Stegen van decidir aquest trist consol a dues jornades perquè es reparteixin les places als vuitens de final. Sis aturades –sis– va haver de fer l'alemany per evitar un desastre de dimensions siderals. Sis mans miraculoses barrejades amb la xamba perquè una rematada al travesser de Dzeko amb 0-0 al marcador no toqués el seu cos per acabar a la xarxa per mil·límetres.