Barça: Un retorn que convida a l’esperança

PeriodistaLeo Messi amb un nou look. Araújo de central i Braithwaite enganxat a l’esquerra de l’atac. Estadis sense públic, espectadors virtuals i so postís per televisió, cinc canvis per equip i dues pauses de refresc. Sembla que hagi passat una eternitat però en realitat només han sigut tres mesos, més o menys el que durarien les vacances d’estiu. Torna a rodar la pilota. I malgrat que encara faltin uns mesos més per tornar a la normalitat -si és que algun dia hi arribem-, el Barça va demostrar a Mallorca que està per la feina.

No podia ser un partit fàcil, per més que el rival tingués moltes limitacions. Molts condicionants i moltes novetats. I, també, hi havia el dubte de fins a quin punt els jugadors estarien a un bon nivell físic. Però el neguit del culer va esvair-se de seguida. Un minut i vint segons per fer el primer gol. I, a partir d’aquí, una gran primera part en què el Mallorca tan sols va poder treure el cap a la porteria de Ter Stegen per mitjà del seu millor jugador, Take Kubo. És cert que el Barça, a la segona part, es va adormir una mica. Però només una mica. La victòria no va arribar a perillar mai.

Va ser esperançador veure que Messi ha tornat amb ganes, que Braithwaite s’estrenava com a golejador amb la samarreta del Barça. O que Luis Suárez ja s’ha recuperat de la seva lesió al genoll. En el fons, l’aturada forçosa tenia algunes coses bones. Sobretot, que s’acabaven tots els compromisos d’uns futbolistes acostumats a jugar-ho tot i a tota hora. Quan no són partits de clubs, són de seleccions. I quan no és competició professional, amistosos, gires de pretemporada i partit benèfics.

El futbol es va acabar d’un dia per l’altre amb el Barça com a primer i torna amb un Barça que s’aferra al liderat. El gran interrogant, a partir d’ara, és quin nivell podrà exhibir en els pròxims partits, que també seran molt més complicats. Però, almenys pel que va demostrar a Son Moix, queda clar que té bons asos per lluitar per aquest títol.