El pòquer d'estrelles al qual el Barça imputa la despesa més alta de la seva història

BarcelonaEl Barça va facilitar fa uns dies algunes dades del tancament econòmic del curs 22-23. El departament de comunicació del club va esmerçar-se en transmetre el gran titular d'un benefici net de 304 milions d'euros fruit d'"una temporada que passarà a la història per les xifres de rècord a nivell operatiu que s’han registrat en l’àmbit comercial i d’explotació de les instal·lacions". Tot seguit, l'escrit difós per les vies oficials dijous dedicava quatre paràgrafs a explicar que la majoria de previsions s'han superat pel que fa a ingressos ordinaris associats als patrocinis, al ticketing i a les vendes de marxandatge.

No era fins al vuitè paràgraf que apareixia el motor a l'ombra d'aquest benefici tan elevat: la venda del 15% dels drets de televisió per 400 milions a Sixth Street, una operació financera que hipoteca una part d'un ingrés ordinari durant 25 anys i que l'auditor accepta com a ingrés d'explotació. En canvi, a l'escrit ni tan sols hi va haver espai per a l'altre gran promotor dels 304 milions de números verds: la palanca de Barça Studios, reflectida al balanç com un ingrés financer de 210 milions dels quals només 40 han entrat a la caixa. Sense aquests dos mecanismes financers, el Barça s'hauria quedat amb 859 milions d'ingressos i un resultat negatiu de 306 milions.

Per segon exercici seguit, les palanques han permès salvar els comptes de la institució i endolcir una realitat que, a diferència dels 1.259 milions d'ingressos, passa quasi de puntetes i amb força menys detall en el comunicat de la setmana passada. Parlem dels 1.159 milions de despesa que figuren a l'altra part del compte de resultats. Una xifra històrica. El Barça mai havia gastat tants diners en 12 mesos d'activitat. Ni tan sols el tancament de la temporada 20-21, amb el Camp Nou clausurat pel covid, els salaris esportius desbocats i Joan Laporta decidit a inflar les pèrdues de la directiva anterior (228 milions en depreciacions i provisions per litigis), va abocar despeses per un valor tan elevat (1.136 milions). D'on surt, doncs, un dispendi 23 milions més alt que el 2021 i 101 més que en el pressupost aprovat ara farà un any per l'assemblea (1.064 milions)?

La resposta a la pregunta la intentaran donar el president Laporta i el vicepresident Eduard Romeu en la trobada anual amb els compromissaris, que serà el 21 d'octubre en format telemàtic. També apareixerà desglossada, tot i que no detallada, en la memòria econòmica que es facilitarà a mesura que s'acosti la votació dels números. A l'espera d'aquests dos exercicis de transparència, l'ARA ha pogut confirmar que el Barça ha aprofitat l'efecte de les palanques per permetre's una despesa més alta del que estava previst. L'explicació és que gràcies al coixí patrocinat per la venda d'actius, el club ha optat per iniciar més lleuger d'equipatge el periple a Montjuïc, on els ingressos seran més baixos. En aquest sentit, el primer que fan als despatxos d'Arístides Maillol és vincular l'augment de la despesa amb la rescissió prematura de quatre contractes esportius que acabaven més enllà del 30 de juny del 2023: els de Jordi Alba, Samuel Umtiti, Nikola Mirotic i Cory Higgins.

Gerard Piqué estava pressupostat i va renunciar a salari garantit

Amb Alba, el Barça va acordar una finalització de contracte quan el jugador tenia 12 mesos més garantits a raó de 33 milions d'euros entre sou i diferiments. De tota aquesta suma, el lateral català, avui a l'Inter Miami (on cobra menys de 2 milions de dòlars), va renunciar a uns 7 milions, de manera que la seva liquidació se situa sobre els 25. Amb Umtiti, que ara juga al Lilla francès, el fet de concedir-li la carta de llibertat va esborrar de cop tot el que se li devia entre sou i diferiments fins al 2026. El francès renuncia a una part d'un pastís milionari.

Menys bon rotllo hi ha hagut amb la dupla d'estrelles del bàsquet culer, Mirotic i Higgins. Tot i que l'entitat va anunciar durant l'estiu que els rescindia el contracte de manera unilateral, la liquidació s'ha computat com a despesa dins de l'exercici 22-23. En el cas del montenegrí, el clausulat del qual vencia el 2025, són gran part dels 22 milions que li tocaven. Fonts del club asseguren que la partida total de rescissions abans d'hora s'acosta als 70 milions.

L'adeu de Piqué, amb el qual es va pactar la celebració de les finals de la Kings League a l'estadi en uns termes no explicats, es va tancar el novembre del 2022 amb una renúncia del central a mig curs garantit per contracte i un d'opcional. Tot i aquest gest superior als 10 milions, no va marxar gratis, ja que arrossegava diferiments. Tanmateix, com que tot el que se li devia estava pressupostat, la despesa no és extraordinària. El mateix passarà en el tancament 23-24 amb els endarreriments que se li deuen a Sergio Busquets encara que jugui a Miami: estaran previstos.

Les liquidacions prematures d'Alba, Umtiti, Mirotic i Higgins, un pòquer d'esportistes adquirits o renovats per l'anterior junta, expliquen gran part dels 101 milions de despesa extra amb relació al que va aprovar l'assemblea, que ja estava molt per sobre de les ràtios recomanades gràcies a l'impacte de les palanques. L'horitzó del Barça a Montjuïc obliga, per tant, a continuar retallant en totes les àrees. En concret, el club s'ha autoimposat passar dels 1.159 a 848 milions, 311 menys en només una campanya (un 27% menys). La tisorada salarial al primer equip hi ajudarà, però caldran més esforços.