Per què les remodelacions del Camp Nou i el Bernabéu han multiplicat tant el seu cost?

BarcelonaAlguns treballadors del departament de l'Espai Barça es van negar a signar documents durant l'etapa de Josep Maria Bartomeu a la presidència del club blaugrana que afirmaven que el preu de l'Espai Barça al complet seria de 600 milions d'euros i el de la remodelació del Camp Nou en concret, de 420. Aquestes són les quantitats que es van comunicar al soci del Barça abans que aprovés l'obra en el referèndum del 2014. "En els anys posteriors, cap responsable del club va voler admetre que aquestes xifres estaven molt allunyades de la realitat, quan tots aquells que estàvem involucrats en el projecte aleshores ja sabíem que el cost real de l'Espai Barça en aquell moment era de 1.200 milions", explica a l'ARA una font que va viure en primera persona aquella situació.

El preu de la remodelació del Camp Nou s'ha incrementat un 240% des del 2007, quan Joan Laporta va presentar el projecte de l'arquitecte Norman Foster, fins a l'actualitat, quan durant el seu segon mandat el dirigent ha tirat endavant les obres amb la constructora turca Limak basant-se en el disseny posterior de l'empresa japonesa Nikken Sekkei. De 250 milions d'euros a 850 en 16 anys, sense comptar els 150 milions d'euros de possibles contingències previstos en el préstec vehiculat per Goldman Sachs i JP Morgan.

D'altra banda, el preu de la remodelació del Santiago Bernabéu, dissenyada per l'estudi alemany GMP, s'ha incrementat un 193,75% des del 2017, quan l'Ajuntament de Madrid va aprovar el projecte, fins a l'actualitat, quan Florentino Pérez buscarà el permís per sol·licitar el tercer crèdit per pagar-lo en l'assemblea d'aquest dissabte amb l'objectiu d'executar l'últim tram d'obres. De 400 milions a 1.175 en només sis anys.

"Hi ha tres motius principals que provoquen que habitualment el preu final dels estadis de futbol s'incrementi substancialment respecte al primer pressupost", explica a aquest diari Sergi Sauras, que ara té un despatx d'arquitectura propi, Sauras Garriga, però el 2016 va participar com a treballador de BIG Architects en una de les propostes que es van presentar al concurs de la remodelació del Camp Nou que va guanyar Nikken Sekkei. "El primer de tots és que la situació sociopolítica d'aquests anys no es pot ignorar, el cost de la vida ha pujat", apunta Sauras. És cert. Del 2007 al 2023, a Espanya el cost de la vida ha pujat un 36,4% i, del 2017 al 2023, un 19,2%.

Així, aquest factor hi influeix, però per si sol no serveix per justificar unes pujades tan abruptes. "En segon lloc, la mateixa dinàmica dels concursos d'aquesta magnitud, en els quals es busquen propostes innovadores i amb pocs precedents (comparat, per exemple, amb un concurs d'habitatge plurifamiliar estàndard) fa que les bases difícilment cobreixin totes les casuístiques particulars que després es trobaran a les propostes. Això fa que en fase de concurs es presentin idees en 3D que enamoren i, quan es traslladen a la realitat, suposen increments de pressupost no previstos. I, finalment, entra també la responsabilitat del despatx d'arquitectura que ha de trobar el balanç entre una avaluació realista del pressupost i una proposta que sigui competitiva per guanyar el concurs en un lapse de temps relativament petit", afegeix Sauras. És a dir, l'eterna lluita entre els renders i la realitat.

"Una obra no pot ser bona, econòmica i ràpida"

Era el setembre del 2007 quan Laporta va presentar la primera maqueta del Camp Nou del futur, que tenia un pressupost de 250 milions d'euros. L'havia dissenyat Norman Foster, un arquitecte anglès de fama mundial que ja havia deixat empremta a la capital catalana amb la Torre de Collserola. Posteriorment, Sandro Rosell es va carregar el projecte i Bartomeu va obrir un concurs que el 2016 va guanyar el despatx d'arquitectura japonès Nikken Sekkei. El cost, aleshores, ja era de 420 milions. Durant el mandat de Bartomeu va anar pujant fins als 725 milions d'euros més 90 d'interessos del finançament (inclosos el nou Palau Blaugrana i l'Estadi Johan Cruyff). I, des del retorn de Laporta a la llotja el març del 2021, s'ha reformulat contundentment la proposta inicial de la mà d'empreses com IDOM. L'última estimació del preu final, feta per la constructora Limak, és de 850 milions només per a la remodelació del Camp Nou. És a dir, que el projecte de Nikken Sekkei s'ha encarit un 102,38% en set anys.

"Les constructores espanyoles que es van presentar al concurs, que portaven interessant-se pels detalls del projecte del Camp Nou des de l'etapa de Bartomeu a la presidència, van presentar ofertes d'entre 1.100 i 1.200 milions perquè consideraven que rebaixar el preu era jugar-se-la", informa una font que treballa en el sector de la construcció d'estadis esportius. Laporta, precisament, va explicar que el fet que l'oferta de Limak fos la més econòmica de la licitació, juntament amb la promesa que el Barça podrà tornar a jugar al Camp Nou el novembre del 2024, va ser un dels fets clau perquè guanyés. "Però, en el món de la construcció, es diu que una obra no pot ser bona, econòmica i ràpida. Sempre has de descartar un dels tres factors", assegura la mateixa font.

Els acabats, un aspecte que acostuma a comportar sobrecostos

Més enllà de l'errònia confecció d'un pressupost inicial, la remodelació del Camp Nou ha viscut durant l'última dècada diversos canvis en el projecte, fins al punt de substituir l'arquitecte, que també han contribuït significativament en l'increment del seu preu. L'última ha estat la decisió de la junta de Laporta d'enderrocar la tercera graderia sencera i apujar les llotges vip de la segona a la tercera graderia. També ha estat una modificació rellevant respecte al projecte de Bartomeu el fet que el pàrquing que s'està construint actualment ocupi el perímetre de l'estadi. "A més, durant totes les obres sorgeixen imprevistos quan treballes sobre el terreny o noves idees que provoquen que hi hagi variacions que incrementen el preu. Una de les partides més cares són els acabats, com els videomarcadors i tota l'estructura interna de l'estadi, que també ha estat modificada per Laporta", diu l'expert en recintes esportius.

Florentino Pérez ja va pel tercer crèdit

No gaire lluny, a 600 quilòmetres, el Barça té un clar exemple de fins a quin punt els imprevistos que sorgeixen durant les obres poden encarir el cost final de la remodelació d'un gran estadi. Florentino va demanar el 2019, quan van començar les obres al Santiago Bernabéu de la mà de la constructora espanyola FCC, un crèdit de 575 milions d'euros per poder portar-les a terme. Només dos anys després, el 2021, el club blanc va sol·licitar un segon crèdit, aquest de 225 milions, segons el club, "per finançar obres no incloses inicialment en la remodelació de l'estadi" –l'hipogeu que guarda la gespa retràctil–. I, ben aviat, dissabte, Florentino Pérez requerirà als socis compromissaris que li permetin un tercer crèdit de 375 milions per poder finalitzar les obres. "L'hipogeu no té ni molt menys un cost de 225 milions d'euros. Ja els va anar bé per fer-lo servir d'excusa per demanar un altre crèdit i així pagar l'increment del pressupost total de la remodelació de l'estadi", exposa l'expert, coneixedor de les remodelacions dels estadis dels dos grans clubs. "Del projecte original, l'única cosa que es manté del Santiago Bernabéu és l'estructura externa. Per dins ha canviat profundament", afegeix.