El relleu impossible de Sergio Busquets

BarcelonaLa idea de Xavi Hernández per a aquesta temporada era poder donar oportunitats a Nico González com a pivot. Avui dia, no hi ha cap futbolista jove al Barça amb més opcions de rellevar Sergio Busquets que el migcampista gallec. Però veient que Miralem Pjanic es quedarà a la plantilla i decidit a tenir minuts, Nico es buscarà la vida aquest curs en una plaça ben diferent: al València de Gennaro Gattuso. La marxa del futbolista de 20 anys, sumada a la intenció de no renovar del capità blaugrana, que acaba el seu contracte al finalitzar aquest curs, plantegen un gran interrogant que aviat el Barça haurà d'afrontar: qui substituirà Busquets, un futbolista que porta gairebé 15 anys al màxim nivell i que ha sigut insubstituïble per a cadascun dels entrenadors que ha tingut, tant al Barça com amb la selecció espanyola.

L'excel·lència i la fiabilitat que ha demostrat el de Badia del Vallès durant tot aquest temps, més enllà d'actuacions puntuals en què, com tot l'equip, ell també ha patit, és el primer motiu que explica la dificultat de rellevar-lo. "No es lesiona, té un rendiment molt regular, gairebé mai baixa del 7, i això per a un entrenador és vital: és un jugador que no et donarà sorpreses. És tan bo perquè té un balanç ofensiu-defensiu molt equilibrat. És difícil trobar un pivot que et pugui donar tant en aquesta posició: sempre està atent a les pèrdues rivals, organitza la pressió, recolza els companys i fa rutllar l'equip", resol Franc Artiga, entrenador que va treballar durant més d'una dècada a La Masia.

"Busquets té una intel·ligència màxima i juga en una posició crucial per a un equip amb una idea de joc com la nostra. No sé si és la posició més complicada del Barça, però estic convençut que és la més determinant", afegeix Joan Vilà, que va estar vinculat durant quaranta d'anys al Barça. "No cal que sigui el més ràpid, no cal córrer molt, sinó córrer bé. I quan el Barça juga junt i ordenat, és quan més brilla Busquets, tant en defensa com en atac", amplia un dels pares futbolístics de l'actual tècnic culer, Xavi Hernández.

La fiabilitat del capità blaugrana explica, en bona part, per què Nico ha decidit marxar cedit. "Al Barça ja han anat sortint bons migcentres, però els jugadors veuen que és gairebé impossible competir per un lloc amb Busquets i decideixen buscar-se la vida", valora Artiga. A banda de Nico, els darrers casos que ho exemplifiquen són Jandro Orellana –ha marxat a l'Andorra de Gerard Piqué i Eder Sarabia després de no renovar amb el Barça–, Oriol Busquets –a l'Arouca de la Lliga portuguesa– o, si anem una mica més enrere, Sergi Samper –al Vissel Kobe japonès–. En la llista també hi podem incloure Ferran Sarsanedas, que jugava de pivot a les categories inferiors del Barça des dels 14 anys –abans havia fet d'interior–, però que una greu lesió al genoll esquerre quan militava al filial l'ha deixat fora de combat des del gener del 2020. "Busquets és un dels millors. Jugar de pivot en un esquema 4-3-3, que implica estar sol, és difícil. Tens molt terreny per ocupar i si ell és insubstituïble és per la seva intel·ligència tàctica i posicional", explica el mateix Sarsanedas, que està a l'espera de trobar equip i poder tornar a jugar després de superar el calvari de les lesions.

Com Artiga i Vilà, Sarsanedas també creu que el més ben posicionat a la casa per rellevar Busquets a partir del curs vinent és Nico, malgrat que és un futbolista diferent del de Badia i que també pot jugar d'interior. "Nico també és molt intel·ligent, però, un cop més, veiem com un jugador prefereix sortir per tenir minuts i no estar a l'ombra del Busi", detalla Artiga. Vilà afegiria Orellana en aquesta ocasió, però té contracte amb l'Andorra fins al 2025. Amb Pjanic com a recurs puntual aquesta temporada -Xavi també contempla Kessié, De Jong i, fins i tot, Sergi Roberto o Christensen-, tots tres també coincideixen en què De Jong no té les característiques per jugar de pivot al Barça. "És un gran jugador, però és l'antítesi del Busi. El joc de posició de l'Ajax no té res a veure amb el nostre. El Frenkie persegueix la bola per tot arreu, s'hi acosta. No ocupa els espais en funció dels companys, sinó que té un joc més individualista. És tot el contrari del que fa el Sergio", apunta Artiga. "De Jong no és un migcentre per al Barça. És un jugador de recorregut, amb arribada, però no de posició", afegeix Vilà.

Amb tot, Nico és el més ben situat per ser el pivot del Barça quan s'acabi l'era de Busquets. Al mercat hi ha pocs futbolistes que puguin rellevar-lo. "Pots trobar molt bons migcentres defensius, però que et donin tant en atac i en defensa com Busquets no se me n'acuden gaires, només Rodri Hernández", diu Sarsanedas, citant la nineta dels ulls de Pep Guardiola. "El cas de Messi és irrepetible, però el relleu de Busquets sí que hauria de sortir de la casa", sentencia Vilà. "No serà un jugador com ell. Serà molt difícil trobar algú amb unes característiques tan bones per jugar sol com a pivot i que t'aporti tant en la construcció del joc ofensiu", resol Artiga.