La redempció de Lewandowski dona ales a un Barça patidor (1-2)

BarcelonaEl Barça és un acte de fe, una escena de la Passió. Un gest d’amor cap a un equip que té la capacitat, en un mateix partit, d’engrescar, però també de posar nerviós tothom. En espera de trobar la pau interior i acabar de tancar els partits amb facilitat, el Barça guanya patint, amb una aturada de Ter Stegen salvadora cada dia i Lewandowski fent-se perdonar un partit gris gràcies a forçar un penal que ell mateix va transformar a cinc minuts pel final per derrotar l’Osasuna (1-2). Les coses potser no li acaben de sortir, al davanter, però no s’amaga.

Aquest Barça encara té feina per fer, però guanya. I ja podem obrir tots els debats del món, que al futbol modern el primer pas és guanyar. Ara, no acaba d’enamorar. És com tenir una cita amb una persona ben plantada i amb estudis, però sentir alhora que alguna cosa no acaba de rutllar. De vegades, l’equip s’embussa, abaixa el ritme i perd pilotes en zones perilloses que permeten als rivals engrescar-se pensant que aconseguiran una peça de caça major: derrotar el campió. Getafe, Cadis, Vila-real i Osasuna ho van somiar en algun moment, però cap va aconseguir-ho. El gen competitiu de l’equip de Xavi no admet debat. L’estil, sí.

L’equip titular del Barça de fet, va suar de valent per dominar els suplents de l’Osasuna. Els navarresos, cansats i ferits després de caure a la Conference League dijous passat a Bèlgica, van sortir amb un equip ple de cares joves. També el Barça, esclar. Lamine Yamal, amb 16 anys, va encadenar un altre partit com a titular deixant Raphinha a la banqueta amb cara de pomes agres. I Gavi ja suma 100 partits, quan fa poc no podia ni conduir. Una renovació que ha canviat del tot la plantilla del Barça en dos anys i ha deixat pocs jugadors veterans: Ter Stegen, Sergi Roberto i De Jong. Poca cosa més.

Precisament el neerlandès va ser un dels jugadors més actius en un partit que s’hauria pogut començar a decidir ja d'entrada, quan De Jong i Lewandowski gairebé marquen el primer gol en una jugada en què potser hi havia un fora de joc del polonès. Però la pilota no va entrar. I Lewandowski, en el seu retorn al camp on va ser expulsat la temporada passada, va continuar semblant un poeta maleït, sol, aïllat. I quan tocava la pilota, la sortia perdre. El polonès acabava parlant sol, perquè els seus companys ja havien marxat lluny, perseguint la pilota. Ell perseguia fantasmes. Perseguia el record de qui solia ser. No apareixeria fins al final del partit, prova del seu caràcter competitiu.

De Jong, aventurer

Amb Lamine Yamal una mica més tímid que en els partits anteriors, el Barça va acabar atrapat a la xarxa de l’Osasuna i va obligar Ter Stegen a signar les dues grans intervencions de cada dia. La feinada d’Oriol Romeu, que ara fa balls tradicionals a Ulldecona i ara et passa l’escombra per Pamplona per recuperar pilotes, permetia a De Jong iniciar aventures de les seves. Gündogan, detallets. Ara, un d’ells seria el córner que va permetre a Kounde marcar el primer gol amb un gran cop de cap. Com la temporada passada, una jugada de pissarra permetia desbloquejar un partit en què al Barça li mancava ritme i idees.

Xavi, que tornava a la banqueta després de dos partits de sanció, va mirar al voltant seu per trobar-hi cares noves. Trigaria poc a fer entrar João Cancelo a la segona part, en substitució d'un Sergi Roberto que sap que està destinat a jugar cada cop menys. També va treure de la gespa Yamal per situar Ferran Torres prop de Lewandowski, que va fregar el gol en una centrada preciosa de Cancelo. El portuguès, a cama canviada i amb l’exterior de la bota, va presentar-se en societat així, amb poesia. Però el gol de la calma no arribava. I el problema era que l’Osasuna tenia una banqueta plena de titulars. Al moviment de Xavi, com si fos una partida d’escacs, hi va respondre Arrasate fent entrar tres jugadors que van capgirar el partit com un mitjó. Si el Barça no patia gaire, amb Budimir, Ávila i Barja a la gespa es va anar tancant i va perdre la calma, la pilota i el control. Ter Stegen s’ho mirava seriot, conscient que ja havia vist aquesta història. Dit i fet. Seria el Chimy Ávila, amb un xut preciós des de la frontal, qui faria esclatar Pamplona com si fos el txupinazo de San Fermín.

Xavi, emprenyat, va decidir cridar João Félix i fer-lo entrar per Romeu, situant-lo a la banda esquerra. Si el jove portuguès vol demostrar al Barça que Simeone s’equivocava amb ell, haurà de demostrar-ho en partits com aquests. De moment, amb 10 minuts, poca cosa va fer. Ja tindrà temps. El partit de Pamplona el decidiria precisament l’home a qui els dimonis se’l menjaven per dins. Una passada llarga de De Jong va servir a Lewandowski per forçar la vermella a Catena i un penal que va transformar. Queden peces per ajustar, detalls per millorar, però amb 10 punts al sarró serà més fàcil. Esperant el que puguin fer els Joãos, el Barça diverteix més pels guions dels partits, sempre al límit, que no pas pel joc, de moment. Però guanya, encara que sigui sempre patint.