La realitat paral·lela del Barça

BarcelonaEl món del futbol és tan sorprenent que el Barça guanya amb dificultats un equip de Primera Federació, l'entrenador Xavi Hernández surt a dir que han jugat bé i hi ha qui l'hi compra. Joan Laporta, sense anar més lluny, l'endemà d'una entrevista al programa Què t’hi jugues?, va afirmar que no estava decebut i que el partit li va resultar molt entretingut. Sobre el segon no hi ha res a objectar: un duel que acaba 3-4 amb pròrroga inclosa resulta, sens dubte, amè. És el primer el que hauria de preocupar els culers, sobretot després d'empatar davant l'Espanyol. O el nivell d'exigència està per terra o estan vivint en una realitat paral·lela en la qual encaixar tres gols davant un rival de la tercera categoria del futbol espanyol és insignificant. ¿Oi que van guanyar? Doncs endavant. Circulin, que aquí no ha passat res.

La contradicció entre el relat oficial sobre les virtuts del joc del Barça i el que presenciem la resta dels mortals és evident. Assistim a una evolució imaginària que costa detectar i a uns elogis sobre la qualitat dels jugadors que no es corresponen amb la realitat, ni amb el seu rendiment. ¿Per exemple? Dembélé, que és un llamp i no està en venda “ni per 70 milions ni per cap quantitat”, segons el president. Per sustentar el relat i cohesionar la tropa res millor que comparar-se a més amb l'etern rival, que tampoc està per tirar coets: una estratègia més vella que el fil negre. Així, a Xavi li han preguntat en la prèvia del duel contra l'Atlètic de Madrid per la "gairebé ensopegada" davant l'Intercity i ha contestat en clara al·lusió al Reial Madrid: “¿Els que van guanyar d'un gol és també gairebé una ensopegada? És tremendo! Llavors, ¿nosaltres evitem el ridícul i els altres passen l'eliminatòria?” Els blancs van superar el Cacereño amb un solitari gol de Rodrygo.

L'entrenador blaugrana ha passat per alt les crítiques, generalitzades, a Carlo Ancelotti. El tècnic italià va excusar l'actuació del seu equip a la Copa basant-se en el mal estat del terreny de joc davant del Cacereño. Van guanyar, sí, però no s'ha comptabilitzat com un èxit ni es va presumir d'una bona feina. Amb la derrota d'aquest dissabte davant el Vila-real, sense cap jugador espanyol en l'onze per primera vegada en la història del club blanc, el Barça ja torna a semblar millor equip. Ja veurem si després de la visita d'aquest diumenge al Metropolitano és veritat o és només un altre miratge. Com el bon joc.