Què ha canviat en Raphinha i què li demana Xavi?
El brasiler trenca el bloqueig mental i, amb Dembélé lesionat, s'afiança en la posició d'extrem dret, on més li agrada jugar
BarcelonaA Raphinha Dias Belloli li ha canviat la cara. Aquest dilluns va aparèixer a l'entrenament lluint un somriure d'orella a orella. "El gol és el millor psicòleg per a un davanter", comenten a l'ARA des de Sant Joan Despí. L'extrem brasiler és treballador i disciplinat tàcticament, i té talent. Però al Barça amb això no n'hi ha prou. És una obvietat que sense talent difícilment es podrà vestir la samarreta blaugrana, però la confiança també hi juga un paper crucial. És el que li faltava a Raphinha: trencar la barrera mental, traslladar al Barça les virtuts que havia mostrat tant a la Premier League —i, abans, a França i Portugal— com amb la selecció del Brasil.
L'extrem, representat per Deco, bon amic del president Joan Laporta i qui el va situar en l'òrbita blaugrana, va rebutjar el Chelsea perquè volia aterrar a Barcelona. Els seus primers mesos, però, han sigut complicats. No li sortien les coses i va començar el bloqueig: "És un escàndol veure'l entrenar. Com defineix, els gols que marca amb xuts des de fora de l'àrea... Però és cert que, en el primer tram del curs, això no ho ha pogut traslladar als partits. No estava tenint sort en la finalització. No li sortien les coses com ell volia i, això, acaba pesant". Raphinha va voler córrer massa. Tenia pressa per demostrar quin futbolista és i pot arribar a ser. "Era una qüestió de sobreexcitació. Canviar el Leeds pel Barça, passar a jugar en un estadi com el Camp Nou, saber que s'han pagat molts diners per ell... Els jugadors i el seu entorn no són aliens a tot això, ho acaben notant", resolen des de Sant Joan Despí.
A més a més, hi havia un Mundial atípic a la cantonada. No volia perdre el seu estatus de titular amb la canarinha i, amb un calendari tan atapeït, s'havia de guanyar les garrofes al Barça. Inconscientment, Raphinha s'anava carregant a l'esquena una motxilla de pressió, mentre que Ousmane Dembélé es reafirmava com a titular en l'extrem dret, la posició on més còmode se sent el brasiler. Fins que el francès va caure lesionat poc abans de la mitja hora de joc a Montilivi. Arribava el seu torn. "Hi ha futbolistes que rendeixen millor si saben que tenen competència constant per guanyar-se el lloc. D'altres tenen més confiança quan senten que tenen el lloc assegurat", exposen des del cos tècnic.
Raphinha s'emmarca en el grup dels segons. Amb la lesió del francès sabia que ell estava cridat a substituir-lo. Ara té un mes per consolidar el raphinhisme. En un partit carregós contra el Girona, seva va ser la pressió que va provocar la pèrdua de Juanpe i l'origen de l'ocasió que acabaria amb l'únic i definitiu gol de Pedri. És una de les principals virtuts del gaucho: ser pencaire. Amb 48 recuperacions en 19 partits de Lliga —segons les dades de la mateixa competició— ocupa el podi dels davanters blaugranes en aquest aspecte. El segon és Dembélé, amb 46 en 18 partits, però havent disputat prop de 160 minuts més que l'ex del Leeds.
Des de la ciutat esportiva destaquen la facilitat que té Raphinha per assimilar els conceptes defensius. Xavi i el seu staff contemplen el seu equip com un engranatge, en què cada peça té les seves responsabilitats: "No podem tenir jugadors anàrquics". Una tasca en què s'ha hagut d'insistir molt més en el cas de Dembélé. "El Rapha és més disciplinat en aquest aspecte, mentre que l'Ousmane és més un jugador de moments, d'inspiració". L'evolució del francès s'ha vist clara des de l'arribada de Xavi. Abans de lesionar-se estava protagonitzant els seus millors minuts de forma continuada, no només a partir de la seva exuberància habitual, sinó també des de la comprensió del joc col·lectiu. Aquesta és la faceta en què més ha calgut "educar-lo, tant col·lectivament com individualment": "No podíem permetre que fes una bona jugada però que es passés 30 minuts desconnectat".
El missatge al descans contra el Sevilla
El treball amb Raphinha, en canvi, s'ha focalitzat més en la selecció dels moments. Si al Leeds l'atacant de Porto Alegre tenia més carta blanca per jugar-se-la pràcticament en cada intervenció que tenia, al Barça ha de tenir més capacitat de selecció a l'hora d'escollir quan jugar-se l'un contra un, de provar el xut o d'associar-se amb els companys. Els tècnics també són insistents en què ha d'atacar més els espais. És per una qüestió de generació d'oportunitats tant individual com col·lectiva: "Si ataques els espais, malgrat que no t'arribi la pilota, obligues que la defensa rival estigui pendent de tu, la vas enfonsant i, això, beneficia tant els jugadors que arriben des de la segona línia com el Robert [Lewandowski]".
De fet, aquest mateix diumenge, contra el Sevilla, Xavi li va insistir en aquest concepte durant el descans i el rendiment de Raphinha va millorar notablement a la segona meitat. El brasiler va servir la seva vuitena assistència del curs —va superar Dembélé i es va convertir en el màxim assistent de l'equip— i va marcar el seu sisè gol com a blaugrana. Al final, el gol és la millor medicina per a un davanter. I al Barça no li queda més remei que aprofitar un futbolista pel qual va pagar 58 milions més set en variables. Vendre'l, si no és per una morterada, no sortiria a compte a efectes de fair play.
