Raphinha, el futbolista que no volia ser barber

BarcelonaLa mala fama s'agafa de seguida i tots els brasilers porten l'etiqueta de ser uns grans amants de la festa. Per això, quan algú destaca d'un futbolista nascut a Porto Alegre que és "molt professional" i "molt familiar", fàcilment se'l mira d'una altra manera, com si fos una rara avis. Quan resulta que al futbol, precisament, els que més triomfen són els que més treballen. Més enllà de la seva capacitat amb la pilota als peus, els companys i entrenadors destaquen la faceta humana de Raphinha, la nova perla del Barça, que aterra al Camp Nou a canvi d'un traspàs que ronda els 60 milions d'euros.

Arribar a l'elit no és gens senzill i tots els futbolistes tenen la seva història personal darrere. La de Rapnhinha està farcida d'obstacles, de superacions i de rebutjos. Moltes decepcions i poques alegries, fins que va arribar a plantejar-se, amb 18 anys, deixar el futbol. Ell mateix ho explicava en primera persona a The Players Tribune. Havia arribat a l'Avaí, club de la Sèrie A brasilera, però es va lesionar. La recuperació va ser un calvari i quan es va haver curat va quedar fora de l'equip sub-20. Van dir-li que s'entrenés pel seu compte. Des de Florianópolis, una ciutat que hi ha a sis hores en cotxe al nord de Porto Alegre, va agafar el telèfon per parlar amb els seus pares. "Vaig dir que ja en tenia prou i que volia plegar. El meu pare va dir que hi estava d'acord. També la meva mare, però va afegir: «Si abandones el teu somni, hauràs d'aconseguir feina normal». Allò em va fer reflexionar".

Raphinha va escapar dels càrtels de la droga

Raphael Dias Belloli, Raphinha, va néixer el 14 de desembre del 1996 a Restinga, una favela de la ciutat de Porto Alegre. Fill d'una família humil, el que avui és un jugador de primer nivell va passar per una infància difícil. La pilota va ser el seu refugi i les seves habilitats futbolístiques, a més de la bona educació que va rebre per part dels seus pares, van permetre que es fes gran lluny de les màfies i dels càrtels de la droga. Ell se'n va escapar, però no alguns dels seus amics d'infantesa ni tampoc alguns familiars. "Sé bé com funciona això. Avui estàs viu... i demà ja no".

El futbol era la seva vida, malgrat que va rebre moltes bufetades mentre estava en el procés de formació. Diogo Fernandes, antic coordinador del futbol base de l'Avaí, va fer constar a l'informe que es tractava d'un jugador "tímid fora dels terrenys de joc, però constant i extremadament competitiu a la gespa". Un resilient. Algú capaç de creure en ell fins i tot quan tothom li tancava les portes. "És massa petit". "És massa fràgil". "No té potència". Són tres dels arguments que van fer servir les escoles d'Internacional i Gremio per refusar Raphinha quan encara era un nen.

Havia heredat la passió pel futbol del seu pare i, després de formar part d'un projecte social, va començar a destacar als terrenys de joc. Era bo, però tothom li trobava pegues. A Gremio, per exemple, només s'hi va estar una setmana. Audax-SP i Imbituba van ser els altres clubs de formació, fins que el 2014, quan encara no havia complert els 18 anys, va arribar a l'equip sub-20 de l'Avaí. Un any després, i si no hagués estat per la seva mare, potser hauria tirat la tovallola.

"Les paraules de la meva mare em van fer reflexionar. M'havia dedicat sempre al futbol i no tenia estudis. Hauria de buscar feina en un supermercat, en una barberia o alguna cosa així. La meva mare no va poder estudiar fins que no va ser més gran, fins que va haver estalviat després de tenir moltes feines. Ella no es va rendir mai. Em va convèncer que tots els moments difícils passen, i que potser havia oblidat allò que realment volia a la vida. Quan vaig haver penjat, me'n vaig recordar".

A punt de fer 19 anys, Raphinha va començar a entrenar-se pel seu compte. Això sí, seguia tenint contracte amb l'Avaí. Va esperar la seva oportunitat i la va trobar el 2016 a la Sao Paulo Junior Soccer Cup. No va destacar, va brillar. I així va ser com, unes setmanes després, un club portuguès, el Vitória de Guimaraes, decidia comprar-lo, abans fins i tot de debutar com a professional. Va pagar 600.000 euros. Avui costa cent vegades més.

Comença la subhasta per Raphinha

Raphinha va començar a revaloritzar-se. Només va estar-se mig any al filial vimaranense i dues temporades al primer equip. L'Sporting de Portugal el va comprar el 2018 per 6,5 milions. Un any després, el Rennes en pagava 21 milions. I el 2020 feia les maletes cap a la Premier, de la mà del Leeds. El club anglès pagava 18,8 milions. Una xifra lleugerament inferior al que li havia costat al Rennes, però que s'explica per la sotragada econòmica que va suposar el coronavirus. Al Leeds s'ha revaloritzat i el Barça ha pagat prop de 60 milions –el club ha anunciat l'acord, però no ha desvelat el cost de l'operació– per obtenir els seus serveis. I això que hi havia altres clubs, com el Tottenham o el Chelsea, que posaven més de 70 milions sobre la taula.

"A tots els jugadors se'ls obren els ulls quan saben de l'interès del Barça. Fins i tot estan disposats a perdre diners ajustant-se a la nostra estructura salarial", explicava fa uns dies Jordi Cruyff, director de l'àrea internacional de futbol del club blaugrana. També el president, Joan Laporta, aplaudia la "paciència" d'alguns futbolistes –es referia, entre d'altres, a Raphinha– que "entenen la situació del Barça i ens esperen". Segons fonts blaugranes, el Leeds volia vendre Raphinha al millor postor, però el jugador, que té l'exblaugrana Deco com a representant –Deco també forma part del departament de scouting del Barça, tot i que sense sou–, es va plantar. Deco va convèncer Laporta perquè el Barça apugés l'oferta inicial i tot s'acabava desencallant.

"Fora dels terrenys de joc és un noi tranquil i serè. Parla poc amb els seus companys. Qui ha vist el seu tarannà en el dia a dia no es pot imaginar que sigui tan intens a la gespa", deia fa un parell d'anys Diogo Fernandes. El mateix entrenador que el va deixar temporalment fora de l'equip es penjava medalles un cop Raphinha havia esclatat com a estrella del futbol i havia arribat a la selecció del Brasil. "Al camp ho vol guanyar tot. Entrenaments, posicions, minuts... És molt competitiu i sempre vol ser el primer".

Raphinha és un jugador esquerrà que acostuma a ocupar la posició d'extrem dret, tot i que ha jugat a les dues bandes. Destaca per la potència de xut i és hàbil en la pilota aturada, una faceta que havia quedat molt descuidada des que Leo Messi va deixar el Barça, l'estiu passat. Als informes blaugranes es destaca, també, la seva capacitat defensiva. "És un estil Di María, Robben... esquerrans que van cap a dins i, o bé fan l'assistència, o be rematen", apuntava Kiko Casilla en una entrevista a Rac1. El porter català, que va coincidir amb el nou fitxatge blaugrana al Leeds, el defineix com un extrem "versàtil i regatejador". "Un jugador com no n'hi ha gaires, que pot donar un altre aire al Barça".