La dada que explica la caiguda del Barça de Flick

Barcelona"Tens alguna idea de què esteu fent malament?", pregunta el periodista. "Moltes coses", respon Raphinha amb cara de pocs amics. "Estàs molt crític", exposa l'entrevistador. "Sí", es limita a dir el futbolista. "Estàs enfadat?", vol saber el treballador de Movistar+. "Sí, també", admet el jugador del Barça després de la derrota (1-2) davant el Las Palmas. Una d'aquestes coses que s'han deixat de fer bé és la línia del fora de joc en què estava excel·lint el conjunt de Hansi Flick. El Las Palmas només va caure dissabte cinc vegades en posició antireglamentària a Montjuïc, i els dos gols canaris van arribar en jugades en què els davanters van trencar la línia defensiva del Barça. Sobretot en el segon, en què Fábio Silva va empetitir Héctor Fort.

El Barça encadena tres partits sense guanyar a la Lliga, i en aquest tram ha disminuït notablement el rendiment en aquesta faceta que s'havia convertit en un dels pals de paller de la llibreta de Flick. La Reial Societat (1-0) va caure tres vegades en fora de joc, el Celta de Vigo (2-2), dues (el rècord negatiu de la temporada pel Barça), i el Las Palmas, cinc. La mitjana és de 3,3 fores de joc del rival per partit. En canvi, en els 17 partits restants d'aquest curs entre Lliga i Champions l'equip català portava una mitjana de 6,7 fores de joc del rival per partit. Més del doble. L'actuació més prolífica en aquest sentit va ser la del triomf (0-4) al Santiago Bernabéu, on el Reial Madrid va patir com l'àrbitre li assenyalava fins a 12 vegades aquesta infracció per desesperació, sobretot, de Kylian Mbappé. Ell sol va caure-hi en vuit ocasions.

La posada en escena del Barça de Flick davant el Las Palmas l'hauria pogut signar el Barça de Koeman més desconnectat o les acaballes del Barça de Xavi. Els blaugranes van jugar com si s'acabessin de llevar d'una migdiada llarga sota el sol de novembre que va enlluernar Montjuïc. Desorientats, imprecisos, mandrosos. I l'aficionat culer, l'estat d'ànim del qual sempre camina per un pont penjant que trontolla, es va esglaiar perquè va intuir angoixes que creia oblidades. Però només fa un mes de la setmana fantàstica davant el Bayern i el Madrid, i res fa pensar que el diagnòstic esportiu sigui més greu que el d'una grip tardorenca que et fa passar un parell de setmanes convalescent.

Un armari cofoi

A la mateixa gespa on va manifestar-se el tedi va aparèixer un àngel anomenat Lamine Yamal. No va tenir la seva millor aparició davant els fidels, però el seu retorn va ser més que suficient per imaginar miracles futurs. La recuperació física del de Rocafonda encapçala una llista de jugadors que Flick ha anat traient de la infermeria recentment: Gavi, Frenkie de Jong, Dani Olmo (actualment, amb molèsties al pubis), Eric Garcia i Ferran Torres, també retornat davant el Las Palmas. Aviat els acompanyaran Ronald Araujo i Ansu Fati.

Cap d'ells no ha assolit encara el seu punt àlgid (la situació més preocupant és la de De Jong, un enigma que vagareja per la gespa) després de sumar-se a la dinàmica de la plantilla en un moment de màxima exigència i sense gairebé temps per tenir interioritzats els nous mecanismes de Flick a la pràctica. L'aturada nadalenca hauria de servir per solucionar aquestes mancances i afrontar amb més arguments el primer títol de la temporada: la Supercopa d'Espanya que es disputarà a principis de gener a l'Aràbia Saudita.

La primera alarma blaugrana del curs es va disparar el 28 de setembre a El Sadar, on el Barça va perdre per primera vegada a la Lliga (4-2). L'Osasuna va escombrar el fons d'armari limitat que va presentar Flick a l'onze titular per donar descans als titulars. Aleshores, els recursos sòlids dels quals disposava el tècnic alemany per aportar variants pràcticament eren inexistents. Malgrat això, el Barça va demostrar tenir un rumb i es va acostumar a sumar triomfs i a regalar un joc vistós. Tres entrebancades no haurien de significar gaire ara que l'armari es va omplint de noves peces de roba.