Rakitic, entre la nostàlgia i la professionalitat

BarcelonaAmb mig peu fora del Barça, fa uns mesos el Sánchez Pizjuán va imaginar què significaria tornar a tenir Ivan Rakitic vestit de sevillista. No de visita, com aquest vespre en el Sevilla-Barça (22 h), sinó defensant els seus colors. Tenir el seu 11, el seu ros de mitja melena, el seu conductor de contraatacs, un dels grans activadors ofensius d’aquella màquina que va construir Unai Emery. Aquell Sevilla del 2014 va endur-se l’Europa League i va acabar cinquè a la Lliga. Rakitic, amb 12 gols, va ser el segon màxim golejador de la plantilla andalusa aquella última temporada al club. En un comiat emotiu, el croat va fer les maletes per reforçar el projecte de Luis Enrique i convertir-se, a les ordres del tècnic asturià, en l'home balança, en la millor garantia per equilibrar l'equip i estirar un any més la corda de la societat formada per Dani Alves i Leo Messi a la banda dreta. El triplet va ser el premi a la decisió esportiva de Rakitic.

L’escenari ha canviat molt per al migcampista croat després de sis temporades. Ivan Rakitic ja no és imprescindible en els esquemes de l’equip i se l’inclou en tots els intercanvis de fitxatges. L’arribada de Frenkie de Jong a l’estiu l’ha desplaçat a un altre rol, un paper secundari que ell està jugant amb la professionalitat que sempre l’ha caracteritzat. A Rakitic l’avala una dècada de fiabilitat absoluta.

Amb 18 anys, el curs 2006/07 ja va fer-se un fix a la lliga suïssa amb el Basilea. L’any següent va fer el salt a Alemanya i de seguida es va consolidar a la Bundesliga amb el Schalke 04. Va jugar 42 partits de 50 possibles, assumint més del 60% dels minuts de l’equip. Només tenia 19 anys. Era el comodí de l’entrenador. El va fer jugar de pivot, de migcentre, de mitjapunta i fins i tot per la banda esquerra. Sempre aportava alguna cosa. Era un jugador disciplinat, vertical, amb un gran desplegament físic. Era un d’aquells futbolistes generosos, entregats a l’equip, sacrificats.

La teranyina de Monchi

Era carn de Monchi. El secretari tècnic del Sevilla ja li havia posat l’ull a sobre des del seu traspàs al Schalke i va estar-hi dedicant esforços durant molt de temps per seguir-lo i convèncer-lo. Visites i trucades. Fins i tot amb la mediació de l’exsevillista i compatriota croat Davor Suker. L’altre factor decisiu perquè Rakitic acabés al Sevilla va ser que dos companys d’equip al vestidor alemany, Raúl González i Jurado, li van recomanar prioritzar l’equip andalús a l’Atlètic de Madrid, un altre dels clubs que havien fet una oferta per ell. També hi veien que seria una opció millor per catapultar la seva carrera.

A Sevilla va explotar les seves habilitats més golejadores, la seva mirada profunda, la seva ànima més voraç. Va fer-se indispensable des del primer dia i, en el primer partit després de ser presentat, ja va debutar com a titular. Gregorio Manzano no va tremolar per donar-li entrada a l’onze. Al Bernabéu. En una tornada de Copa del Rei. El Sevilla va perdre, però Rakitic ja havia assumit galons.

Una màquina d’acumular partits

Des que va començar a treure el cap al filial del Basilea l’any 2005/06, Rakitic acumula més de 650 partits. En catorze temporades com a futbolista professional, fan una mitjana de més de 46 partits per any. I cada curs l’ha completat sense grans entrebancs. No ha patit cap gran lesió (una al turmell el primer any a Alemanya el va tenir fora un mes i mig) i ha anat afegint rondes finals de competicions europees de clubs i internacionals amb la selecció (i fins i tot pròrrogues i agòniques tandes de penals) a la seva pleníssima agenda. Molt sovint ha travessat la barrera dels 4.000 minuts en una temporada i el curs 2017/18 va acabar amb el rècord de partits, després d’arribar a la final del Mundial de Rússia amb Croàcia i sumar 71 partits jugats. Una barbaritat.

La fiabilitat de Rakitic està assumidíssima al Barça, tot i que de mica en mica es va tenint en compte que el croat està perdent pes a l’equip. Per a Quique Setién el croat no és una peça principal, de manera que l’ex del Sevilla ha d’esperar torn per darrere de Busquets, De Jong i Arturo Vidal. Amb tot, però, contra el Mallorca va arribar als 300 partits com a blaugrana, fita que el situa entre els 40 jugadors que més vegades s’han posat la samarreta del Barça. És, a més, el quart estranger amb més participació, per darrere de Messi (719), Alves (391) i Mascherano (334). Sumats en sis anys i tenint en compte que el total de partits que ha jugat l’equip des del 2014/15 són 340, els tres-cents són un bon grapat de jornades sense fallar.

L’eficiència del croat al Barça va fins i tot més enllà i obliga a fer un repàs transversal a altres fitxatges de la història del club. Seguint un recompte de Fermín Suárez, agafant tots els blaugranes amb més de 150 partits, el 89% de disponibilitat de Rakitic només el supera Andoni Zubizarreta, que va jugar el 96% dels partits possibles. Per darrere del croat hi ha Luis Suárez (86%), Phillip Cocu (85%), Víctor Muñoz o Michael Laudrup (84,2%), Txiki Begiristain (83,8%), Cesc Fábregas (82,5%), Rivaldo i Asensi (82%), César Rodríguez (81,5%) i Dani Alves (80%).

A Sevilla potser signarien que Rakitic jugués la meitat de partits si els torna a jugar amb l’encert amb què ho va fer. Però a diferència d’altres retorns al Pizjuán, aquest vespre el migcampista no rebrà l’ovació del seu públic.