Barça01/08/2018

Rafinha va jugant les seves cartes

La polivalència i la bona actitud del brasiler comencen a seduir un Valverde que està redescobrint un comodí que fa dos anys i mig que encadena lesions

Natalia Arroyo
i Natalia Arroyo

BarcelonaHa aconseguit arribar a aquell punt. Rafinha està afrontant la pretemporada als Estats Units amb la barreja ideal d’il·lusió i poques expectatives que sovint ajuda a apujar el rendiment. “No sé res del meu futur i només em vull centrar a preparar-me bé”. Amb aquesta frase tan neutra, Rafinha posava paraules a com s’està prenent la gira d’aquest estiu. Si es queda al Barça, fantàstic. Si no, també fantàstic. És una actitud que recorda la idea del seu germà Thiago de triomfar, d’una manera genèrica, “al món del futbol”. Després d’un any i mig complicat -amb una segona lesió al genoll que va interrompre’l quan començava a passar pàgina de l’operació del lligament encreuat anterior, i una cessió a l’Inter de Milà- els objectius del brasiler passen per trobar un bon lloc on disposar de minuts i tenir continuïtat. És una missió que només serà possible si als amistosos de preparació ofereix la millor versió d’ell mateix.

I ho està aconseguint. Al segon partit del Barça va ser un dels més destacats i no només perquè fos l’autor del primer gol, després d’un excel·lent control amb el pit i una rematada de volea, sinó per la seva participació activa en el joc d’atac. Si contra el Tottenham havia actuat com a extrem dret, a la matinada de dimarts a dimecres contra el Roma va situar-se a l’interior esquerre, al costat d’Arthur i Sergi Roberto. Des d’allà Rafinha va exhibir electricitat a prop de l’àrea i va treure suc al seu instint golejador. Amb el Barça ha celebrat una desena de gols i l’última temporada, abans de lesionar-se el menisc, va participar en 8 gols a la Lliga: en va marcar sis i va assistir en dos més. Tenint en compte que va jugar mil minuts, necessita menys de dos partits per veure porteria. Per a un migcampista són dades per tenir en compte, i encara més si, posant la lupa als gols, serveixen per puntuar. En el curs 2016-17 va obrir el marcador contra el Dépor (el partit va acabar 4-0; ell també va fer el segon gol), contra el Granada (la seva diana va ser l’única, en un triomf per la mínima) i contra l’Atlètic de Madrid al Calderón (es va acabar guanyant per 1-2).

Cargando
No hay anuncios

Són qualitats que no estan passant desapercebudes a Ernesto Valverde, que ahir confessava que està encantat amb la versió de Rafinha que està coneixent als Estats Units. “Amb mi havia estat lesionat tot l’any passat. És pràcticament ara quan l’estic podent veure amb marge per treballar”, admetia el tècnic. Des de l’ staff diuen que ha arribat “molt ficat i molt en forma” i que està sent una de les sorpreses del grup.

El valor de mercat

Rafinha té possibilitats de quedar-se però també és un dels jugadors amb qui el Barça pot fer més caixa. Actualment el seu valor de mercat ronda els 25 milions d’euros; a Itàlia van acabar contents amb el seu rendiment a l’Inter, però l’equip de Milà ja s’ha reforçat amb Nainggolan, per qui van abonar 38 milions d’euros al Roma.

Cargando
No hay anuncios

El debat és entre Valverde i el club. El tècnic veu en Rafinha un comodí ideal per tapar alguns forats durant la temporada. Que pugui jugar “en diverses posicions” és una mena de sort que el Txingurri no vol deixar escapar tan fàcilment, sobretot pels dubtes que li ofereixen André i Denis. A la pretemporada ja ha jugat al mig i a la banda, i amb Luis Enrique fins i tot se l’havia vist de carriler dret i de davanter centre. Però, més enllà de la seva polivalència, el que més agrada a Valverde és el compromís de Rafinha. “L’he vist molt bé des del primer dia; té una gran actitud de treball per ajudar sempre l’equip, i això és un gran avantatge”, l’elogiava. Rafinha va portar el braçalet de capità uns minuts a la segona meitat i va acabar intercanviant-se samarreta i pantaló amb el romà Florenzi. Si el ritme de Rafinha es manté, fa pinta que serà una roba que guanyarà valor, ja sigui perquè es queda i esclata, o perquè és un dels últims cops que sua l’equipació del Barça.