Quina sort envellir amb la lucidesa de Busquets: els apunts en calent de l'Athletic-Barça

BarcelonaVictòria del Barça a San Mamés. La novena amb un resultat binari (0-1 o 1-0) en aquesta Lliga i l'enèsima traient el fetge per la boca. Amb una diana de Raphinha abans del descans n'hi va haver prou per profanar la Catedral. A continuació, uns apunts en calent.

Ter Stegen va ser el millor. I això, en cas de victòria, sol significar que el Barça ha patit per assolir-la. Desproveït de la millor versió de Lewandowski, el conjunt català manté les ales del porter alemany, que va intervenir favorablement fins i tot en accions a vida o mort que ja estaven anul·lades per falta o fora de joc. L'Athletic va merèixer-se empatar i va lamentar l'ull clínic del VAR contra un líder que continua amb els ploms fosos pel que fa al joc ofensiu, però que conserva la solidesa a una setmana del clàssic. La realitat és tossuda: ningú li remunta a aquest Barça a la Lliga.

No el volem trobar a faltar. El Barça pateix un tou sense Pedri al mig del camp. El mag canari és la pausa, la imaginació i el control de la situació a la zona de tres quarts. Gavi i De Jong, interiors com ell, són bons jugadors, però representen una altra cosa. Per això les assistències de gol, quan no hi ha el jove de Tegueste, les ha de veure i executar Busquets. Si contra el València ja va servir l'única diana culer a Raphinha, a San Mamés va repetir, després d'una primera part d'inferioritat col·lectiva, amb el mateix destinatari. Xavi no vol trobar a faltar el de Badia; d'aquí que en demani la renovació.

Iñigo Martínez: fitxar. Amb Sergi Roberto ja lligat fins al 2024 i amb Busquets a punt de rebre una proposta formal per ampliar contracte, les estretors del Barça amb el fair play financer l'obliguen a ser modest amb els objectius de mercat. A Bilbao es va enfrontar a Iñigo Martínez, un dels jugadors que s'ajusten a la màxima de no estirar més el braç que la màniga. El central esquerrà (31 anys) queda lliure el 30 de juny i és un gran partit si el respecten les lesions. Ja refet de la fasciïtis plantar que l'ha tingut KO les últimes setmanes, va fer un paper notable. Lewandowski li va trobar poques pessigolles.

Quina tristor. El dia que Florentino va entonar el seu qué hay de lo mío particular amb el cas Negreira, el Barça va visitar un estadi cèlebre enmig del soroll –van ploure-hi bitllets amb la paraula màfia– per l'escàndol dels últims dies. Per al gran públic i per a la Fiscalia, és un escàndol arbitral encara que no hi hagi proves solvents. En canvi, per al pot petit de la gent blaugrana, i davant l'evidència que es van pagar 7,3 milions per no se sap què, és una vergonya relativa a la governança dubtosa dels últims 20 anys al club. Amb tot, Laporta continua a la seva: denunciant campanyes mentre calla. Trist.