El dia que Messi va aprendre a xutar faltes

BarcelonaEn l’única cosa que Leo Messi sembla humà és que no ha après a fer totes les coses que fa de cop. Les ha anat aprenent, com totes les persones, a mesura que ha tingut capacitat o oportunitat per fer-ho o a mesura que l’hi han anat motivant. Són totes tres coses les que l’han convertit, ja definitivament, en el millor xutador de faltes de la història del Barça. Al març, després de superar Ronaldinho en nombre de llançaments directes transformats, els caçadors de rècords van fixar-li un nou sostre: els 25 gols (23 directes) que havia marcat Ronald Koeman, el més encertat en aquesta classe de jugades. És difícil destronar l’icònic xut contra el Sampdoria de l’holandès l’any 1992 a la primera Copa d’Europa culer, però, numèricament, Messi va decidit a deixar enrere aquesta xifra el 2017. Porta tres de tres en el nou any. Ja va celebrar un gol a San Mamés la nit de Reis, i diumenge al nou Estadi de la Ceràmica una fuetada seva va colar-se per tot l’escaire per deixar amb un pam de nas Sergio Asenjo i tota l’afició del Vila-real. Era el seu 25è gol de falta.

Va ser un xut sec i delicat amb la cama esquerra. Un impacte potent, col·locat, delirant, que va agafar volada des del punt central de la frontal de l’àrea -és a dir, no necessàriament apte per a la rosca d’un esquerrà- per esquivar la tanca pel costat i confondre el porter, que potser s’esperava un xut per damunt i al pal contrari.

L’obra d’art va ser l’enèsima demostració del talent que, un dia, ara fa nou anys, Messi va decidir aprendre –o millorar–. Era el 2008. Messi ja portava quatre anys al primer equip del Barça però els seus galons no havien tret Xavi, Rafa Márquez o Henry d’entre els candidats a picar els lliures directes fins que un dia, gairebé per accident, va marcar. Va coincidir que va veure el porter de l’Atlètic de Madrid, Coupet, despistat i el va saber batre amb un xut ràpid, entremaliat. Va ser el primer i l’únic gol de falta d’aquella temporada, la primera de Pep Guardiola a la banqueta blaugrana. L’any següent en va fer dos i així va anar incrementant la xifra any rere any, fins a un màxim de sis gols de falta directa per temporada, com va aconseguir l’any passat. Dels 25 gols de falta que ha marcat, 18 han servit per sumar una victòria i 4 per empatar. I onze llançaments han sigut gols guanyadors.

Aquesta millora no és casual. L’any 2008 s’ho va proposar i va posar-hi tot el desig i tota la dedicació per convertir-se en el millor xutador de faltes possible, com si regatejar quatre defenses comencés a no estimular-lo prou. Com si volgués demostrar que no tota la seva màgia té a veure amb allò del talent innat que se li atribueix.

Pinto, el còmplice ideal

Expliquen els que ho van viure que Messi va començar a demanar a José Manuel Pinto, bon amic seu, que es quedés uns minuts extres després de cada sessió d’entrenament per poder-li xutar. Volia practicar més i plantava la pilota en diferents posicions per anar provant. Un xut, dos xuts, tres xuts. Així un migdia rere l’altre, mentre la majoria dels seus companys completaven els estiraments i se n’anaven a la dutxa.

D’aquells intensius va consolidar-se una tècnica que Messi ha seguit depurant any rere any. L’argentí no té una única manera de colpejar, i aquesta és, justament, la seva millor arma. En llançaments com el d’ahir és capaç de posar-la a l’altre escaire, amb l’efecte d’esquerra a dreta que es va allunyant del porter. És capaç de picar-la més forta i rasa o de fer el que va fer, que no és res més que tornar a ser decisiu i convertir l’enèsim golàs en viral.