Els quatre motius pels quals el Barça descarta fitxar a l'hivern i veu molt difícil fer-ho a l'estiu

BarcelonaLa fotografia del Barça de fa un any era la d'un equip que visitava els camps de Primera amb Luuk de Jong de revulsiu i joves del filial com Ez Abde, Ferran Jutglà o fins i tot Estanislau Pedrola com a opcions per completar l'atac. Després d'un inici de temporada desastrós, de la destitució de Ronald Koeman com a entrenador i de caure a la Champions tot just començar, la prioritat de la institució en el mercat d'hivern era reforçar la plantilla de Xavi Hernández per evitar que quedés fora de les quatre primeres posicions de la Lliga. En aquest context d'emergència, i malgrat els problemes amb el límit salarial, Mateu Alemany se les va enginyar per fer quatre fitxatges (Ferran Torres, Dani Alves, Adama Traoré i Aubameyang) i poder-los inscriure amb maniobres tan rocambolesques com la renovació d'Umtiti i la cessió amb opció de compra de Coutinho. La inversió no va portar títols, però sí una millora substancial de les prestacions de l'equip, que va guanyar 0-4 al Santiago Bernabéu i va acabar segon a la competició estatal.

Un any després, i tot i els esforços fets a l'estiu amb les arribades de grans noms com Lewandowski, Kounde o Raphinha, els tècnics van demanar un esforç extra per començar a preparar el relleu de Busquets, una necessitat històrica que per a Xavi és fins i tot més urgent que arreglar la mancança que el Barça té al lateral dret. Però aquesta vegada no hi ha ni tan sols la intenció d'operar en el mercat que està obert des de l'1 de gener. El límit salarial torna a estar excedit i, davant la falta d'opcions per eixugar-lo a mitja temporada, els responsables de la parcel·la esportiva han decidit posposar qualsevol moviment per a més endavant. No hi ha marge per intentar el fitxatge de Zubimendi, tan desitjat pel tècnic, ni per registrar els nous contractes de Gavi i Araujo, que a ulls de la Lliga conserven les condicions prèvies a les millores substancials que han experimentat. De fet, en una entrevista al Què t'hi jugues? de la SER, el president executiu culer, Joan Laporta, va xifrar el decalatge entre els ingressos i els salaris esportius en 26 milions d'euros. Ni tan sols amb la retirada sorprenent de Piqué han sortit uns números també afectats per l'eliminació prematura en la Lliga de Campions.

Però als despatxos del Camp Nou i de Sant Joan Despí tampoc esperen miracles a finals de temporada i de cara a la pròxima. "Ara mateix, la previsió és que no tindrem fair play aquest estiu", vaticinen a l'ARA fonts de l'àrea esportiva del Barça, pessimistes davant la possibilitat de fer gaires millores a l'equip acabi com acabi el curs. Per això s'encetarà una negociació aviat per ampliar el contracte de Sergi Roberto i ja comença a sonar amb força la probable ampliació del capità, Busquets, més enllà del 30 de juny. Hi ha quatre motius que, en aquests moments, impedeixen pensar en gran pel que fa a incorporacions.

1. Limitació de palanques. Si el Barça va poder reforçar-se tant l'estiu passat, va ser per l'impacte de dues vendes de patrimoni (drets televisius i la meitat de Barça Studios) que van servir per revertir el patrimoni negatiu amb 800 milions d'euros i sobretot per elevar el límit salarial. Laporta i Alemany planificaven aplicar la mateixa recepta amb Barça Licensing and Merchandising, valorada en més de 300 milions, però la Lliga, que ja va acceptar les palanques de Sixth Street i Barça Studios amb la pinça al nas, ha actuat en conseqüència i ha aprovat canvis molt importants en la normativa de control econòmic que limiten el Barça amb la hipotètica venda de BLM. L'entitat té via lliure per signar-la, però ja sap que només podrà dedicar el 5% del que li reporti en despesa esportiva. Aquest impediment fa saltar pels aires les previsions.
2. Cap dels jugadors amb mercat vol marxar. Sense palanques a la vista, la via clàssica per obtenir marge salarial és alliberant fitxes i cobrant plusvàlues amb traspassos. El Barça té jugadors ben valorats que ajudarien en aquest sentit, però des de l'àrea esportiva detecten que cap dels que suposarien un pessic interessant està disposat a abandonar la nau blaugrana. Per exemple, Kessie, que va arribar a cost zero i deixaria una plusvàlua neta en cas de sortir, ha dit que no es mourà encara que tingui pocs minuts. El mateix passa amb Memphis Depay, que està decidit a quedar-se i cobrar íntegrament el seu contracte fins al 30 de juny, i amb futbolistes pels quals se sentirien ofertes, com ara Ferran Torres, Ansu Fati, Dembélé o Raphinha. Cap d'aquests quatre davanters joves i amb mercat acceptaria, a hores d'ara, marxar del Barça. Encara més, ara mateix la via més factible per cobrar un traspàs és Lenglet, que està cedit al Tottenham i està fent un bon paper.
3. Deures per fer abans de fitxar. El mercat és capritxós i el Barça, abans de plantejar-se fitxatges a cost zero com el d'Iñigo Martínez, que firmaria lliure de traspàs per cobrir el forat de Piqué, o de Rúben Neves, aposta de Laporta i Mendes per reforçar la medul·lar, té dues prioritats per resoldre per poc límit salarial que aconsegueixi. La més urgent és inscriure el nou contracte d'Araujo: el vell acaba el 30 de juny i ja no hi ha més marge per posposar la renovació de paperassa als registres de la Lliga. També hi ha el compromís d'actualitzar les condicions de Gavi, que haurà de jugar fins a finals de temporada amb fitxa del filial davant la impossibilitat d'inscriure el seu nou contracte. Un cop arreglat aquest assumpte, l'àrea esportiva hauria de fer espai per a les renovacions dels jugadors que renoven any a any, com Sergi Roberto, Marcos Alonso i Héctor Bellerín. D'aquests tres, només l'últim genera dubtes en els tècnics, que preferirien apostar pel jove Arnau Martínez, del Girona. Amb Busquets, si continués més enllà d'aquest estiu, també s'hauria d'obtenir fair play encara que renovés per uns mesos a la baixa.
4. Resignació amb els contractes heretats. Sense palanques ni vendes clares a la vista, una altra via per oxigenar el límit salarial és renegociar contractes vigents a la baixa, cosa que s'ha intentat de moltes maneres i només es va assolir l'estiu del 2021, després de la traumàtica sortida de Messi, amb Piqué, Busquets i Jordi Alba. Fa uns mesos es va demanar un altre gest als capitans i també a De Jong i Ter Stegen, però davant la impossibilitat d'arribar a un acord, el club ha canviat l'estratègia i assumeix que no pot tocar la butxaca dels beneficiaris de contractes heretats de l'anterior junta. El de Piqué ja està resolt, el de Busquets acaba d'aquí sis mesos i el d'Alba, el 2024.

A aquest panorama d'obligada contenció s'hi ha d'afegir el factor Montjuïc, que provocarà una davallada d'ingressos ordinaris que superarà els 100 milions la temporada que ve. Un forat que Laporta, segons va dir a la SER, voldria compensar muntant activitats a l'Anella Olímpica els dies de partit. El mandatari culer també va deixar caure una altra via per fer calés: vendre joves promeses de La Masia.