Els quatre gràfics indispensables per entendre l’ofec econòmic del Barça

BarcelonaEl club estava mort. I Joan Laporta i la seva junta el van traslladar a l'UCI. Així ho va verbalitzar el mateix president del Barça el juny del 2022, després d’un any al capdavant de la institució. Un any i mig després d’aquestes paraules de Laporta, on és el Barça? Continua crític a l'UCI o ha iniciat la seva recuperació?

Durant els últims dos exercicis econòmics l’entitat blaugrana ha venut actius futurs –les anomenades palanques– per valor de 859 milions. Diners que s’han anticipat per poder aturar l’hemorràgia: el Barça perdia diners de manera recurrent, uns resultats en vermell que s’evitaven venent jugadors o a través d’operacions comptables com els intercanvis de futbolistes (Cilessen-Neto, Arthur-Pjanic). Des de la temporada 2013-14, l’activitat ordinària del club no generava suficients ingressos per fer front a les despeses. Fins al punt que després del covid estava tècnicament en fallida. Aquests diners anticipats de futur, a través de la venda del 25% dels drets de TV dels pròxims 25 anys a Sixth Street i el 49,5% de Barça Studios (ara Barça Media), s’han destinat sobretot a obtenir un major límit salarial que permetés reactivar el primer equip.

El deute

Alhora, els gairebé 860 milions provinents de les denominades palanques han permès que el patrimoni net passés de 353 milions negatius a un milió negatiu. Seguir en números vermells evita que s’activi l’article 67 dels Estatuts, que implica més control econòmic per a la junta. Tanmateix, malgrat la forta injecció a través de les vendes d’actius futurs, el deute brut de l’entitat s’ha reduït en 150 milions, dels 1.350 als prop de 1.200 actuals. El vicepresident Eduard Romeu argumenta, però, que el més important, davant la "situació de fallida" en què estava el Barça, i que no permetia ni pagar "les fitxes dels jugadors", va ser reestructurar el deute "desmesurat" a "deu anys amb un calendari de devolució assumible".

No obstant això, el deute real de l’entitat sobrepassa els 2.650 milions –més o menys el triple del que ingressa el club–, perquè s’hi han de sumar els 1.450 milions per construir l’Espai Barça. Gran part d'aquesta xifra la concentra un únic creditor, Goldman Sachs.

L'estadi

Amb la construcció del nou estadi la junta de Laporta espera generar gairebé 350 milions d'euros anuals. Aquests diners hauran de finançar la construcció del nou Camp Nou. Això vol dir que el club, a banda de no comptar amb els ingressos del 25% dels drets de televisió, tampoc disposarà de tots els diners que generarà el nou estadi perquè serviran per pagar les obres i els interessos derivats de l’operació.

"El club haurà de fer front a partir del 2025 a prop de 150 milions anuals entre devolucions de deute i els interessos generats. L'única manera de fer-hi front és generant caixa, és a dir, incrementant el benefici –els nous ingressos generats per l’Espai Barça hi tindran molt a dir–, tornar a endarrerir els pagaments o fent créixer novament el deute", vaticina l’economista Ivan Cabeza.

L’empresa que s’encarrega de l’Espai Barça, la turca Limak, té el compromís d’acabar el 60% del nou estadi el novembre del 2024. Llavors el club retornarà a les Corts, ni que sigui amb una nova casa que encara no estarà a ple rendiment, i abandonarà l’exili a Montjuïc, que suposa gairebé 80 milions menys d’ingressos anualment, segons els càlculs de l'actual govern, que ja comença a veure que la pèrdua serà superior.

Normalitat econòmica

Malgrat l’impacte de jugar a Montjuïc, el Barça espera tornar a la normalitat econòmica aquest exercici, ingressant 859 milions i rebaixant dràsticament les despeses en més de 300 milions: de 1.165 a 832. El club preveu situar la massa salarial en els 492 milions, i baixar per primera vegada dels 500 milions des de la temporada 2016-17. En el curs anterior, l'equip de Romeu va sobrecarregar les despeses, conscients que les palanques permetrien tancar amb benefici, comptabilitzant operacions de futbolistes que ja no hi són, uns comiats de jugadors com Alba, Busquets, Griezmann o Piqué, que van tenir un impacte total de 100 milions en els comptes. Tanmateix, la política d’austeritat que va anunciar l’entitat mesos abans per fer front a la delicada situació econòmica no va acabar de plasmar-se i es va gastar més que mai.

Venda de jugadors

En aquest exercici sense palanques que anuncia el Barça, les vendes de jugadors –Dembélé, Abde, Nico...– continuen tenint un pes important. Sense elles, el club tancaria amb pèrdues. Aquesta és una dinàmica habitual de l’última dècada. Els ingressos ordinaris –estadi, mèdia i àrea comercial– no generen prou per tancar en nombres positius, un fet que es repeteix des de la temporada 2013-14. Llavors, des de l'àrea econòmica ja es llançava el missatge d’un canvi de paradigma per intentar modular la mirada de l'opinió pública: les vendes de futbolistes s'havien de considerar com a ingressos ordinaris.

Arriba el covid, marxa Messi

L’ofec econòmic que el Barça començava a notar durant els primers anys de presidència de Josep Maria Bartomeu, que va pujar al tron el gener del 2014, es va accentuar el curs 2017-18. La fuga de Neymar va provocar una política esportiva sense control, amb fitxatges cars i sobretot sous fora de mercat. En un any la massa salarial va créixer més de 200 milions. Tots els jugadors van trucar a la porta del president. Tots van sortir amb contractes desorbitats.

Aquell novembre del 2017, Messi va passar a cobrar més de 100 milions bruts per temporada. La irrupció del covid, que va paralitzar el Camp Nou per complet, i la marxa de l’astre argentí van tensar encara més l’economia culer, fet que va portar Laporta a activar les vendes d’actius futurs. Una situació crítica que va coincidir amb la marxa de la cúpula executiva liderada per Ferran Reverter: el president feia un gir brusc de governança i assumia un rol encara més executor.

La segona operació de venda d’actius, la que fa referència a Barça Studios, penja d’un fil. El Barça només ha ingressat 40 dels 200 milions anunciats, que van permetre ampliar el sostre salarial i renovar la plantilla. Abans que acabi l’any, l’empresa Libero Football Finance hauria de pagar 40 milions. O això, o el Barça haurà de trobar un altre soci per tapar aquests forats. Aquesta operació i la revalorització de l’altre 50,5% del negoci digital que encara està en mans de l’entitat, i que va suposar apuntar-se comptablement 208 milions d’euros per tancar l’últim exercici sense pèrdues, és una arma de doble tall. Si no es compleixen les expectatives, s’haurà de deteriorar i es convertiran en pèrdues.

A conseqüència del covid i la política salarial, el Barça hauria perdut més de 1.100 milions en els últims tres anys. Les palanques ho van evitar. Si aquest exercici no es pot fer front als pagaments pendents, a l’entitat blaugrana li resten algunes opcions doloroses. En primer lloc, la venda parcial de Barça Licensing & Merchandising (BLM), que molts veuen com la joia de la corona, la societat que gestiona la venda de productes oficials, sobretot samarretes. Una segona via passa per la sortida a la borsa nord-americana, al Nasdaq, de Barça Media.

L’altra opció és la venda del gran actiu esportiu: els futbolistes que ja estiguin amortitzats. Una opció que descarta Romeu, que fa valdre que en dos anys i mig de mandat, s’ha aconseguit una plantilla "rejovenida i amb fitxes raonables" per tornar a guanyar i generar més ingressos. "A mitjà termini el retorn al nostre estadi ens ha de permetre un increment d’ingressos ordinaris i també esperem un augment d’ingressos amb la sentència, que esperem favorable, de la Superlliga", explica el vicepresident.

En la mateixa línia s’expressava al Business Sports Forum Gerard Piqué, que considera que tant Barça com Madrid encara poden ser competitius perquè "s’estan endeutant", però que hi haurà un moment no gaire llunyà en el temps en el qual "no podran pagar els interessos" derivats del deute que arrosseguen. Això els abocarà a convertir-se "en societats anònimes". Per a l’excentral del Barça, la Superlliga –que ara està aturada a l’espera d’una resolució judicial que arribarà abans de Nadal– o una nova regulació del fair play financer són les úniques solucions per als dos gegants de l'Estat.