Quatre excel·lents, set notables, set aprovats i dos suspensos: les notes de la temporada del Barça

BarcelonaPartit per oblidar del Barça a Vigo per tancar la temporada. Els de Xavi Hernández van perdre contra un rival que s'hi jugava la vida i que va triomfar gràcies a dos gols de Gabri Veiga, la gran sensació del Celta. A continuació, i tenint en compte l'escassa volada del duel, uns apunts d'avaluació del curs.

Excel·lent. En l'àmbit col·lectiu, ha sigut la temporada –i en concret la Lliga– de la solidesa defensiva, de la solidaritat sense pilota. Mèrit de Xavi i del seu cos tècnic, que han convençut els jugadors que la pressió a camp contrari era innegociable, però també de tres jugadors amb un rendiment molt destacat. Sota pals, Ter Stegen ha fet la seva millor campanya encara que finalment no hagi batut els rècords que es proposava. I a l'eix, el duo Araujo-Christensen ha marcat la diferència. Per a ells tres, i també per al sorprenent Balde, és la màxima nota del Barça 22/23.

Notable. Encara que hagi assolit el Pitxitxi, la temporada de Lewandowski no ha passat del notable alt, perquè ha acusat una davallada de joc i fiabilitat després del Mundial. Ha patit contra els grans rivals i, a punt de fer els 35 anys, continua sense recanvi en la punta. Bon exercici també per a De Jong, Pedri i Gavi, imprescindibles al mig del camp, i Busquets, que abandona el vaixell sense que el Barça li hagi trobat relleu. També es mereixen el notable els dos extrems purs de la plantilla, Dembélé i Raphinha. Sobretot el brasiler ha aparegut en moments clau.

Aprovat. És la nota que escau al rendiment de Jordi Alba, suplent de luxe amb aportacions decisives; Sergi Roberto i Kessie, jutges del clàssic en què es va decantar la Lliga; Marcos Alonso i Eric Garcia, correctes quan se'ls ha reclamat, i Kounde, que s'ha quedat en el camí de justificar els 50 milions que va costar l'estiu passat. Igualment, i malgrat el paper secundari que justifica la seva etiqueta de transferible, Ansu Fati ha fet mèrits per aprovar la temporada. L'hispanoguineà, segon màxim golejador culer, no volia marxar, però pinta que ho haurà de fer.

Insuficient. L'exemple més clar és Ferran Torres, autor de 4 gols i 2 assistències en 33 aparicions en la Lliga. Fitxat a preu d'or fa un any i escaig, el valor de mercat del valencià s'ha devaluat fins al punt que vendre'l no surt a compte. El Barça necessita alternatives en atac més sostenibles. Suspèn també Piqué, que hauria d'haver plegat abans, quan Xavi li va dir que no jugaria. Es queden sense avaluar Bellerín, testimonial i traspassat el mes de gener; Pablo Torre, incomprès pels tècnics i sense participació tampoc amb el filial (on hauria d'haver acceptat jugar), i Iñaki Peña.