Tantíssims milions malgastats en Arturos i Paulinhos...: els apunts en calent del Barça-Xakhtar
Fermín López està aportant molt més que joventut i confiança en La Masia: omple un buit que hi havia al primer equip
BarcelonaVictòria soferta del Barça contra el Xakhtar Donetsk per assolir la classificació matemàtica per als vuitens de final de la Champions. Ferran Torres i Fermín López van ser els autors dels gols blaugranes a tres dies del clàssic. A continuació, uns apunts en calent.
Beneïda estirada. Hi ha gent que aprofita les ocasions que els brinda la vida i després hi ha Fermín López, que ha aterrat al primer equip amb una força que absolutament ningú esperava. Parlem d'un jugador que l'any passat no valia per al filial perquè no havia fet l'estirada i que va sortir cedit al Linares, de la Primera RFEF, on va progressar adequadament i –molt important– va guanyar els quilos i centímetres que li faltaven. En un Barça curt d'efectius i en crisi econòmica, que els joves s'apuntin a la causa és una gran notícia. Però el que està fent Fermín va més enllà d'aquest objectiu, ja que el seu impacte omple el buit de migcampista amb arribada que La Masia no era capaç de produir. Millor així que no amb Vidal o Paulinho, no?
El poder de la ment. Un golàs des de la frontal de l'àrea, dos pals i una altra diana anul·lada per un grapat de mil·límetres. Aquest va ser el balanç de Fermín en la seva primera titularitat en la Lliga de Campions. L'hauria pogut firmar Bellingham al Reial Madrid, amb la diferència que l'anglès va costar 103 milions i l'andalús, zero. El fenomen és contundent. I l'ovació de Montjuïc, totalment merescuda. A banda de Fermín, és de justícia destacar el bon paper de Ferran Torres, erigit en referència per l'absència de Lewandowski. El valencià va obrir la llauna contra el Xakhtar i també va anotar el gol de la victòria en la complicadíssima visita al Porto. Sembla un altre. I que important que és cuidar la ment perquè el cos respongui com toca.
Amb silenci i experiència. Per matar l'argumentari del primer apunt, algú podria dir que Iñigo Martínez cobra massa per ser el quart central del Barça i que per tenir-lo a ell, total, ja hi havia Chadi Riad, un fruit de La Masia que ha marxat al Betis. Tanmateix, s'ha de dir que el marcador biscaí arribava al Barça per cobrir una necessitat molt específica: central esquerre amb experiència a la Lliga. Després d'un inici marcat per una lesió mal curada, l'ex de l'Athletic s'està refent fins al punt que no serà sorprenent veure'l a l'alineació aquest dissabte en el clàssic. No hi ha Kounde i el punyal de Vinícius haurà de ser neutralitzat per Araujo. I Cancelo? Des d'aquí sospitem que Xavi no voldrà fer-lo enfadar i que el situarà d'extrem.
Per sort, un cop. L'altre João va acabar el partit contra el Xakhtar amb cara de circumstàncies. Va rebre un cop al peu i va ser substituït per Guiu. Mentre marxava caminant amb el metge i el fisio, es va fer un estrany silenci a Montjuïc, propi de quan es lesiona l'estrella de l'equip en un moment molt inoportú. Amb Pedri descartat per al clàssic i Raphinha, Lewandowski i De Jong apurant les seves opcions per ser-hi, perdre l'atacant portuguès hauria sigut una pèssima notícia. Entre les aturades FIFA, les plantilles molt curtes i els traumatismes mal gestionats, el Barça es plantarà al novembre amb massa problemes per formar un onze de garanties. Que reflexioni qui vulgui.