Qatar ja no és tan dolent i els valors no són tan importants
Els estatuts del Barça recullen com una de les finalitats de l’entitat que “el club vetllarà per la protecció i promoció de la Declaració Universal dels Drets Humans” (…però la pela és la pela). Aquesta adversativa hauria de completar la frase perquè no fos una proclama hipòcrita, sinó una afirmació més fidel a la realitat. En els temps que corren, els valors que havien estat l’orgull dels culers amb l'Unicef al pit, es desdibuixen per ser vestigis. A Groucho Marx se li atribueix una cita cèlebre que bé podria adoptar Joan Laporta: “Aquests són els meus principis i, si no li agraden, en tinc uns altres”. El president, bel·ligerant amb l’aposta de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu de vendre la samarreta a Qatar, ara està “entusiasmat” de viatjar-hi i fer-hi negocis personals i per al club.
¿El que abans era una dictadura islàmica, ara, de cop i volta, ja és una democràcia consolidada on es respecten els drets humans que defensa la carta magna blaugrana? És difícil precisar en quin moment Laporta ha començat a sentir-se còmode en contextos que eren tan criticats pels seus feligresos quan ell no era al govern. Potser va ajudar-lo a preparar el terreny la visita, fa setmanes, a un altre paradís de la tolerància com és l’Aràbia Saudita amb l’intermediari comissionista Pini Zahavi. Es desconeix quin va ser el propòsit exacte de l’excursió, però, en tot cas, el 2021 ja havia donat llum verda a un amistós que va jugar-se allà com a homenatge a Maradona. Laporta fa temps que ha començat a abraçar aquests nous amics perquè cada cop està més clar que en la deriva actual del futbol és molt difícil no caure en la temptació de la droga dels petrodòlars.
La festa de la bombolla insostenible només pot pagar-la qui necessita blanquejar-se gràcies a la nostra complicitat diària. Ho demostren l’últim Mundial, l’èxode de cromos i el triplet del City. La pilota ha de continuar rodant encara que sigui amb el risc de tacar-la de sang. En definitiva, si s’ha d’intentar ser competitiu a la desesperada, s’ha de fer amb una pinça al nas i tirant palades de sorra al vell romanticisme dels valors. L’hemeroteca ja comença a passar factura, però si s’han de tancar aliances amb socis qatarians, a la junta de Laporta trobaran la manera d’escriure'n un relat en positiu. Aquest és el problema del Barça: voler vendre que ets una cosa que no ets. Potser, ja d’entrada, cal avisar tothom amb la cita de Groucho Marx. Els principis de fa uns anys han passat a la història.