Punyals, valentia i caos: la prèvia del Lió-Barça en tres claus

BarcelonaCal fer alguns apunts abans d’analitzar la prèvia del Lió-Barça. El primer, assumir que les sensacions del partit contra el Valladolid no s’han de tenir en compte. Era el clàssic partit d’abans de Champions que l’equip no es pren com una opció d’arribar als vuitens amb embranzida sinó com un tràmit que s’ha de passar amb la versió del mínim desgast. El segon és pensar en la fiabilitat de l’equip en els dies grans des de l’arribada de Valverde i, fins i tot, en el punt de valentia que ha volgut tenir l’equip fora de casa, a diferència de les últimes campanyes. Wembley va marcar un petit punt d’inflexió, amb un Barça que volia protegir-se amb la pilota però que també trobava la manera de ser agressiu i profund. L’altra consideració són les dues baixes que debiliten l’onze estrella dels dos tècnics i que obren diversos interrogants pel que fa a les alineacions alternatives: sense Fekir, els francesos han de trobar una nova peça que rellanci l’equip en transició, i sense Arthur els blaugranes han de resoldre com i amb qui volen construir el seu joc. Unes preguntes que faran triar Valverde entre Arturo i Aleñá, i entre Dembélé i Coutinho.

Però què haurà de vigilar el Barça a Lió? Quin rival l'espera? Com pinta aquesta anada de vuitens de final de la Champions? Resumim en tres claus els principals trets característics de l’Olympique de Lió de Bruno Génésio, que ja va sorprendre el City de Guardiola i que encara no ha perdut a Europa.

Ferocitat en els últims metres

No tindrà Fekir per sanció, però el Lió té un reguitzell d’opcions a dalt que asseguren gols i ocasions. Són ràpids i potents, tant per fora com per dins. En transició, les curses de Traoré o Cornet són perillosíssimes, amb Memphis Depay adaptant-se a tots els escenaris: xut llunyà, desmarcatge en ruptura, eslàlom interior.

Dembélé és l’altra opció si es prefereix definir millor la figura de punta. Terrier potser és la fórmula menys punyent però més tàctica. És molt més que un equip que pot fer mal al contraatac, tot i que serà el que més tensionarà el Barça.

Desplegament alegre i despreocupat

Necessita córrer per expressar-se millor, però genera més des de l'atac organitzat que des del contraatac. És probable que contra el Barça s'adapti al que més el pot beneficiar, però en més d'una ocasió veurem els laterals ben amunt i desplegats, dirigits al ritme de Ndombèlé i del talent d'Aouar. Dubois és precís en la centrada i Mendy ajuda a sumar efectius a camp contrari.

Arribar amb molta gent a zones de rematada sembla una obsessió col·lectiva. De vegades el penalitza quan qui té la pilota no ajusta la conducció o la passada i els companys se li allunyen. Si el Barça pressiona bé, pot treure'n rèdit.

Desajustos en la defensa de l’àrea

L'habilitat del Lió és haver camuflat la seva debilitat en la seva fortalesa. Espanten tant per la seva superioritat física que aconsegueixen que el rival no s'acabi de deixar anar en atac, pendent de vigilàncies i pressió postpèrdua. Així tapen les deficiències d'un replegament que fan amb desordre.

La línia es desajusta a prop de l'àrea, obrint intervals que faciliten la progressió dels atacants. Una paret o una bona conducció trenca l'esquema defensiu i genera un mà a mà contra Lopes. Perquè el Barça se n'aprofiti li caldrà la versió més agressiva a dalt.

A pilota aturada, i malgrat tenir centímetres i potència, ha patit en accions des de la cantonada. Fa zona a l'àrea petita en córners defensius i ha concedit molts remats que li han costat gols.