Punt final a les brometes amb Ter Stegen: els apunts en calent del Sevilla-Barça

BarcelonaVictòria contundent del Barça al sempre complicat camp del Sevilla. Els de Xavi Hernández segueixen la petjada del Reial Madrid a la classificació, mentre que els de Lopetegui queden enfonsats, amb només un punt en quatre partits. A continuació, els apunts en calent.

Cal enterrar el malnom. Ter Stegen ha abandonat l'esperit dièsel (aquell que reserva el millor repertori per al tram central de les temporades) i ha començat aquest curs a un nivell estratosfèric. No només no hi ha cap motiu per posar-li el malnom de Ter Statuen, sinó que es pot dir sense embuts que torna a ser un jugador que salva punts. Contra el Rayo va evitar el desastre, a Donosti va ser decisiu en el triomf i al Pizjuán també va dir-hi la seva. A Rakitic i En-Nesyri els va negar el camí del gol, un contra un, enmig del caos inicial culer. Sense ell, al Barça li hauria costat molt més resoldre el partit a Sevilla. Va posar la primera pedra del festival posterior.

Dependre menys de Pedri. Xavi insisteix amb la tripleta atacant que formen Raphinha, Lewandowski i Dembélé. La incipient RLD, DLR, LRD, DRL (o com es vulgui dir) deixa Ansu com a revulsiu i dificulta la justificació dels 55 milions d'euros que va costar Ferran Torres. Però sobretot demostra que els processos s'escurcen si tens dos extrems creatius i un depredador de l'àrea com Lewandowski. Amb tres puntes tan ben afilades pots sortir airós encara que el rival et domini durant una estona i que el teu generador de joc, Pedri, intervingui més aviat poc. És una bona notícia que el Barça no depengui tant del canari. Una altra cosa és que això quadri amb el discurs futbolístic de Xavi.

Un (altre) suplent milionari. El vertigen quadra poc amb el repertori de Pedri, però li escau perfectament a Gavi, que compensa les seves llacunes en el joc de posició amb un valuós sentit vertical i una intensitat espectacular en la pressió. El primer gol del Barça a Sevilla, obra de Raphinha, neix d'una recuperació seva en la medul·lar en una acció de pura fe. L'andalús, que renovarà en les pròximes setmanes com a barcelonista, està consolidat en les alineacions de Xavi. Compta tots els partits de Lliga com a titular. Haurà de suar molt l'obstinat De Jong per tenir els minuts d'entrada. De moment, l'única titularitat del neerlandès va ser per substituir Busquets, sancionat a Sant Sebastià, al pivot defensiu. L'interior va més car.

La revolució comença per darrere. A falta de veure quina quota tenen els nouvinguts Bellerín i Marcos Alonso, la defensa del Barça està vivint en aquest començament de curs una rebaixa considerable de la mitjana d'edat. Kounde (23 anys), Araujo (23), Eric Garcia (21) i Balde (18) van formar el quartet defensiu en un desplaçament complicat. Ja no és notícia veure Piqué i Alba, dos capitans que sumen 80 milions a la massa salarial, conversant a la banqueta. De fet, s'entén el segon pla tenint en compte el rendiment de la nova fornada. Kounde, de nou impecable en el lateral, va repartir dues assistències de gol; Eric Garcia va marcar el seu primer gol a la Lliga i Balde i Araujo van completar una actuació sense sobresalts.