La lletra petita que condiciona una venda com la d'Araujo

BarcelonaA quatre mesos perquè s'acabi la temporada, la feina als despatxos del Barça va a contrarellotge. Tancar els números en verd no només té una lògica econòmica, també és vital per al futur esportiu de la temporada vinent. I és que del balanç de comptes del 30 de juny en dependrà la capacitat blaugrana d'acudir al pròxim mercat de fitxatges, on l'objectiu és retornar com sigui a la norma 1 a 1, la que permet destinar cada euro ingressat en la venda d'un futbolista a trobar-li un recanvi.

La marxa de Maribel Meléndez, la directora corporativa del club, ha suposat una bona sotragada per a l'entitat. Més enllà del seu rol en l'Espai Barça, era una de les persones que més vetllaven pel compliment dels pressupostos. En públic, el president Joan Laporta ha mostrat reiteradament la "confiança" en deixar de ser una entitat excedida i poder comprar i vendre amb normalitat. Encara que les seves paraules xoquen amb la realitat del dia a dia. Aquesta mateixa setmana s'han conegut més detalls sobre el pas del Barça a Montjuïc, en què s'està 30 milions per sota del que s'havia pressupostat. A aquests diners cal sumar-hi el deute pendent de cobrar del negoci de Barça Vision, que ascendeix a 100 milions. És a dir, l'impagament dels famosos 40 milions de Libero, que s'arrosseguen des de l'estiu passat. I, en conseqüència, els 60 milions addicionals que s'han de cobrar abans del 15 de juny, segons les previsions que el Barça va presentar als socis i també a la Lliga.

Resoldre aquestes carpetes és clau, però pot resultar insuficient. Per tant, tal com va explicar l'ARA, l'altra via que té el Barça per ajudar a quadrar els números és venent un futbolista de la primera plantilla. Seria com activar una palanca, amb la diferència que els beneficis obtinguts no estarien subjectes a la lletra petita del control econòmic de la Lliga. A la llista de possibles sortides sempre hi apareix el nom de Ronald Araujo, futbolista pretès pel Bayern Múnic. Segons asseguren a Alemanya, els bavaresos oferirien al voltant de 100 milions pel jugador. Diners que entrarien directament a la caixa blaugrana, ja que el futbolista està totalment amortitzat.

El gran problema del Barça en 'fair play' són les pèrdues acumulades

Ara bé, la venda s'hauria de completar abans del 30 de juny perquè tingués efecte al balanç d'aquesta temporada. Com adverteixen a la patronal, el gran problema del Barça són les pèrdues acumulades. Per tant, la primera premissa és recuperar l'equilibri. L'ens que presideix Javier Tebas té coll avall que la junta de Laporta farà tot el possible per aconseguir-ho i que farà constar tots els ingressos possibles a aquesta temporada en curs. Encara que, en fair play, al Barça li sortiria més a compte poder computar el traspàs –sigui d'Araujo o qualsevol altre jugador que pugui generar beneficis multimilionaris– a partir del juliol. Tot té a veure amb la normativa que regula la capacitat d'un club per poder inscriure nous jugadors.

El límit es calcula a priori tenint en compte el pressupost. Ara bé, alguns ingressos fan de mal calcular perquè depenen del rendiment esportiu de l'equip o de la capacitat de negociació en la venda de jugadors. Per evitar trampes i homogeneïtzar el criteri a tots els clubs, la Lliga va optar per fer una mitjana de les tres últimes temporades en alguns apartats com per exemple els traspassos. Segons aquesta regla, i en l'hipotètic cas que el Barça tornés a la norma 1 a 1 sense fer servir un jugador com a palanca, per a aquest any li toquen 43,3 milions per aquest concepte. És el resultat dels 45 milions ingressats el curs 21/22, dels 20 de la temporada 22/23 i dels 65 d'aquesta, la 23/24. Una xifra realista, tal com s'especifica a la memòria econòmica del club, ja que l'entitat assegura haver-los aconseguit gairebé completament. Són els beneficis obtinguts per les vendes de Dembélé (35 milions), Kessie (12,5), Nico (8,5) i Abde (7,5).

Però què passa si el Barça necessita anticipar la venda d'Araujo? En aquest cas, els 100 milions farien augmentar la mitjana del Barça fins als 76,6 milions en l'apartat de traspassos. O sigui, augmentant el límit en 33,3 milions addicionals. Ara bé, si la venda es produeix a partir del juliol, el club guanyaria molt més marge. Els 100 milions no serien una projecció sinó una realitat i es podrien destinar totalment a nous fitxatges. O sigui, que el límit augmentaria en 56,7 milions. Gairebé el doble. A més, qualsevol venda posterior que generés beneficis també augmentaria automàticament la capacitat del Barça per fitxar. En cas contrari, el Barça tindrà un topall de 76,6 i només podrà augmentar el marge en el moment que hagi aconseguit superar la xifra amb traspassos ja consumats.

Això sí, aquests càlculs només tenen sentit si el Barça torna a la norma 1 a 1. Si no, tot això és paper mullat, l'equip continuarà excedit i l'única manera de reforçar-se seria amb els famosos percentatges: es pot destinar un màxim d'un 60% del cost esportiu d'aquell jugador (sou + amortització) a fitxar un recanvi. Un perjudici majúscul. "Tant de bo que ho aconsegueixin", asseguren a la patronal. Per més que es tirin els plats pel cap, a Madrid són perfectament conscients que com més bé rutlli el Barça, més bé funcionarà el negoci del futbol a l'Estat.