¿La primera lliga (legítima) de la història del Barça?

Tots els boomers blaugranes som fills d'una generació que tenia dos enemics públics identificats: el Reial Madrid i els àrbitres. No hi havia lliga perduda que no fos per culpa dels dos papus de l'època. "El Madrid és l'equip del govern" i "Els àrbitres estan comprats" eren les dues frases que més es repetien els dilluns al matí a les tertúlies de cafè dels bars, revisant el diari esportiu de torn, amb olor de puro i alè de carajillo. Per això, molts anys després, no deixa de sorprendre que s'hagi girat la truita i que ara, de cop i volta, el Barça hagi passat de ser la víctima de l'statu quo a ser el culpable d'adulterar la competició.

El cas Negreira fa posar els pèls de punta, en tots els sentits. Les sensacions són contradictòries i cada dia que passa, com més s'estira el fil, pitjors en poden ser les conseqüències. Saber que el Barça va pagar durant dues dècades –com a mínim– al vicepresident dels àrbitres és escandalós. Saber que no era amb un sobre marró sinó fent factura ho converteix en surrealista. I les últimes informacions, que apunten a un exdirectiu comissionista –Josep Contreras, mort al desembre–, clamen el cel. A banda de l'escàndol que suposa, les sospites de suborn i la taca inesborrable per a la imatge del club, el més sorprenent de tot és que el cas es destapi per una inspecció rutinària d'Hisenda.

De debò? Han estat dues dècades parlant de les catifes de Gaspart, de l'acció de responsabilitat de Laporta, dels fitxatges "xupant un boli" de Rosell i del forensic de Bartomeu. D'auditories, de due diligence, de compliance, de mocions de censura i del Barçagate. ¿I resulta que el club es gasta quasi 7 milions en pagaments i tot s'acaba descobrint per casualitat, perquè el Barça tanca l'aixeta i l'Agència Tributària decideix ficar-hi el nas? ¿Ningú del club ho havia vist? ¿I ningú de la Federació, d'on penja el Comitè Tècnic d'Àrbitres, tampoc? O és que, simplement, això ho feia tothom però el Barça és l'únic a qui han enxampat amb les mans al plat.

Més enllà de l'escarni i la sospita, costa saber quines seran les conseqüències reals del cas Negreira per al Barça; si realment ha prescrit o encara se'n pot derivar alguna sanció. En qualsevol cas, crida l'atenció la tranquil·litat amb què –o almenys això aparenta– s'ho ha pres Bartomeu. Crida l'atenció el silenci de Laporta i que Gaspart, que és qui ho va començar tot, digui que no en sabia res –esclar que, venint d'ell, tampoc és estrany.

Una setmana després de l'escàndol tan sols queden clares dues coses. La primera, que Negreira va prendre el pèl al Barça. I la segona, que després d'anys i anys de sospita, de Villaratos i d'altres mites alimentats per la caverna i per la Central Lechera per desprestigiar el Barça, potser estem davant de la primera lliga en mig segle que realment es reconeixerà com a legítima des de Madrid. Això sí que seria històric!