La prèvia del Barça-Liverpool en 3 claus: vertigen, Mané i la tecla per la dreta

BarcelonaEl Liverpool és un equip que es mou al ritme vertiginós del seu tècnic, un Jürgen Klopp que ha edificat un onze prou versàtil, profund i temible per sentir-se el més fort en totes les competicions. A la Premier està fent números de campió, però ha topat amb un City tossut, aferrat a la regularitat per aixecar el títol. I la Champions sembla la seva competició ideal, sensible a les dinàmiques més esclafadores i penalitzadores de qui li té por. No és senzill no tenir-n'hi, a aquest Liverpool, sobretot amb la tornada a Anfield.

Davant del dubte, joc directe

En molts contextos, el Liverpool vol portar el pes del partit. Circula la pilota, espera a posicionar-se i prepara l'acció més beneficiosa amb un punt d'aparent tranquil·litat. És Van Dijk qui, des d'una ubicació molt centrada, busca la complicitat d'un tercer per progressar, ja sigui el lateral baix o un dels migcampistes venint per atraure.

Però no sempre té l'escenari controlat. Contra pressions altes agressives, pateix. El Porto el va arraconar i el va fer trontollar.

Davant del dubte, però, tenen un recurs que se'ls gira en ocasió: juguen directe i posen a córrer les seves feres a dalt. Ho fan, a més, després d'haver atret mig equip rival i l'ataquen esquerdat, mig desfet. Acumulen tanta gent a dalt que acostumen a controlar bé les segones jugades. Al Barça voldrà fer-li mal sobretot així.

L'ascensor Mané

La temporada de Sadio Mané està sent espectacular. L'extrem esquerre del Liverpool és l'atacant més en forma i qui més responsabilitats té. Alliberats Salah i Firmino en la majoria de tasques defensives, previnguts per a la transició ofensiva, ell recorre la banda perseguint al lateral rival, si puja. Si cal, es fusiona amb línia defensiva endarrere, una tendència que podria animar Valverde a alinear Sergi Roberto, per exigir-lo més en el camí cap a baix.

El problema és que, si l'adversari falla en el seu atac, arrenca a córrer i irromp al contraatac amb una velocitat difícilment controlable.

Piqué haurà d'estar molt atent a la cobertura, sobretot quan Firmino iniciï alguna conducció verinosa.

Dues invitacions per a Messi

Si se sent bé, el Liverpool prefereix pressionar a dalt. Tendeix a fer-ho amb un dels extrems saltant sobre el central rival i qui més ho fa és Mané.

Aquest gest allibera el lateral dret rival, a qui no arriben a temps a pressionar Keïta o Robertson, una situació que torna a beneficiar Sergi Roberto en l'equació per un lloc a l'onze. El reusenc, amb Rakitic, és una de les vies principals per arribar a Messi i avançar de manera còmoda.

L'instint pressionant del Liverpool sovint el porta a alçades que l'exposen darrere i si el Barça troba Messi en situacions espaioses, a punt per enfilar el mur de contenció que és Fabinho, l'atac blaugrana pot ser prometedor. L'altre avantatge per a Messi pot ser l'activació del carril esquerre, potser la zona defensiva més dèbil del Liverpool per la poca implicació de Salah, a qui Jordi Alba pot fer suar si s'atreveix a encarar-lo.