El Barça recapta 7 milions d'euros al clàssic

BarcelonaJoan Laporta es va endur una sorpresa desagradable el primer dia que va anar a Montjuïc. Es va asseure a la cadira principal de la llotja i va contemplar que el futbol no s'hi veia del tot bé. Acostumat a la situació privilegiada del Camp Nou, va demanar als responsables de Barcelona de Serveis Municipals –BSM, l'empresa que gestiona els equipaments de l'anella olímpica– que el canviessin de lloc. La resposta va ser negativa, per qüestions arquitectòniques i de logística.

El Barça no podia fer gran cosa per millorar la visibilitat dels aficionats a l'Estadi Olímpic, ja que ni podia refer l'estructura ni podia eliminar la pista d'atletisme. Però el club, que va dedicar 20 milions d'euros a adequar el Lluís Companys, sí que podia fer alguns retocs a la graderia i a les entranyes de l'estadi. Més enllà d'arreglar els vestidors, la gespa, els accessos i la logística necessària per a les transmissions televisives, una part notable de la inversió va dedicar-se a l'hospitality: les localitats i zones vip.

Inicialment, BSM no entenia l'obsessió dels dirigents blaugranes per aquests espais luxosos. Per això va obligar el Barça a construir-los amb materials desmuntables. "Volien que fos reversible, però vist com ha quedat i el suc que se'n pot treure, difícilment es farà marxa enrere", explica a l'ARA una font de l'empresa municipal. L'exemple més clar va ser durant els concerts de Bruce Springsteen, a l'estiu: les llotges ja estaven acabades i BSM les va poder comercialitzar, obtenint un benefici addicional.

Les negociacions entre el club i BSM per a l'explotació de l'estadi van ser molt tenses i van estar a punt d'acabar en tragèdia, fins al punt que l'empresa va amenaçar diverses vegades amb aturar les obres. Era clar que el Barça pagava la reforma, però hi havia més punts de conflicte, com el personal que hi treballava en els dies de partit. També la restauració. Al final, BSM s'encarregava dels quioscos de venda de begudes i entrepans. El Barça, en canvi, gestionava tots els productes vip.

Entrades preferents i accés al càtering selecte

"Més enllà dels aficionats de tota la vida, hi ha molta gent, sobretot turistes, que estan disposats a pagar molts diners per productes exclusius. Els espais vip fan això, precisament. En proporció, són pocs. Però és un negoci que genera molts diners i que compensa", apunta una veu autoritzada del Barça. Les entrades vip inclouen l'accés a la zona noble que s'ha habilitat a l'estadi i on se serveix un "càtering prèmium", segons oferta el club. A tots els partits s'ofereixen les localitats preferencials com les balcony –primera fila de la segona graderia–, al costat de la llotja o de les banquetes. En el clàssic, el cost va dels 1.875 als 2.450 euros per seient.

Com que un Barça-Madrid és un partit especial, a banda de campanyes de màrqueting amb la samarreta, el club posa a la venda un segon paquet d'entrades vip. En aquest cas, amb preus que van dels 925 euros als 1.095 en funció de si estan al gol o a tribuna. Aquests espectadors s'asseuen amb el populatxo, però a canvi poden accedir al càtering de luxe des d'una hora i mitja abans del partit i fins a una hora després. En total, entre aquestes localitats de luxe i la taquilla normal –que s'enfilava fins als 400 euros per entrada–, el Barça va facturar fins a 7 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA.

La temporada passada, encara al Camp Nou, el Barça va facturar 24,8 milions d'euros en productes d'hospitality i preveu triplicar-los (76,5) quan el nou estadi estigui a ple rendiment. El club no ha volgut detallar la xifra prevista per a aquesta temporada, a Montjuïc, tot i que fonts blaugranes confirmen que serà una de les grans vies de negoci durant l'exili. Això sí, els preus baixaran dràsticament en el proper enfrontament a casa, el 12 de novembre contra l'Alabès: les entrades vip preferencials oscil·laran entre els 355 i els 425 euros. Una cinquena part. No cada dia és diumenge.