No són laportistes, són laportians

Té mèrit continuar defensant a hores d'ara la gestió de Joan Laporta i companyia al capdavant del club. Cal esforçar-se un munt per persistir en la idea que és un gran president que els enemics aguaiten i els mitjans trituren fins al punt de tergiversar i no apreciar com està fent de tot, molt i molt bo. Es requereix una fe indestructible, una absència absoluta de pensament crític i una imprescindible adhesió a la figura del líder que exerceix un poder carismàtic entre els seus adeptes. Formen part d'una comunitat tancada, insensible al descoratjament, als fets i que no només neguen la realitat d'un club en fallida econòmica, esportiva, social i institucional, sinó que també propaguen la tesi d'una conspiració contra el cap patrocinada per poders terribles, interessos foscos i un exèrcit de periodistes bartomeurosellistes o de mercenaris florentinistes.

Són testimonis de la crisi permanent, de les promeses incomplertes, de la manca de transparència, del toreig al Codi Ètic per part de la junta directiva amb el cas dels avals, de la manca de respecte a mites barcelonistes inqüestionables que han sortit de males maneres com Messi, Koeman i Xavi, però ara estan molt il·lusionats amb l'arribada de Hansi Flick i exigeixen a la resta que resin el seu credo malgrat no saber, no tenir ni idea, de què pretén fer el tècnic alemany. Ni ho saben ells ni ho sap ningú. Flick no ha estat presentat, però tampoc els importa, perquè no es poden, no cal, qüestionar les decisions de Laporta. Dubtar no està permès.

Han comprat el discurs del projecte i l'estabilitat malgrat la fugida de perfils professionals del club en llocs directius i executius i malgrat que hagin prescindit de Xavi Hernández, Roger Grimau i Edu Castro. Jonatan Giráldez i Jesús Velasco marxen per voluntat pròpia. Només Carlos Ortega, tècnic d'handbol, té assegurada, per ara, la continuïtat. Un de sis.

Des de perfils anònims a les xarxes socials assenyalen els dissidents i intenten crear un estat d'opinió apuntant periodistes que consideren enemics del seu estimat líder i que reben, dia sí i dia també, tones d'odi amb l'objectiu d'incomodar-los i, en última instància, silenciar-los. Han decidit, en definitiva, crear-se un univers paral·lel. No són només barcelonistes, ni laportistes: són laportians.