President Laporta: i ara, què?

Amb Xavi connectat a la màquina de respiració assistida, el Barça ha quedat presoner d’una situació perillosament desconcertant: com una metàfora del que és el rumb de la institució, l’equip no va enlloc. Sense respostes concretes, les culpes i els perquès es reparteixen entre les trinxeres fratricides de sempre en un club que viu atrapat en un estat de convulsió permanent, hi hagi qui hi hagi de president. Hi ha un corrent especialment curiós –molt proper a Laporta– que és el que ara ja ataca Xavi sense caretes perquè mai ha sentit l’entrenador com un dels seus. Són els que traslladen els mateixos missatges al món assetjador de les xarxes constatant el que ja sabíem, que hi ha religions que no accepten la diferència. Però Xavi com a ase dels cops s’esgota. I l’agonia del club continua: i ara, què?

Ara és l’hora del president. Durant la campanya transmetia interès en els entrenadors alemanys en general, com si fossin un patró homogeni de clons, però quan va arribar al poder va mantenir Koeman i després va apostar per algú a qui havia menystingut públicament: un Xavi escollit a contracor que havia comès el pecat de treballar amb un altre candidat. Tres anys després d’haver guanyat les eleccions, a Laporta li tocarà mullar-se de debò sense excuses ni argumentaris capciosos. Al davant hi té un full en blanc sense llegats enverinats ni cap aspirant a hereu de Guardiola que estigui aixecant la mà beneït per ningú. Tampoc hi ha –disculpa, Rafa– un tècnic al filial que estigui preparat per a l’ocasió perquè Garcia Pimienta va ser injustament fulminat després de passar-se gairebé 20 anys polint generacions del planter. Insistim: i ara, què?

A Laporta l’ajudarà a escollir Deco i ja hem vist que, quan l’hora és greu, a la comissió suposadament esportiva s’hi suma un CEO sense càrrec oficial: Alejandro Echevarría. S’ha de confiar en la professionalitat i l’ull clínic d’aquest grup d’experts contrastats per tirar endavant l’equip i el futur immediat de l’entitat. A la imaginària carta als Reis, hauria de ser prioritari un perfil d’entrenador amb personalitat forta a qui, per exemple, si demana un successor de Busquets de garanties, se li faci cas d’entrada i no se’l maregi amb el catàleg de Jorge Mendes. I, si és possible, que sigui un tècnic amb capacitat formativa que sàpiga aprofitar la fornada de joves emergents i pugui aïllar-se del curtterminisme que ha cremat Xavi. La decisió que prengui Laporta determinarà si hi ha futur o precipici.