Preguntes incòmodes al Barça després de la desfeta contra el Reial Madrid

BarcelonaLa golejada i l'eliminació davant el Reial Madrid han fet trontollar el Barça. El correctiu blanc al Camp Nou, amb la gent marxant abans d'hora, va ser un bany de realitat. Eliminat de la Champions i de l'Europa League només començar, el conjunt de Xavi es llepa les ferides amb un lideratge sòlid a la Lliga i una gran actuació coral a la final de la Supercopa d'Espanya, però l'ensopegada majúscula a la Copa torna a plantejar preguntes incòmodes a curt i, sobretot, a mitjà termini.

Per què l'equip es va desdibuixar a la segona meitat?

El Barça va dominar el primer temps, però li va faltar encert en la rematada (11 xuts, 5 entre els tres pals i cap gol en tot el partit). Això va permetre al Madrid executar a la perfecció el seu pla: sortir sense prendre mal dels primers 45 minuts i mossegar a partir del descans. Després de passar pel túnel de vestidors, els de Carlo Ancelotti van avançar línies i la seva pressió va ser molt més ferotge i efectiva.

El Barça va ser incapaç de controlar el partit, penalitzat pels seus propis errors, davant l'agressivitat del Madrid. A la segona part, els blaugranes van perdre la possessió (45-55%), mentre que a la primera se l'havien endut amb solvència (59-41%). El duel es va partir en dos, un escenari que beneficia molt més els blancs. Benzema va rematar quatre vegades a porteria –una, el penal– i va fer tres gols. Lewandowski només va poder connectar un xut entre els tres pals, el de l'acció que acaba en el contraatac del primer gol madridista. "Nosaltres hem perdonat i el Madrid no", va enraonar Xavi, en un discurs mancat d'autocrítica.

¿Els resultats havien tapat la manca de joc del Barça?

En l'anada al Bernabéu (0-1), el Barça va renunciar a la pilota (35% de possessió) i ho va fiar tot a la defensa. Un guió de supervivència que contradiu el llibret d'estil de Xavi. Dimecres, al Camp Nou, va intentar ser protagonista, però només se'n va sortir al primer temps. A Madrid, la solidesa blaugrana va treure de polleguera el conjunt blanc. Els d'Ancelotti no van aconseguir rematar cap vegada a porteria: 13 xuts, dels quals 6 van anar fora i 7 els va rebutjar la defensa. En canvi, dimecres van xutar menys (9), però de manera molt més clara: 7 entre els tres pals.

Si bé Marcos Alonso va destacar al Bernabéu, al Camp Nou va signar una actuació decebedora: va ser incapaç d'aturar Rodrygo en el contraatac del 0-1. Al feu blanc, el madrileny va ser el segon defensa que més rebutjos va completar (9), només superat per Kounde (11). Dimecres Alonso no va completar ni un sol rebuig i el francès, només quatre. L'exdefensor blue, a qui el Barça ha ampliat el contracte per un any més, va ser substituït per Eric. El de Martorell tampoc convenç Xavi: no és guanyador de duels, especialment aeris. D'aquí que se li busqui encaix com a pivot. Es va trobar a faltar Christensen.

Com se soluciona la falta de fons d'armari?

El Barça té un problema de fons d'armari. Això també condiciona el lateral dret: el factor Vinícius fa desplaçar Araujo a la banda i perdre contundència a l'eix de la defensa. Les absències troncals també es van notar al mig del camp i a la davantera. En el darrer clàssic de Lliga, en què els blaugranes van remuntar (2-1), Frenkie de Jong va ser el jugador que més va entrar en contacte amb la pilota (100 vegades), va tenir un 94% d'encert en la passada i va servir cinc passades clau (que posen en avantatge els companys per generar una ocasió).

Aquell dia Xavi tampoc tenia Pedri, i va suplir el quart migcampista fent jugar d'inici Roberto i, al segon temps, Kessie. La jugada li va sortir cara: van ser els autors dels dos gols blaugranes. En canvi, dimecres, sense Pedri ni de Jong, tant el català com l'ivorià van jugar d'inici. La baixa determinant del canari, sumada a la de l'ex de l'Ajax, no va ser resolta amb Roberto i Kessie jugant junts. Pablo Torre, a banda dels jugadors del planter citats, era l'únic migcampista disponible a la banqueta. "D'aquesta derrota n'hem d'aprendre i millorar, no només de cara als pròxims partits", va dir el director esportiu, Jordi Cruyff.

¿Es pot millorar el joc amb aquesta plantilla?

La manca de talent que Xavi veu en la seva plantilla es resumeix en la insistència l'estiu passat del tècnic per fitxar Bernardo Silva. Amb l'arribada del portuguès descartada, l'entrenador vol ara la incorporació de Gündogan, titular al City. L'avantatge és que acaba contracte. Els inconvenients: el Barça està collat pel fair play i té 32 anys. Respecte del retorn de Messi, també pendent de l'encaix econòmic, el tècnic se l'imagina reforçant el mig del camp.

Xavi és el gran responsable del joc de l'equip, millorat notablement a cop de palanca, però considera que falta talent. També a la davantera. Dimecres Lewandowski només va tocar 7 pilotes en tota la segona meitat. Raphinha s'ha erigit en el relleu de Dembélé, i si bé ha rendit contra rivals de perfil més baix, encara decep a les cites grans. El brasiler només va completar un dels sis regats que va intentar i això que el defensava Camavinga, migcampista reconvertit. En canvi, Vinícius ho va intentar menys i va tenir més èxit: tres regats, tots tres fructífers (un va provocar el penal de Kessie). Raphinha va ser el jugador amb més pèrdues de pilota (23).

Per què a l'equip no li dona per competir encara contra els grans rivals?

L'entrada d'Ansu i Ferran tampoc va millorar un Barça que no encaixava quatre gols del Madrid a l'estadi des del 1963. La bona dinàmica a la Lliga i la gran actuació a la final de la Supercopa han fet imaginar-se un Barça que encara no és. A diferència del Madrid, el conjunt blaugrana està acoblant les seves peces, mentre que els blancs mantenen, amb retocs, un bloc exitós i experimentat en jugar eliminatòries.

Al Barça encara li falta la maduresa i la paciència per evitar caure en el parany dels partits trencats, d'anada i tornada. Saber pressionar i atacar junts, com a la primera meitat, i quan les coses es torcen, saber trobar la pausa suficient. Pedri sembla l'únic futbolista capacitat per fer-ho, mentre que el Madrid té en els veterans Modric i Kroos –també en Benzema– dos jugadors extremadament dotats en aquest sentit.