Les postres preferides de Pedri: els apunts en calent del Sevilla-Barça
Nova demostració de força de l'equip blaugrana, que ja ha deixat enrere la crisi a la Lliga
BarcelonaVictòria convincent del Barça al Sánchez Pizjuán contra un Sevilla que només va inquietar en la primera meitat. A continuació, uns apunts en calent.
La Lliga es posa interessant. Ja es pot tornar a dir que el Barça depèn de si mateix per guanyar-la. En només dos punts, tres contendents. I d'aquests tres, el blaugrana és qui millor juga. Els gols de Lewandowski, sempre puntual en la seva especialitat, no expliquen aquesta màxima. Tampoc el punyal entre les dents de Raphinha, el futbolista més decisiu d'Europa, marca l'estil d'aquest elenc tant com la vareta màgica de Pedro González, Pedri. No hi ha a la competició cap migcampista més incident que el canari, que a Sevilla va repartir dos rosquetes –postres típics de la seva terra– perquè el marcador somrigués als seus. El 0-1 i l'1-2 van tenir aquesta patent. Que no pari.
L'aixafaguitarres polonès. Algun dia se sabrà la veritat del que ha passat a la porteria del Barça. A l'Aràbia Saudita, un retard d'Iñaki Peña va entregar la titularitat a Szczesny i des de llavors el polonès ho ha disputat tot, tret d'un partit de Copa que es va perdre perquè estava sancionat i el desplaçament a Getafe. "El Tek és el número u", va sentenciar Flick abans de golejar dijous passat a Mestalla. La frase va arribar al vestidor, on se sospita que no només hi ha motius esportius per a l'ostracisme de Peña. Mentrestant, el Tek va sumant minuts de rodatge i al Pizjuán va reaccionar per frustrar un dels gols de la temporada a Lukebakio. Hauria sigut el 2-1.
Un altre cop a la foto. A Sevilla, Flick va estrenar dupla defensiva. Araujo i Iñigo Martínez, que es coneixien del passat exercici, van ser titulars a l'eix per primer cop amb l'alemany. L'experiència, però, va durar poc, perquè l'uruguaià es va avariar en el 22' per una duríssima entrada de Saúl. Cubarsí, que havia de rotar algun dia, va haver d'entrar al rescat d'un equip que, amb Araujo a les seves files, té menys recursos per sortir des del darrere i pateix per tirar la línia de fora de joc amb el risc que exigeix el tècnic. L'1-1 de Vargas va arribar en una desmarcada que el charrúa va habilitar per centímetres. I l'1-3, obra de Raphinha, va arribar a passada de Cubarsí. Detalls poderosos.
És molt difícil, fins i tot amb el VAR. El Sevilla-Barça va ser un partit tens. A la llotja del Pizjuán, Laporta i Yuste van exhibir força tibantor amb un club que els hi té jurada als despatxos. I a la gespa, el duel va ser ric en jugades polèmiques. A banda del gol de Vargas concedit pels centímetres del fora de joc semiautomàtic, els locals van demanar un penal sobre Sow que es podria haver assenyalat i Hernández Hernández va expulsar Fermín per una forta segada a instàncies del VAR. Ho sento, la meva conclusió, més que alimentar el soroll, és que arbitrar és de les tasques subjectives més difícils que hi ha. No puc aportar gaire al debat. Tret dels fores de joc, són decisions basades en la interpretació. Un dia hi coincidiré, un altre dissentiré.