I si Messi comença el clàssic a la banqueta?

BarcelonaDepèn de com es miri, sobretot des de l'òptica dels aficionats més impacients, encara falten moltes hores per al Madrid-Barça d'aquest dissabte (18.15 h). Per a ells sembla que el rellotge no avanci, però per a Leo Messi o Ivan Rakitic és probable que el rellotge no arribi a córrer prou lentament per guanyar temps a la seva recuperació. En cap cas l'argentí o el croat seran al 100% al Santiago Bernabéu, però que s'hagin estat entrenant en els últims dies omple d'optimisme perquè hi siguin i hi siguin amb opcions de jugar. Fins i tot, de titulars. Sobretot Messi.

Si Messi i Rakitic arriben sans i amb l'alta mèdica, comptar amb ells per a l'11 o deixar-los a la banqueta serà la primera gran decisió que haurà de prendre Luis Enrique per enfrontar-se al Reial Madrid. Tampoc seria estrany que l'asturià, com ja va fer al Calderón davant l'Atlètic, optés per esperar a fer reaparèixer la seva principal estrella, en previsió que no pugui aguantar els 90 minuts. Deixar Messi a la banqueta, de fet, serviria de doble missatge: internament suposaria una dosi de confiança extra en els protagonistes dels últims dos mesos i externament, de cara al Madrid, serviria d'amenaça latent. Si la cosa va bé d'inici, Messi no hauria de forçar la màquina i la frustració de Benítez, per la seva incapacitat per derrotar un Barça minvat sense el seu crac, seria alta. I si la cosa no funciona, hi ha el recurs Messi per tornar a agafar les regnes del partit, com va passar davant els matalassers al setembre.

Sobre la hipòtesi que el tècnic no vulgui prendre riscos amb el de Rosario o entengui que és preferible alinear futbolistes en millor estat de forma –i aprofitar el moment dolç de Sergi Roberto–, s'obren dues possibilitats tàctiques:

1. Mantenir l'esquema habitual del 4-3-3 amb Munir o Sandro en substitució de Messi a la part dreta de l'atac.
2. Afegir matisos a l'estructura habitual, amb la inclusió de Sergi Roberto com a fals extrem per fer el que fa Messi quan s'integra al mig del camp.

La primera opció és la més repetida des de la lesió de Messi, i ha permès destapar la versió més protagonista de Neymar, amb el brasiler exagerant els seus moviments cap a dins per entrar més en joc. L'ex del Santos ha multiplicat la seva participació i s'ha convertit en la peça més desequilibrant del Barça sense l'argentí. Més enllà dels gols, Neymar s'ha convertit en el nou pol d'atracció ofensiu de l'equip. La seva gran amenaça.

Però és interessant aturar-se en la segona possibilitat, per la riquesa de matisos tàctics que ofereix a la proposta del Barça. Especialment en l'escenari que s'apropa, el Santiago Bernabéu, i pel fet de jugar contra un Reial Madrid que amb Rafa Benítez s'ha estat mostrant més aviat contemplatiu sense pilota, amb un replegament baix a camp propi. Aquesta possibilitat, que ha anat guanyant pes pels dubtes sobre l'estat de Messi i Rakitic, pivota sobre dos noms que són la clau de tot: Sergi Roberto i Javier Mascherano. La seva polivalència és la que flexibilitza l'esquema per camuflar-lo en una estructura prou recognoscible perquè sembli que res ha canviat (4-3-3, amb el del planter fent de teòric home ofensiu de banda), però, alhora, l'optimitzi amb una essència molt personal que ho transformi tot (4-4-2, amb Sergi Roberto incrustat com a quart migcampista, alliberant Suárez i Neymar a dalt).

Si s'accepta aquesta possibilitat com a real és perquè Luis Enrique la va provar contra el BATE Boríssov, fins que la lesió de Rakitic li va frustrar els plans. Ara, el pla del BATE es pot repetir, però amb alguns protagonistes diferents. Els 20 primers minuts d'aquell partit serviran de referència per analitzar les fortaleses de la proposta, contraposades amb el rendiment de l'equip quan juga Sergio Busquets de migcentre i quan ho fa Javier Mascherano. Perquè adoptar aquesta fórmula implicaria que l'argentí avancés de central a migcampista, i que el de Badia abandonés el pivot per jugar d'interior –per suplir la baixa del croat.

Distribució de les peces

Sergi Roberto repetiria els patrons de Messi quan juga a la banda

És evident que l'actuació contra el BATE Boríssov mai pot ser comparable a un clàssic, i encara menys si es juga lluny del Camp Nou, però el rendiment davant els bielorussos ajuda a imaginar com podria moure's l'equip si repetís la idea. Aquesta va ser la disposició tàctica inicial dels blaugranes a la Champions: Alves i Adriano van jugar molt avançats, alineats amb els migcampistes, que rebien l'ajuda interior de Sergi Roberto. A dalt, Suárez estirava les línies per deixar espais a Neymar, lleugerament situat per darrere de seu. Per entendre'ns, l'esquema seria una mena d'1-2-6-1-1.

El més rellevant d'aquesta estructura és la superioritat que es busca al mig del camp. De fet, és el que va ajudar el Barça a superar la barrera del 80% de possessió.

El millor parcial del partit va ser el que anava del xiulet inicial al minut 15, amb el 81,7% de possessió. Té a veure amb el moviment de Sergi Roberto, que recull el rol de creador que habitualment executa Messi quan abandona la banda dreta, per sumar quatre migcampistes a la missió constructiva: més efectius per compartir un espai comú i distribuir el joc. Contra el Madrid sona com una prioritat assolir el control de la pilota en una zona de tanta influència i on els blancs acumulen, també, tants jugadors de qualitat com Kroos, Modric o Isco –fins i tot, James Rodríguez.

Consistència defensiva

La parella Busquets i Mascherano al mig dóna força al joc sense pilota

Tenint en compte que el Barça arribarà al Bernabéu amb tres punts d'avantatge sobre el Madrid a la classificació, seria comprensible esperar que fos el conjunt blanc qui assumís més riscos ofensius. O, el que és el mateix, que els blaugranes adoptessin una versió més prudent d'inici –amb Messi a la banqueta– per frenar els impulsos de l'equip de Benítez, per ajornar el possible descontrol a un moment més avançat del partit. En previsió d'un Madrid especialment poderós a la carrera, al contraatac, la conseqüència de sortir amb Mascherano i Busquets al mig del camp hauria d'oferir més solvència defensiva a l'equip. Quan han coincidit, com contra l'Eibar, aquest ha sigut el seu generós desplegament i rendiment defensiu. Potser, necessari a Madrid.

Fase de construcció

Aquest sistema genera més dubtes en la capacitat creativa de l'equip

Inevitablement, però, la mirada ofensiva de l'aficionat blaugrana pateix quan s'imagina com atacarà aquesta estructura aparentment més defensiva. La combinació de Mascherano i Busquets al mig del camp insinua més dificultats per fluir a camp rival, i més si en paral·lel s'ha de donar per fet que al darrere serà algú menys habitual qui comparteixi eix de la defensa amb Gerard Piqué –Mathieu per velocitat? Vermaelen per estabilitat?

El cert és que entre els últims exemples hi ha diferències substancials –però també circumstancials– en l'efecte que té que jugui Busquets de migcentre o ho faci Mascherano. Quan ha sigut el de Badia qui s'ha situat entre centrals, l'equip ha avançat la primera fase de construcció. Busquets ha concentrat les seves primeres passades al cercle central, mentre que l'argentí ha tendit a recollir la pilota molt més enrere, clarament a camp propi.

I aquí s'obre un dels interrogants decisius del clàssic: on defensarà el Madrid? Serà contemplatiu, com ho va ser per exemple davant el París Saint-Germain a la Champions? O voldrà intimidar el Barça amb una pressió més alta? S'atrevirà a guardar la possessió quan la tingui, com contra el Celta? O optarà per refrescar la seva personalitat contracolpejadora?

Sigui com sigui, i si es decideix esperar per fer reaparèixer Messi, el que el Barça ha de mantenir és la seva capacitat d'activar Neymar a camp rival. El brasiler ha sigut igual d'omnipresent –com s'aprecia als dos mapes de calor de la part alta del text– amb Busquets o Mascherano de migcentres, per tant, no hauria d'inquietar excessivament que Luis Enrique pogués variar el triangle per encaixar-hi el Jefecito. En canvi, sí que caldria millorar la seva entrada en joc amb l'estructura del BATE, per evitar que la intenció de no fer un embut a la zona central porti Neymar a jugar massa obert i a estar massa aïllat del joc, com va passar en l'inici davant els bielorussos. En el duel que s'intueix que pot tenir Neymar en banda amb Danilo o Carvajal és especialment atractiu fer-lo protagonista.

El Barça ha superat la fase crítica sense el seu crac no només amb bons resultats, sinó que ha anat tocant tecles que poden servir-li per afrontar amb garanties el duel contra el Madrid. Luis Enrique ha enriquit els seus plans. Sap que té els recursos dels joves Munir i Sandro si no vol tocar gaire cosa –i deixar Mascherano al darrere i, senzillament, encaixar Sergi Roberto al lloc de Rakitic–, però també és coneixedor que la variabilitat tàctica dels seus li ha obert una possibilitat més. I d'aparent fiabilitat. L'invent, però, dependrà d'un únic algoritme en l'alineació titular: Leo Messi sí o Leo Messi no.