El pla de viabilitat del Barça no serveix per fitxar Messi

BarcelonaA finals d'abril, tots els clubs de futbol van haver de lliurar a la Lliga el pressupost de la temporada 23/24 perquè calculés el límit salarial de cada entitat. Però al Barça li van exigir que anés més enllà i que presentés un pla de viabilitat a dos anys vista. El fet d'haver utilitzat les "palanques", la venda d'actius, per aconseguir ingressos extraordinaris, feia que la patronal n'incrementés el control econòmic. És el que diu la normativa.

El club presidit per Joan Laporta va fer una projecció molt ambiciosa de cara a aquest mercat d'estiu. Les coses no han canviat: continua excedit, amb una massa salarial per sobre del límit establert. I com que el Barça vol fer fitxatges, va sol·licitar a la Lliga tornar a la norma 1:1. És a dir, deixar d'estar excedit i poder destinar cada euro que s'obtingui per la sortida d'un futbolista a trobar-li un recanvi. Per aconseguir aquest objectiu, calia retallar dràsticament la despesa. A això es comprometia el club a través del pla de viabilitat. A primer cop d'ull, la patronal va considerar "coherent" la proposta, tot i que va sol·licitar més documentació al Barça abans de validar-la. A les oficines esperen una resposta imminent de la Lliga i estan convençuts que serà afirmativa.

Ara bé, que s'aprovi el pla de viabilitat no implica que Leo Messi tingui via lliure per tornar al Barça. A aquestes altures de la pel·lícula tothom sap que Laporta està fent mans i mànigues per convèncer el davanter argentí, que ha partit peres amb el PSG i té sobre la taula dues propostes: una en ferm, multimilionària, de l'Aràbia Saudita; i l'altra del club blaugrana, pendent de concretar en funció del vistiplau de la Lliga i dels diners que acabin entrant a caixa amb la venda de fitxatges.

Cua de prioritats abans de fitxar Messi

Per tant, amb el pla de viabilitat no n'hi ha prou. És només un primer pas. A partir d'aquí, el Barça haurà de començar a fer lloc al vestidor, venent jugadors i generant més marge salarial. Els diners, a falta de palanques, surten de dos apartats. El primer, el que s'estalvia el club en salaris. I el segon, el benefici que s'hagi obtingut en cas de traspàs. O sigui, la xifra ingressada menys la que quedava pendent d'amortitzar del seu fitxatge –que és zero en el cas dels jugadors que han vingut lliures o que s'han format al planter–. A més, hi ha una cua d'operacions que s'han de fer de manera imminent i que rivalitzaran amb l'arribada de Messi. Sobretot les inscripcions de Gavi i Araujo. També s'han de validar les renovacions de Sergi Roberto, Marcos Alonso i Iñaki Peña. I, per últim, el fitxatge d'Iñigo Martínez, central de l'Athletic Club que arriba lliure i que ja s'ha compromès –tot i que no s'ha fet oficial– amb el Barça.

La importància de rebre el sí de la Lliga s'entén millor amb un exemple. Mentre el Barça estigui excedit, la hipotètica venda d'Ansu Fati per 50 milions faria que el club només pogués destinar a fitxatges un 40% d'aquests diners i un 20% de la seva fitxa. En canvi, amb la norma 1:1, tot el que s'ingressi i el que s'estalviï de salari es podria destinar a buscar-li un o diversos recanvis.

Això sí, hi ha una clàusula per evitar trampes. El pla de viabilitat implica, també, que el Barça es comprometi a complir amb uns paràmetres econòmics de cara a les dues temporades vinents. Un afecta el deute. El club pactarà una xifra amb la Lliga i, si no la compleix, si es desvia en més d'un 10%, serà penalitzat i quedarà automàticament un any sense poder fitxar. Tenir l'autorització per inscriure jugadors va condicionat a no estirar més el braç que la màniga.